fires de sant narcís
La mosca sempre s’enlaira per Fires, tot i la pluja
El primer dia de les Fires de Sant Narcís de Girona tindria un titular fàcil i, també és cert, força precís: “La pluja aigualeix l’arrencada amb l’anul·lació d’alguns dels actes previstos.” Però no hem d’oblidar que moltes de les activitats de l’extens programa van desafiar al temps. És cert que algunes –poques– es van suspendre i es van deixar per a un altre dia –al final ho tocarem de passada.
El matí va ser ahir força deslluït en general a Girona. A la gent li feia mandra sortir. El carrer de les Ballesteries, que ja des de primera hora normalment es va carregant de vianants, s’havia despertat desganat. L’aigua feia de barrera, és clar. En aquest context, que no és el primer ni serà l’últim, les Fires no es van iniciar com mana la tradició. Això vol dir dur a terme, a les 12 del migdia, i com Déu mana, el gran avís sonor o tronada –a València es coneix com a vespres–. Aquest va esclatar finalment a dos quarts de sis de la tarda, a la plaça de Catalunya. Bé està el que bé acaba, diuen. L’historiador Daniel Villarrubias, poc després de la tronada, i encara envoltats pel fum, explicava que “el període exacte de les Fires va realment de la tronada fins al castell de focs, que les tancarà”.
Cap a les dues del migdia, la pluja va decidir concedir una treva, que es va allargar durant bona part de la tarda. Al matí, com hem dit, molts actes es van mostrar desafiadors continuant amb el programa. N’escollirem un.
La Mosca del Barri
Aquest el situem al barri de Sant Narcís. Ja abans de les dotze del migdia, a la plaça de l’Assumpció, davant el Centre Cívic, sota els porxos, s’hi concentraven molts veïns. Hi havia caliu. Nens i nenes feien manualitats i dibuixaven en unes taules que, unes hores després, servirien per a un àpat popular. Eren els moments previs a la penjada de la Mosca, que va quedar fixada poc després de dos quarts d’una a la façana del Centre Cívic.
Jordi Mateu i Xavier Reyner, dos veïns del barri i molt actius, expliquen que aquesta iniciativa va néixer ara fa una dècada. La Mosca és d’alumini i, poca broma, volta els 50 quilos. El dípter braquícer que ahir van enfilar novament amb cordes d’escalada, va ser un redisseny que Xavier Reyner va fer d’una plantilla prèvia. Jaume Mateu recorda, però, que la idea la va tenir en Jaume Cruset. Ara fa una dècada, però, no era com ara. La Mosca era del barri i no formava part del programa de Fires i es penjava el cap de setmana abans: “Llavors –explica Mateu– l’Ajuntament va veure que prenia cada vegada més entitat i ens van posar al programa.” “Bé –matisa–, això és el que ens venen i tot sembla que va de cara.” Una opinió compartida per la presidenta de l’associació de veïns, Carme Castel, que destaca el treball iniciat per diverses entitats i barris per “descentralitzar les Fires”.
Un fluir constant
Ens hem aturat a la Mosca de Sant Narcís per la seva vistositat i, també, i per què no, reivindicació. Però el programa va anar fluint. La cultura, ben present, es podia percebre amb les projeccions d’imatges a l’arxiu, el mercat d’art i pintura, la passejada literària i les diverses exposicions, entre altres. Així com molts dels concerts que van tirar endavant, alguns a cobert.
També ahir, els castellers van escalfar motors. A les sis de la tarda, amb un cel que ja no amenaçava pluja, els Marrecs de Salt, els Esperxats de l’Estany i els Guillats de la Selva, van fer descàrregues davant les escales de la basílica de Sant Feliu. L’Anton, en anglès però amb un accent dur d’algun país indeterminat de l’est, es preguntava “què era allò”. Els observava el seu campanar, el qual, per cert, és una mica presumit perquè diu que l’han imitat en les esglésies de Sant Martí Vell, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Bordils i la Pera. El temps havia canviat i res feia pensar que plouria. I les escales que ascendeixen fins a l’entrada de la basílica eren plenes de gom a gom.
La resta de la tarda va passar sense incidències, si bé alguna gotellada va fer acte de presència. En el moment de tancar aquesta edició, els Diables de l’Onyar, pel correfoc a la plaça del Vi, encara sembla que tenien la pólvora seca. Pel que fa als actes i activitats programats, és cert que va haver-hi canvis, ja ho hem comentat al principi. Es van anul·lar els concerts de Rise Up, Againsters, Nöia, Deskarats, Vermut Rock: Nyiskels, l’orquestra La Selvatana i la ballada amb la Cobla Ciutat de Girona. Però, en canvi, es van mantenir les Matinades o la Passejada Literària.