El sector dels videojocs, immune a la crisi econòmica
Oci
La Games Convention de Leipzig (Alemanya) és una de les fires més importants del món del videojoc. Després de quatre dies de frenètica activitat comercial i publicitària, queda demostrat que aquest és l'únic sector immune a la crisi econòmica. De fet, com més maldecaps tingui la gent, més necessitarà evadir-se. I res millor que una activitat que trenca conceptes i fronteres per aplegar, a l'aixopluc de la consola, totes les formes imaginables d'oci. Si calgués resumir en poques paraules el present i el futur immediat del videojoc, serien aquestes: casual, social, polivalent i en xarxa.
El fenomen Nintendo ha estès el videojoc a sectors de la població que mai no hi havien jugat: avis, mestresses de casa i públic casual -no aficionat-. La majoria dels videojocs per a aquesta consola són senzills, no cal llegir manuals d'instruccions i fomenten el joc en família. La resta de les consoles n'imiten alguns aspectes: XBOX 360, amb la personalització de jos virtuals, i Playstation 3, amb estètiques simpàtiques, com la de Little big planet, un plataformes configurable amb objectes de drap i cartró retallat.
L'aspecte social del videojoc segueix la dita de qui canta els seus mals espanta: bessons instrumentals com Guitar hero o Rock band, karaokes virtuals com Singstar (Sony) o Lips (Microsoft), modes cooperatius que permeten dos o més participants... Jugar sol està mal vist.
La consola aplega, gràcies a la seva connectivitat a internet, serveis de lloguer de pel·lícules, videoclips i música. És el hub digital de la llar. D'altra banda, com les productores de videojocs pertanyen a grans grups multimèdia, cada vegada s'estén més el concepte de producte polivalent. Per exemple, Activision ha realitzat el videojoc Quantum of Solace al mateix temps que es rodava aquest darrer film de James Bond. Lucas Arts ha aprofitat la sèrie de dibuixos animats Star wars per llançar el videojoc La guerra dels clons. Ara ja no hi ha un joc inspirat en un film, o a l'inrevés, sinó un concepte que s'expressa en suports i vessants diversos.
Una xarxa de milions de jugadors desborda el qualificatiu de social. És el cas de jocs de rol multijugador massiu en línia com World of warcraft, inspirats d'una manera remota en l'imaginari de Tolkien. La majoria dels jocs incorporen la possibilitat de jugar en línia contra adversaris invisibles i fomenten la creació de comunitats que, al seu torn, alimenten el joc amb nous continguts i possibilitats... treball gratis i agraït.
No importa que les productores estirin les franquícies d'èxit com si fos un xiclet. Títols com Resident evil, Final fantasy, Call of duty, Guitar hero, Singstar, Brothers in arms, Tomb raider, Metal gear, GTA o Crash bandicot ofereixen any rere any el mateix però una mica millor. Si al públic li agrada, cal donar-li més. L'originalitat es paga cara.
L'única novetat temàtica: tornen els superherois. Superman o Spiderman estan molt vistos, però si ara els podem controlar a plaer significa que, també nosaltres, som com ells. O no?
Franquícies a banda, hi ha una sèrie de jocs realment innovadors que han tret el cap a Leipzig: Sony apadrina Play chapas, un videojoc espanyol per a la portàtil PSP basat en el clàssic futbol amb xapes. Hard rain, també de Sony, serà un dels millors jocs del 2009. Es tracta d'un thriller intuïtiu que aprofita el sensor de moviment del comandament Sixaxis i es desenvolupa narrativament a cop d'evolucions quàntiques, amb possibilitats infinites. Spore és el nou gran joc de Will Wright, l'autor de Sim City o The Sims. És una mena d'emulador evolucionista: confegim una raça des de l'espora fins als seus estadis més evolutius avançats.
El darrer lliurament de la franquícia sobre la Segona Guerra Mundial, Call of duty. World at war, recrea els combats nord-americans al Pacífic i la presa de Berlín pels soldats soviètics. Un periodista alemany se'n queixava: "Per què hem de ser sempre nosaltres, els dolents? Feu un joc sobre la Guerra del Vietnam!". En preguntar-li si els alemanys se sentien incòmodes en haver de jugar contra els seus avantpassats, precisa: "No. Tindríem encara un problema més greu si ens permetessin jugar al bàndol alemany". Millor deixar-ho així.
Sembla que Leipzig morirà d'èxit. La ciutat és petita per hostatjar un sector tan immens com el del videojoc. Es parla de Colònia. Per què no Barcelona?