Societat

El fibrociment, una amenaça gairebé eterna i omnipresent

Catalunya té uns dos milions de tones de fibrociment, un material que Europa vol erradicar el 2032

És present a tots els municipis i, amb el ritme de retirada actual, es trigaria cent anys a eliminar-lo

Els ajuts per treure’l fan curt i el govern d’Illa es compromet a legislar per accelerar el procés

Poc es devien ima­gi­nar els ter­ro­ris­tes de l’11-S que con­ti­nu­a­rien sumant vícti­mes mor­tals més de dues dècades després de fer caure les tor­res bes­so­nes. Cons­truïdes entre el 1963 i el 1973, en ple auge de l’ús del fibro­ci­ment, en ser ender­ro­ca­des van gene­rar tal quan­ti­tat de micro­fi­bres d’ami­ant que molts dels qui s’hi van expo­sar, de manera breu però molt intensa, han aca­bat desen­vo­lu­pant, molt temps després, meso­te­li­oma, el càncer més clara­ment asso­ciat a la inha­lació de partícules d’aquest mine­ral. La presència d’ami­ant, també cone­gut com a asbest, és un pro­blema glo­bal. Resis­tent, dura­ble, amb bones pro­pi­e­tats d’aïlla­ment i capaç de supor­tar tem­pe­ra­tu­res altíssi­mes, bar­re­jat amb ciment es va con­ver­tir en un ele­ment cons­truc­tiu de pri­mer ordre. De fet, països com ara la Xina, l’Índia i Rússia encara l’uti­lit­zen, mal­grat que, en demos­trar-se que era nociu, Europa el va començar a pro­hi­bir en la dècada dels vui­tanta, amb l’Estat espa­nyol com un dels dar­rers a fer-ho, el 2002. Ara, la UE vol anar un pas més enllà i demana als estats mem­bres que facin un cens del fibro­ci­ment ins­tal·lat i l’erra­di­quin dels edi­fi­cis públics abans del 2028 i total­ment el 2032. El cicle de vida del fibro­ci­ment és de 30 a 50 anys i es cal­cula que el 2030 més del 85% d’aquest mate­rial començarà a degra­dar-se i serà perillós per a la salut si no es retira.

Aquesta eli­mi­nació pot ser tot un repte per a Cata­lu­nya, on s’ha començat a fer un cens de manera més sis­temàtica i se sap que hi ha ins­tal·lades mili­ons de tones de mate­rial que conté ami­ant (MCA), però no exac­ta­ment quant. L’ante­rior govern va apun­tar a qua­tre mili­ons, però experts que ana­lit­zen la qüestió en ses­si­ons tècni­ques poste­ri­ors ho rebai­xen a la mei­tat, uns dos mili­ons de tones, de què 700.000 són en forma de cober­tes. La resta, la gran majo­ria, són en reves­ti­ments, cano­na­des i altres ele­ments cons­truc­tius. Fins i tot n’hi pot haver en dipòsits i tes­tos.

Si tot aquest MCA fos en forma de pla­ques d’ura­lita, n’hi hau­ria més de cent quilòmetres qua­drats, sufi­ci­ent per cobrir com­ple­ta­ment la ciu­tat de Bar­ce­lona. I, atès que en un centímetre qua­drat de fibro­ci­ment hi ha unes 600.000 fibres d’ami­ant microscòpiques que es poden inha­la­dar i roman­dre al cos durant dècades cau­sant diver­ses malal­ties, queda clar el risc poten­cial de tot aquest mate­rial.

Un pla en marxa

Per mirar de com­plir amb els objec­tius euro­peus, la Gene­ra­li­tat va crear el Pla d’Erra­di­cació de l’Ami­ant (2023-2032), amb actu­a­ci­ons diri­gi­des a detec­tar els ele­ments i espais amb ami­ant que hi ha al país, inclo­ent-hi el segui­ment i con­trol del seu estat de degra­dació, i també a fomen­tar la reti­rada del MCA de manera “ràpida i segura”.

