El Clínic alerta d’un possible augment de malalties neurodegeneratives entre futbolistes professionals
L’augment dels impactes al cap registrat els darrers 50 anys pot derivar en més casos de demència, Parkinson i ELA, segons un estudi
Calculen que un jugador d’elit pot rebre uns 2.000 impactes al cap en 20 anys de carrera
Un estudi impulsat per l’Hospital Clínic conclou que el canvi en l’estil de futbol experimentat en les últimes dècades, derivant cap a un joc més físic i intens, podria produir un augment de la incidència de malalties neurodegeneratives entre els futbolistes en els propers anys com a conseqüència de l’augment dels impactes al cap als que s’exposen durant la seva trajectòria professional.
La recerca, publicada a la revista Lancet Neurology ha analitzat els impactes al cap rebuts pels futbolistes professionals en els campionats del món de futbol al llarg de 50 anys i n’han observat un augment significatiu.
Els investigadors han fet un anàlisi del nombre i freqüència de cops al cap revisant 120 partits de quatre mundials –Alemanya (1974), Itàlia (1990), Alemanya (2006) i Qatar (2022)– i han detectat un augment significatiu del nombre d’impactes en aquests anys: 4.478 cops el 1974 i el 1990, respecte als 5.355 cops el 2006 i 2022. No només han crescut els cops de cap a la pilota, sinó també les col·lisions entre jugadors, incloent-hi els cops de colze al cap. En un terç de les col·lisions es va requerir atenció mèdica i en 5 ocasions els jugadors van haver de ser retirats del camp. Tots aquests casos van ser en els mundials del 2006 i el 2022 i els científics ho atribueixen a que “l’estil de joc ha evolucionat en aquests 50 anys en termes d’agressivitat , força física i competitivitat”.
Ja existia literatura científica sobre una major incidència de diferents malalties neurodegeneratives entre els jugadors professionals de futbol i de rugbi, com la malaltia d’Alzheimer, el Parkinson, l’ELA i els trastorns de la fase REM, uns problemes que es creu que podrien estar associats amb l’exposició repetitiva d’impactes al cap durant partits i entrenaments. Aquestes recerques, però, eren amb jugadors que havien estat actius entre els anys 50 i 70, de forma que l’augment de cops al cap detectat en aquest estudi suggereix que la incidència de malalties degeneratives podria augmentar en els propers anys entre els jugadors de futbol d’elit.
Irina Martín-Izquierdo, estudiant del grau de Medicina de la UB que ha impulsat la recerca, liderada pel Dr. Alex Iranzo, neuròleg del Clínic i cap del Grup de recerca en Neurofisiologia clínica de l’IDIBAPS, planteja la necessitat de fer programes educatius, canvis en la normativa del joc i de dur equipament protector per tal de minimitzar aquests riscos, ja que es calcula que els jugadors professionals de futbol reben aproximadament uns 2.000 cops de cap en una carrera de 20 anys.
Martín-Izquierdo explica que l'estudi no pretén ser alarmista, sinó conscienciar sobre el problema. Alhora, avisa que extrapolar aquest risc a futbolistes no professionals seria "anar massa lluny" perquè no hi ha dades per avalar-ho.