Tot recordant
Eduard Blanxart, el “transmissor de cultura”
L’interiorista, dissenyador i pianista (1915-2014) va deixar empremta en tots els àmbits en què va excel·lir
El reconegut interiorista, dissenyador i músic Eduard Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1915) ens va deixar just fa deu anys quan en tenia 99. Més enllà de rebre una merescuda Creu de Sant Jordi el 2012 per la seva formidable aportació al món de la cultura, va ser una figura polifacètica incansable i entusiasta de la cultura del país. Un home del Renaixement col·locat en els segles XX i XXI. Va destacar en àmbits que alguns podrien considerar tan dispars com l’interiorisme, el disseny de mobiliari, els objectes d’art litúrgic i també els jardins. Va ser mestre de les generacions que van venir després. Va esdevenir en paraules de Francesc Fontbona, “un transmissor de cultura”.
La seva altra gran passió era la música, de la qual va ser un remarcable compositor a banda de ser un bon amic de figures com Antoni Ros Marbà o Jordi Savall. Ell mateix organitzava vetllades per a joves musics al seu domicili de Barcelona. Era un gran pianista i va compondre una seixantena de peces des dels anys vint fins al final de la seva vida. Musicalment el seu estil s’apropava a l’impressionisme. Va escriure peces instrumentals, per a piano sol, música coral i cançons de temàtica religiosa.
El 2015 la seva vídua, Teresa Granell i Carbonell, va cedir a la Biblioteca de Catalunya la seva col·lecció de música manuscrita, formada per una trentena de lieder, 36 peces a piano, quatre obres per a cor i dues obres religioses per a diferents formacions.
Fill de l’ enginyer industrial del tèxtil terrassenc Daniel Blanxart i Pedrals, ell va agafar un altre camí. Va estudiar història de l’art a la Llotja de Barcelona i arts aplicades. Va ser l’autor d’obres tan diverses com la capella de les Escoles Pies de Caldes de Montbui, la llàntia de la ciutat de Terrassa a l’església del monestir de Montserrat o les oficines de la ja desapareguda Fuerzas Hidroeléctricas del Segre a Barcelona.
Els que el van tractar el consideraven una persona culta, amable i inquieta. Mentre estudiava arts aplicades va col·laborar en el taller del decorador Jaume Llongueras. Va quedar fascinat pel Noucentisme i per la Itàlia renaixentista, fet que va quedar palès en el seu estil posterior.
Abans de començar la seva activitat professional, havia estat mobilitzat durant la guerra civil. Va obrir el seu primer taller a Barcelona el 1945 al carrer Roger de Llúria, on va rebre múltiples encàrrecs, sobretot per la decoració integral d’espais professionals. Va estar sempre molt vinculat al FAD. va ser també director artístic de la Fira de Mostres de Barcelona i va formar part molts anys de la Junta de Museus de Terrassa.
Als anys quaranta i cinquanta no va oblidar les arrels terrassenques i va realitzar diverses obres per a la ciutat, com el mobiliari per a la catedral. A Barcelona, més endavant, va dissenyar la Vil·la Fancelli, i també és remarcable el seu treball al Molí d’es Felanitxer a Mallorca.
Els anys cinquanta va col·laborar en la revista cultural minoritària Atzavara, i va publicar la biografia Antoni Ribera (Gent Nostra, Barcelona 2008), sobre un dels principals músics wagnerians de Catalunya.
El 2007 Terrassa li va dedicar una exposició retrospectiva, Eduard Blanxart, disseny i decoració entre 1939 i 1983, que es va poder veure al centre cultural.