La segu­re­tat es garan­teix mit­jançant un regis­tre d’empre­ses auto­rit­za­des a reti­rar aquests com­pos­tos, que s’han de mani­pu­lar amb pro­tec­ci­ons espe­ci­als i han de que­dar encap­su­lats per, poste­ri­or­ment, emma­gat­ze­mar-los en dipòsits con­tro­lats de resi­dus peri­llo­sos. Tot i això, de tant en tant i mal­grat la infor­mació sobre el perill que suposa, encara ara apa­rei­xen oca­si­o­nal­ment res­tes de fibro­ci­ment desa­des de qual­se­vol manera: l’any pas­sat, se’n van tro­bar més de dues tones en un espai pro­te­git del Perelló (Baix Ebre) i, amb més freqüència, hi ha quan­ti­tats menors desa­des a vore­res o con­te­ni­dors de grans ciu­tats.

En canvi, la rapi­desa serà bas­tant més difícil d’asso­lir. D’acord amb les dades expo­sa­des pels experts que asses­so­ren el govern, Cata­lu­nya recu­pera de mit­jana unes 20.000 tones de MCA cada any, de manera que per eli­mi­nar els dos mili­ons de tones totals cal­dria espe­rar, lite­ral­ment, un segle. Com que això és invi­a­ble, caldrà acce­le­rar el ritme i pren­dre noves mesu­res ava­la­des per un nou marc nor­ma­tiu, la Llei per a l’erra­di­cació de l’ami­ant a Cata­lu­nya. Després d’escol­tar els agents impli­cats i diver­sos experts, l’ante­rior govern va redac­tar un pro­jecte de llei que pre­veia inno­va­ci­ons per loca­lit­zar i eli­mi­nar els MCA, com, per exem­ple, que la com­pra­venda d’un immo­ble ante­rior al 2002 reque­reixi un cer­ti­fi­cat, simi­lar al que ja està en fun­ci­o­na­ment sobre eficiència energètica, en què consti si hi ha presència d’ami­ant o no. Això, segons els experts, aju­da­ria a com­ple­tar el cens d’edi­fi­cis (que, com es veu en el gràfic, ja ha ofert els pri­mers resul­tats bus­cant teu­la­des d’ura­lita a par­tir d’imat­ges aèries) i a incen­ti­var la reti­rada de l’asbest per reva­lo­rar les pro­pi­e­tats.

Aquest pro­jecte de llei va pas­sar per dife­rents comis­si­ons i, final­ment, el govern el va apro­var al maig, però la con­vo­catòria de noves elec­ci­ons va evi­tar que se’n com­ple­tes­sin els tràmits d’apro­vació par­la­mentària i, des de lla­vors, el text és en un calaix. Segons ha pogut saber aquest diari de fonts de l’exe­cu­tiu de Sal­va­dor Illa, “el govern manté els objec­tius mar­cats pel Pla naci­o­nal per a l’era­di­cació de l’ami­ant a Cata­lu­nya 2023-2032 i con­ti­nuarà amb el seu des­ple­ga­ment”. Pel que fa a un dels seus punts prin­ci­pals, l’impuls de la nova llei, les matei­xes fonts gover­na­men­tals apun­ten que “s’està estu­di­ant el redac­tat final de la norma, que ja havia superat les dife­rents fases de tra­mi­tació i dis­po­sava d’un ampli con­sens per part de tots als agents afec­tats, per tal que es pugui ini­ciar la tra­mi­tació en seu par­la­mentària com més aviat millor”.

Aquesta llei con­for­ma­ria un marc nor­ma­tiu legis­la­tiu més clar i exhaus­tiu que l’actual, la dis­po­sició addi­ci­o­nal 14 de la Llei 7/2022 de l’Estat sobre resi­dus i sòls con­ta­mi­nats per a una eco­no­mia cir­cu­lar. Aquesta llei tras­lla­dava als ajun­ta­ments l’obli­gació d’ela­bo­rar un cens d’ins­tal·laci­ons i emplaçaments amb ami­ant i un calen­dari de reti­rada. La data límit per fer-ho era l’abril del 2023, però, d’acord amb un informe pre­sen­tat enguany per la Sin­di­ca­tura de Greu­ges, només 259 muni­ci­pis de Cata­lu­nya (un 27% del total) dis­po­sen d’aquest cens. Això suposa un pro­blema, perquè tots els muni­ci­pis del país tenen MCA. I encara com­plica més les coses que només hi hagi un 2,9% dels muni­ci­pis amb un calen­dari de reti­rada dis­se­nyat.

