Isabel Oliva evoca l’“olor” de les Fires en la glossa de preàmbul de les festes

“Les Fires de Girona no serien el mateix si no fossin a la tardor. Aquella olor de Fires és aquella que, a més de castanyes i xurros, és una olor inherent a la ciutat, l’olor dels carrers, l’olor de la Devesa, l’olor que ens porta l’aire, inclús l’olor del riu, de la pluja, de la boira... està tot íntimament lligat, és aquella olor que els gironins coneixem molt bé i que és el senyal de sortida de les Fires de Sant Narcís.” Aquest és un fragment de la intervenció aquesta tarda de la mestra i poetessa Isabel Oliva en la segona edició de l’acte Fires en primera persona que serveix de preàmbul a l’inici de la festa major de la ciutat.

El saló de plens de l’Ajuntament de Girona s’ha omplert per escoltar les anècdotes i experiències personals a les Fires de Girona d’Isabel Oliva, a qui el consistori va escollir com a protagonista de l’acte per tal de retre-li un homenatge per la seva llarga trajectòria en l’any del seu centenari. Nascuda a Girona, el 27 de novembre del 1924, Oliva va ser mestra de diversos centres educatius, entre els quals l’Escola Eiximenis i l’Escola Font de la Pólvora. Més enllà de la seva vocació docent, Oliva ha publicat diversos llibres de poemes, pels quals ha obtingut nombrosos premis.

Oliva ha repassat els seus records reculant fins a 90 anys enrere, amb “el soroll del trepig sobre les fulles seques dels arbres de la Devesa” com un dels seus primers records de quan la duien a les atraccions als anys 30. D’aquella època ha recordat l’ofici solemne a l’església de Sant Feliu i la penjada del Tarlà com dos dels actes que l’il·lusionaven com a nena. De la seva joventut, ha evocat la visita de molta gent de les comarques properes, “diferent a la dels turistes d’ara”, i ha recordat parades que ja no hi són com “barraques de fenòmens estranys, com la dona barbuda” i els “xarlatans que et venien duros a quatre pessetes”, a més del teatre de titelles del Guinyol Didó.

La glossa d’Oliva ha servit també per recordar els balls de fires, els cinemes de la ciutat, les obres de teatre i també els canvis en les ubicacions de les parades de les fires. Ha parlat de Tots Sants, de la pluja i del castell de focs que tanca les Fires, i que Oliva ha lamentat que es treiés del centre. La mestra i poetessa ha repassat també els seus records com a mare i àvia, i ha apuntat que ara ha arribat l’hora dels seus besnéts i besnétes de gaudir de les atraccions.

Oliva ha estat acompanyada de la poetessa Carme Jordi, qui ha llegit un seguit de poemes de l’homenatjada: Tardor a Girona, del llibre Col·leccionista de tardes; Els cavallets de la fira, del llibre A l’últim revolt de la paraula; L’ocellet de la Planeta, del llibre L’obrador del vitraller; La sortida del teatre, del llibre Temps d’aram; Teatre de titelles, del llibre Crepuscles sobre el Moldava.

Abans de l’acte, Oliva ha signat el llibre d’honor de l’Ajuntament de Girona al Saló de les Espases acompanya per l’alcalde de Girona, Lluc Salellas. El batlle ha volgut destacar que “amb aquesta segona edició de Les Fires en primera persona es consolida un format que esdevé el preàmbul del dia de Sant Narcís”, i ha assenyalat que l’acte “és alhora un exercici de memòria que any a any ens permetrà recopilar les vivències personals i col·lectives de gironins i gironines ben diversos, així com de deixar constància de la transformació de la ciutat amb el pas de les dècades a través de les Fires”.