Qui fa els exàmens de les PAU?
L’11, 12 i 13 de juny se celebren les proves d’accés a la universitat, que enguany presenten diverses novetats
El retard en la publicació dels nous models d’examen ha provocat incertesa entre alumnes i docents
En l’elaboració de les proves de les 35 matèries de la selectivitat, hi han participat uns 170 professors
L’alumnat de segon de batxillerat farà les proves d’accés a la universitat (PAU) els dies 11, 12 i 13 de juny, uns exàmens que canvien per adaptar-se a la nova normativa estatal aprovada l’11 de juny passat i que incorpora novetats pel que fa al seu contingut, més competencial, i als criteris de correcció. Aquests canvis han generat nerviosisme entre alumnat, famílies i professorat, sobretot per la falta d’informació. Això va provocar una convocatòria de vaga d’estudiants l’11 d’octubre, en què reclamaven la publicació dels models de les proves per poder començar a practicar. Aquell mateix dia, la coordinadora de les PAU a Catalunya, Pilar Gómez, va assegurar que quedarien tots penjats al Canal Universitats abans d’acabar el mes. Gómez va explicar que, des que es va publicar la normativa estatal, els encarregats d’elaborar els exàmens havien treballat per poder accelerar els processos i tenir-los enllestits a l’inici del curs per avançar les reunions amb el professorat de les 35 matèries de les PAU, que efectivament van començar el 30 de setembre, quan altres anys es feien al novembre. Però qui organitza i qui elabora els exàmens de les PAU? Com funciona tota aquesta logística? Quines són les novetats?
Què canviarà el 2025?
La novetat més significativa és que només hi haurà un únic model d’examen, és a dir, l’alumnat no podrà triar entre una opció A i una opció B i, per tant, no podrà descartar temari. Hi pot entrar tot el contingut del currículum. I és que fins ara, en algunes matèries, com història, filosofia, literatura i llengua catalana i castellana, si no hi havia temps de fer algun tema, es descartava i s’apostava per treballar de manera més intensa una part concreta. Ara l’alumnat haurà de respondre totes les preguntes dels exàmens, tot i que es preveu la possibilitat que en un dels apartats es pugui triar entre dues opcions. Quant a la tipologia de les preguntes, es limita l’opció tancada, és a dir, de tipus test, que no podrà ser superior a un 30%. El 70% restant seran preguntes obertes o semiconstruïdes.
Les faltes resten
La modificació més destacada pel que fa a la correcció és que penalitzaran les faltes d’ortografia i la falta d’adequació de la resposta, de correcció gramatical i lèxica, de coherència i de cohesió. Dependrà, però, de la matèria de l’examen. En espera de la confirmació per part de la Comissió Coordinadora de les PAU, en el cas de les llengües sí que es restaran màxim 2 punts, però, per exemple, en matemàtiques, es reduirà un màxim de 0,25 punts si hi ha problemes en la redacció, la coherència, la correcció i la claredat de la resposta.
Qui fa els exàmens?
Les proves d’accés a la universitat les organitza la Comissió Coordinadora de les PAU, que depèn del Consell Interuniversitari de Catalunya i que està integrada pel coordinador de les proves, els sotscoordinadors de les PAU de cada universitat pública i la subdirectora general d’Ordenació Curricular. Els models de les proves els fan els responsables de cada matèria, que són professors d’universitat escollits pels coordinadors de la comissió i que elaboren la prova amb l’ajut dels sotscoordinadors de cada matèria, en què també hi ha professors de batxillerat. Els nomenaments tant dels responsables de la matèria com dels equips es fan de manera anual. Aquest any, en l’elaboració dels exàmens de les 35 matèries, hi han participat uns 170 professors.
Com preparen l’examen?
Cada comissió de les diverses matèries planteja les preguntes de les proves basades en el temari de batxillerat. Preparen cinc sèries de cada matèria.
I un cop acabat, què?
Un cop els responsables de cada matèria han acabat l’examen, se sotmet a la revisió de com a mínim dos professors que no hagin intervingut en l’elaboració de les propostes.
Com es custodien?
Per qüestions de seguretat, el Departament d’Universitats evita respondre quin és el procediment que se segueix per custodiar els exàmens des que s’acaben de redactar fins que s’imprimeixen i es distribueixen a les aules on es fan les proves arreu de Catalunya.
Qui els corregeix?
Professorat universitari i de batxillerat, que es presenta per formar part dels tribunals i fer les correccions. En total, uns 2.800 entre les convocatòries de juny i setembre. Cada docent especialista en una matèria corregeix, seguint unes pautes i criteris de correcció marcats per la comissió, un màxim de 200 exàmens. Reben una retribució.
Què en pensa, el professorat, dels nous models d’examen?
La percepció sobre els nous exàmens depèn dels docents consultats i de les matèries, però en general creuen que el principal problema és el temps, ja que tot just ara s’han publicat exemples de com seran les proves. Com que desapareix l’optativitat (ampliada l’any de la pandèmia), professorat i alumnat es veuen obligats a fer tot el currículum de batxillerat. Abans, “si s’anava just de temps, es descartaven alguns temes o es tractaven molt per sobre i se centraven en uns altres per assegurar-se un bon resultat” a la selectivitat. També pronostiquen que les notes, en general, baixaran, i fins i tot en el cas d’història, per exemple, creuen que serà complicat aprovar. “Aquest any els alumnes s’hauran de preparar tots els temes i, per tant, l’examen serà molt més difícil que altres anys”, reconeix un professor d’història. Dos docents de matemàtiques, una matèria que creuen que no canvia tant com història o les llengües, veuen bé el canvi introduït, perquè consideren que s’ha d’arribar a la universitat amb els conceptes necessaris. Tant l’Anna –d’un centre de màxima complexitat a Barcelona– com l’Ovidi –d’un institut del Baix Montseny– indiquen que la principal dificultat serà acabar el temari, perquè s’ha introduït l’estadística i la probabilitat, que fins ara no entraven en les proves: “Haurem de fer malabars.” Creuen que els més perjudicats seran els alumnes amb menys recursos –no es poden pagar classes de reforç– i d’entorns culturalment menys desenvolupats, ja que ara, en general, es demana més interpretació, més opinió i més coherència en la resposta. I, tal com han evidenciat avaluacions com PISA o competències bàsiques, l’alumnat arrossega problemes de comprensió lectora i matemàtiques. Pel que fa a llengua i literatura catalanes, l’examen serà “bastant més llarg”, ja que s’hi introdueix la dialectologia i un apartat de competències literàries que caldrà repassar. Un professor de català veu problemes de “temps i planificació” per acabar el temari –“anirem escanyats”– i recorda que hi ha el “problema endèmic”, també a castellà, que només es fan dues hores setmanals. “Aprovar l’examen no serà complicat, però treure bona nota ho serà més”, remarca. Pensa que les noves PAU es podrien haver plantejat en clau de promoció, és a dir, si es volien introduir canvis el 2025, caldria haver començat a preparar-ho tot el curs anterior, a primer de batxillerat.