Ratpenats, garants de la salut del planeta

Preservar les colònies de ratpenats és preservar la salut del planeta. Aquesta és una de les conclusions més destacades de la jornada que es va dur a terme fa uns dies amb motiu dels 70 anys d’investigacions sobre quiròpters a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Experts en la matèria es van donar cita a l’edifici del Rellotge de l’Escola Industrial de Barcelona per aprofundir en els descobriments obtinguts durant el seguiment de ratpenats als avencs del Daví (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) i l’Esquerrà (parc del Garraf), un dels més extensos que s’han fet al món i una referència per a la investigació dels quiròpters i la salut pública.

Segons el doctor Jordi Serra Cobo, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), “la conservació dels quiròpters és cabdal per al manteniment de la salut ambiental i la salut humana. Consumeixen gran quantitat d’insectes, alguns dels quals vectors de malalties emergents com per exemple el virus de l’oest del Nil o el dengue”. En aquest sentit, és molt destacable que la colònia de ratpenats de l’avenc del Daví (Sant Llorenç Savall), la més gran de Catalunya amb uns 17.000 individus, pot menjar entre 20 i 30 tones d’insectes cada any.

En aquest avenc, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, els estudis sobre la colònia de ratpenats de cova (Miniopterus schreibersii) es remunten al 1952, ara fa 72 anys, a càrrec d’Enric Balcells Rocamora, i van ser continuats per l’equip de Jordi Serra Cobo des del 1984 i amb el suport de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un dels seguiments més llargs que s’han fet al món i una referència per a la investigació dels quiròpters i la salut pública. Els seguiments a llarg termini són clau per obtenir informació sobre les tendències poblacionals de les espècies i permeten prendre mesures de conservació abans que sigui massa tard. Aquesta recerca en concret està focalitzada en ecologia i biologia del ratpenat de cova, així com en l’anàlisi ecoepidemiològica i l’estudi de la seva hibernació en relació amb el canvi climàtic. Els estudis efectuats als avencs del Daví i l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls, parc del Garraf) s’han donat a conèixer en 52 publicacions, moltes de les quals en revistes científiques internacionals.

D’altra banda, el professor Hervé Bourhy, cap del departament de salut global de l’Institut Pasteur de la Universitat de París Cité, va fer èmfasi en la importància de supervisar els canvis que es produeixen en els ecosistemes, perquè unes modificacions menors poden afectar greument la transmissió de virus zoonòtics –aquells que passen dels animals als humans–. Així, va remarcar que l’ordre dels ratpenats està format per més de 1.300 espècies que, respecte a les 6.400 del total de mamífers, suposen el grup més nombrós i, per tant, concentren la major proporció de zoonosi. “Els ratpenats són els reservoris naturals de la major proporció de zoonosis virals entre mamífers. Comprendre les condicions de la persistència dels patògens en els ratpenats és essencial per controlar els riscos per a la població humana”, va afegir.

Concretament l’avenc del Daví, segons va explicar el científic francès, té un paper central en l’epidemiologia de l’EBLV-1, el Lyssavirus europeu de la ràbia. Per això, va subratllar la importància de minimitzar els contactes entre ratpenats i humans, així com prendre mesures per prevenir la transmissió de malalties i actuar ràpidament si es produeix una exposició.

També en el marc de la jornada, la doctora Maria del Carme Llasat, catedràtica de física de l’atmosfera del departament de física aplicada de la Universitat de Barcelona, va explicar l’impacte del canvi climàtic a Catalunya en relació amb aquests 70 anys d’estudi dels ratpenats. Llasat va assenyalar que els escenaris apunten a un augment de més de tres graus en alguns llocs de Catalunya a meitat de segle, fet que té efectes sobre la hibernació i la capacitat reproductora de les espècies, i posa en risc la seva viabilitat.

La jornada es va cloure amb una taula rodona en què es va plantejar la necessitat d’impulsar el treball interdisciplinari per millorar la conservació de la biodiversitat.