Societat

Llum sobre els enterraments domèstics de nadons ibers

El sincrotró Alba ajuda a escatir si els infants trobats en diversos jaciments del país haurien estat víctimes d’algun ritual

Un equip de recerca liderat per la UAB n’ha fixat el naixement i l’edat exacta a partir de la composició de les dents de llet

El ritual fune­rari més comú dels ibers era la cre­mació dels difunts i el poste­rior dipòsit de les res­tes en urnes que s’enter­ra­ven en necròpolis. Els arqueòlegs, però, han des­co­bert també enter­ra­ments en zones domèsti­ques, des­ti­na­des a l’habi­tatge o la pro­ducció, de res­tes de nou­nats que no havien estat cre­mats. Aquesta mena d’enter­ra­ments de la cul­tura ibèrica, que va habi­tar el ter­ri­tori que ara és Cata­lu­nya durant l’edat del ferro, entre els segles VIII i I abans de Crist, han gene­rat con­trovèrsia entre els experts per la difi­cul­tat de la seva inter­pre­tació. Les hipòtesis plan­te­ja­des fins ara apun­ta­ven en mol­tes direc­ci­ons, fins i tot defen­sant que es podia trac­tar d’evidències de la pràctica d’infan­ti­ci­dis o de sacri­fi­cis ritu­als. Ara, un estudi de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona amb la col·labo­ració de la Uni­ver­si­tat de Vic i el sin­crotró Alba argu­menta que aquests nadons van morir per cau­ses natu­rals, com ara com­pli­ca­ci­ons del part o con­di­ci­ons pròpies de la pre­ma­tu­ri­tat.

Els inves­ti­ga­dors ho han deter­mi­nat amb una meto­do­lo­gia inno­va­dora, basada a apli­car microscòpia òptica i micro­flu­o­rescència amb llum de sin­crotró per ana­lit­zar les dents pre­sents en els esque­lets de 45 infants de cinc jaci­ments arqueològics d’època ibera: els de Camp de les Llo­ses (Osona), Olèrdola (Alt Penedès), Puig de Sant Andreu i Illa d’en Rei­xac (Baix Empordà) i la For­ta­lesa dels Vilars d’Arbeca (Gar­ri­gues). Gràcies a aquest mètode, els inves­ti­ga­dors han iden­ti­fi­cat amb pre­cisió tant el moment del nai­xe­ment com de la mort d’aquests nadons i ho han publi­cat en un arti­cle a la revista Jour­nal of Arc­ha­e­o­lo­gi­cal Sci­ence, on apor­ten evidències molt pre­ci­ses a favor de la hipòtesi que aquests nadons enter­rats en con­tex­tos domèstics van morir prin­ci­pal­ment per cau­ses natu­rals i que, per tant, són un reflex de l’ele­vada mor­ta­li­tat infan­til durant el pri­mer any de vida en el període estu­diat.

El tre­ball ha estat lide­rat per inves­ti­ga­dors del Grup de Recerca en Antro­po­lo­gia Biològica de la UAB i, a banda de la UVic, també hi ha par­ti­ci­pat per­so­nal del Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya, el Cen­tre d’Inter­pre­tació El Camp de les Llo­ses, la Uni­ver­si­tat de Lleida i la de Gra­nada. L’equip de recerca ha fet una anàlisi del tei­xit i la com­po­sició química de les dents tem­po­rals (les dents de llet) pre­sents en els esque­lets dels nadons que els ha permès visu­a­lit­zar mit­jançant microscòpia òptica les línies de crei­xe­ment de la corona den­tal. Aques­tes dents es comen­cen a for­mar durant la vida intrau­te­rina i aca­ben de desen­vo­lu­par-se en l’etapa post­na­tal, quan expe­ri­men­ten el major crei­xe­ment degut a la pro­pi­e­tat sin­gu­lar d’anar for­mant i acu­mu­lant línies de crei­xe­ment. Aques­tes línies poden crear-se diària­ment i algu­nes ho fan de manera més grui­xuda arran d’un esde­ve­ni­ment pun­tual i estres­sant.

Una d’aques­tes línies sin­gu­lars que des­ta­quen i es poden visu­a­lit­zar amb microscòpia òptica en les dents dels infants que han sobre­vis­cut al nai­xe­ment és la línia neo­na­tal, que es forma per l’estrès fisiològic resul­tant del canvi brusc de la vida intrau­te­rina a l’extrau­te­rina. La presència o no d’aquesta la línia neo­na­tal, que es pro­du­eix en el moment de dei­xar el ven­tre matern, ha habi­li­tat els científics per iden­ti­fi­car el moment del nai­xe­ment dels indi­vi­dus i cal­cu­lar la seva super­vivència, així com deter­mi­nar amb molta pre­cisió l’edat cro­nològica en el moment de la mort. L’edat cro­nològica té a veure amb el temps trans­cor­re­gut des del nai­xe­ment i no està en relació amb el desen­vo­lu­pa­ment biològic de l’esque­let.