Amb aquest pano­rama, la Gene­ra­li­tat pre­veu inten­si­fi­car les actu­a­ci­ons for­ma­ti­ves i de difusió als ajun­ta­ments, espe­ci­al­ment a aquells que encara no han ela­bo­rat els cen­sos, i posarà a la seva dis­po­sició noves eines de suport. A més, també vol “reforçar la col·labo­ració amb les dipu­ta­ci­ons”, per tal de fer “més efi­ci­ents” les actu­a­ci­ons de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons en aquest àmbit.

Badia, un exem­ple a seguir

En opinió dels ente­sos, aquesta coo­pe­ració serà fona­men­tal per ali­near esforços i acon­se­guir com­plir amb els objec­tius.

En funció dels recur­sos, les pri­o­ri­tats i l’afec­tació, l’interès de l’admi­nis­tració local per avançar en aquesta reti­rada és molt vari­a­ble. L’Ajun­ta­ment de Badia del Vallès, per exem­ple, acaba de posar en marxa l’Ofi­cina de l’Ami­ant, l’orga­nisme res­pon­sa­ble de ges­ti­o­nar la reti­rada de l’asbest d’aquesta loca­li­tat. Ja té clar que, en una pri­mera fase, s’actuarà sobre els 115 edi­fi­cis en què cal reti­rar l’ami­ant de gale­ries i tubs de ven­ti­lació sense haver de can­viar-los i que, poste­ri­or­ment, es farà la reti­rada i subs­ti­tució de les cober­tes amb ami­ant. La majo­ria de con­sis­to­ris, però, encara no s’hi han posat.

Una via per incen­ti­var la reti­rada és la con­cessió d’aju­des econòmiques als pro­pi­e­ta­ris d’edi­fi­cis afec­tats per fomen­tar la subs­ti­tució de la ura­lita per pla­ques solars. El govern hi ha dedi­cat, enguany, 50 mili­ons d’euros, a banda d’altres línies específiques ober­tes per a casuísti­ques pun­tu­als, com ara pal·liar els efec­tes de la pedre­gada que va afec­tar molts sos­tres amb asbest a la Bis­bal d’Empordà. És la mateixa quan­ti­tat que es va habi­li­tar el 2023 i que resulta clara­ment insu­fi­ci­ent en relació a la demanda exis­tent: d’acord amb fonts de l’Agència de Resi­dus, hi va haver peti­ci­ons de sub­ven­ci­ons per valor del tri­ple.

Què fer si tenim amiant a casa?

Per les seves característiques excepcionals i el seu baix preu, l’asbest va ser molt popular en el passat, fins al punt que es podia trobar en tota mena de productes: evidentment, en edificis, canalitzacions i cobertes, però també en cisternes, asfalt, testos, pintures i electrodomèstics com ara torradores i assecadors de cabell, per posar alguns exemples. Actualment, l’ús està molt més restringit i no és tan habitual trobar-ne, però, en cas de sospita, cal tenir precaució i valorar el risc que representa. Si el material que conté amiant (MCA) està en bon estat, sense esquerdes o parts trencades ni fregaments, vibracions o humitats, es pot estabilitzar (aplicant-hi un líquid elastòmer) o confinar (amb barreres físiques, com ara envans, falsos sostres, etc.) per reduir la possibilitat d’alliberar fibres a l’ambient. Si hi ha risc d’emissió de pols o fibres d’amiant, caldrà actuar-hi retirant-lo, que és la situació més habitual. En aquest cas, hi ha ajuts econòmics i sempre ho ha de fer una empresa especialitzada i inscrita en el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant.

Les restes d’amiant tenen la classificació de residus perillosos i s’han de gestionar separadament amb força mesures de seguretat, de manera que no es pot barrejar amb la resta de runa i quan s’extreu s’encapsula en fundes especials. Si a casa tenim algun element petit, com ara un test, es pot retirar de manera particular, però amb molta precaució. S’ha de dur a la deixalleria, havent comprovat prèviament que l’acceptaran, perquè no totes estan preparades per fer-ho. A més, cal manipular-lo sencer i dur-lo encapsulat, precintat i identificat. D’altra banda, si es troben residus d’amiant al carrer, cal comunicar-ho a l’Ajuntament perquè en faci una gestió adequada. En cas de més dubtes, hi ha més informació disponible al web amiant.gencat.cat .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia