Una vintena d’explotacions ramaderes gironines afectades per una malaltia hemorràgica

Més de 50 granges catalanes de vaques, xais i cabres han registrat aquest any casos de la malaltia hemorràgica epizoòtica, segons informa l’Acn. Es tracta d’una malaltia que es transmet per picada d’un mosquit i presenta una simptomatologia similar a la de la llengua blava. La malaltia afecta remugants domèstics i salvatges, però no a les persones; i la carn o la llet dels infectats es pot consumir sense cap risc. A les comarques gironines, fins al 23 d’octubre, s’han registrat 21 explotacions ramaderes afectades i no s’ha detectat cap cas en un animal salvatge. La comarca més afectada és la Garrotxa, amb quatre explotacions de boví i una d’oví. Al Ripollès, la malaltia ha impactat en dues explotacions de boví, una d’oví i una de cabrum.

La resta de casos s’han registrat a explotacions ramaderes de boví. En concret, a 4 al Pla de l’Estany, 3 a l’Alt Empordà i 2 al Baix Empordà. Les comarques amb menys incidència han estat la Cerdanya, el Gironès i la Selva, amb només una explotació afectada en cada cas.

Tot i que majoritàriament tampoc provoca la mort de l’animal, el Departament d’Agricultura recomana “vacunar tota la cabanya aprofitant que amb el fred, el mosquit desapareix”. Des d’Unió de Pagesos reclamen que la Generalitat n’assumeixi el cost. A Girona, les comarques on més ha impactat la malaltia són la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l’Estany.

Segons explica el cap de servei dels Serveis Territorials de Girona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Joaquim Xifra, es tracta d’una “malaltia vírica, amb un virus similar a la llengua blava, que no és infecciosa, ni contagiosa i que afecta, principalment, els remugants domèstics com vaques, ovelles o cabres i en grau més baix, als salvatges com cérvols i cabirols”.

Aquesta malaltia es contrau a través de la picada d’un mosquit. Per això, i segons detalla el cap de servei dels Serveis Territorials de Girona del Departament d’Agricultura, “té una gran capacitat de difusió, però també una gran estacionalitat”. En aquest sentit, l’arribada de l’hivern fa desaparèixer aquest vector de transmissió (el mosquit) i, en conseqüència, deixen de registrar-se nous casos.

Pel que fa als símptomes que provoca la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica, són “molt similars a la llengua blava”. Tanmateix, des del Departament d’Agricultura se celebra que “la majoria d’animals que la pateixen se’n surten, encara que alguns presenten seqüeles com infertilitat o coixera”. L’altra bona notícia és que “no és una malaltia que afecti els humans, ni tampoc a la carn ni a la llet de l’animal infectat, que es pot consumir sense cap risc per a les persones”.

El primer cas d’aquesta malaltia a Catalunya es va registrar el 2 d’octubre del 2023, simultàniament a dues explotacions: una al Pont de Suert i l’altra a Tremp, a les comarques de l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. A partir d’aquí, la malaltia es va estendre d’oest a est per efecte de les picades del mosquit, procedent de zones amb presència del virus. El mosquit transmissor va desaparèixer a l’hivern i, en conseqüència, es va frenar l’expansió d’aquesta malaltia.

L’estiu del 2024, amb la pujada de temperatures, es va tornar a detectar un nou focus d’aquesta malaltia a Catalunya. En concret, el primer cas registrat va ser 31 de juliol a una explotació bovina del municipi de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça. I des de la demarcació de Lleida s’ha anat estenent, un cop més d’oest a est, fins a arribar a comarques gironines (primer al Ripollès i més tard, a la Costa Brava).

Aquest any, i fins al 23 d’octubre, s’ha confirmat la malaltia en un total de 57 focus distribuïts en 17 comarques de Catalunya: cinc comarques on el virus ja va circular el 2023 (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà i Ripollès) i dotze comarques noves (Alt Empordà, Baix Empordà, Bages, Berguedà, Garrotxa, Gironès, Selva, Maresme, Moianès, Osona, Pla de l’Estany i Vallès Oriental). Per espècies, la infecció s’ha detectat en 49 explotacions de boví, 4 d’oví, 2 de cabrum i 2 cérvols salvatges.

La comarca catalana més afectada ha estat Osona, amb 14 explotacions ramaderes que han reportat casos de la malaltia entre els seus caps de bestiar. La xifra dista, significativament, de les comarques que la segueixen en nombre d’explotacions afectades i que han arribat a un màxim de 5. Es tracta de l’Alta Ribagorça, la Garrotxa i el Pallars Sobirà.

Pel que fa als dos cérvols salvatges registrats enguany pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb afectació de la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica, s’han trobat a l’Alt Urgell i al Berguedà.