“Aquesta tècnica per­met iden­ti­fi­car el moment del nai­xe­ment i cal­cu­lar l’edat cro­nològica en res­tes esquelètiques, men­tre que les tècni­ques con­ven­ci­o­nals esti­men l’edat biològica de l’indi­vidu a par­tir del crei­xe­ment i desen­vo­lu­pa­ment esquelètic, així que són més impre­ci­ses i no detec­ten el nai­xe­ment”, asse­nyala Ani Mar­ti­rosyan, inves­ti­ga­dora pre­doc­to­ral de la UAB i pri­mera autora de l’arti­cle.

Amb aquests nous mit­jans, s’ha vist que gai­rebé la mei­tat dels nadons estu­di­ats van morir durant el període peri­na­tal, con­cre­ta­ment entre la set­mana 27 de ges­tació i la pri­mera set­mana de vida. La gran majo­ria no van sobre­viure al moment del nai­xe­ment, i molts van morir a causa de la pre­ma­tu­ri­tat. “Aques­tes dades refor­cen la hipòtesi que la majo­ria de morts peri­na­tals van ser cau­sa­des per fac­tors natu­rals, com com­pli­ca­ci­ons en el part o pro­ble­mes de salut asso­ci­ats a la pre­ma­tu­ri­tat, i no per pràcti­ques cul­tu­rals com infan­ti­ci­dis o sacri­fi­cis ritu­als com algu­nes hipòtesis havien sug­ge­rit”, asse­nyala Xavier Jor­dana, pro­fes­sor d’antro­po­lo­gia biològica de la UAB.

Els inves­ti­ga­dors han obser­vat també que de la vin­tena de nadons que van sobre­viure més enllà de la pri­mera set­mana de vida, el més lon­geu només va arri­bar als 67 dies. “En els jaci­ments estu­di­ats no s’ha iden­ti­fi­cat cap enter­ra­ment d’un infant més enllà dels dos mesos de vida. Això ens fa pen­sar que pro­ba­ble­ment podria haver obeït a una pràctica cul­tu­ral d’enter­rar en els espais domèstics els nadons que morien en les eta­pes més pri­me­ren­ques”, indica Assumpció Mal­gosa, inves­ti­ga­dora de la UAB i coau­tora de l’estudi.

Con­fir­mat pel sin­crotró

Els inves­ti­ga­dors han con­fir­mat la pre­cisió de la seva tècnica en dents actu­als en què es coneix l’edat cro­nològica de mort de l’indi­vidu. A més, han emprat també micro­flu­o­rescència de raigs X a par­tir de llum sin­crotró al sin­crotró Alba, ubi­cat a Cer­da­nyola del Vallès. Han uti­lit­zat la línia de llum Xaloc per ana­lit­zar la com­po­sició ele­men­tal de la línia neo­na­tal i, en par­ti­cu­lar, la quan­ti­fi­cació de zinc en els casos en què la visu­a­lit­zació his­tològica de la línia era incerta. “El zinc és un ele­ment impor­tant en el moment del nai­xe­ment, rela­ci­o­nat par­ti­cu­lar­ment amb l’inici de la lactància materna, però pel seu baix con­tin­gut amb la microscòpia electrònica no es poden detec­tar vari­a­ci­ons de con­cen­tració en l’esmalt i la den­tina. La llum de sin­crotró, en canvi, ens per­met apli­car un feix de raigs X de només deu micres per ana­lit­zar dife­rents ele­ments en l’esmalt i la den­tina en con­cen­tra­ci­ons extre­ma­ment bai­xes”, asse­nyala Judit Molera, inves­ti­ga­dora de la UVic i també coau­tora. Els resul­tats de l’expe­ri­ment han mos­trat un aug­ment de la quan­ti­tat de zinc i una dis­mi­nució del calci, un ele­ment prin­ci­pal de l’esmalt den­tal, coin­ci­dint amb la presència de la línia neo­na­tal, la qual cosa ha ser­vit als inves­ti­ga­dors per cor­ro­bo­rar els resul­tats.

5
jaciments
ibers dels diversos que hi ha al país han aportat esquelets de nadons a la recerca. Són els de Camp de les Lloses (Osona), Olèrdola (Alt Penedès), Puig de Sant Andreu i Illa d’en Reixac (Baix Empordà) i la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (Garrigues).
45
nadons
s’han estudiat, gairebé la meitat dels quals van morir en el període perinatal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia