La tragèdia al País Valencià s’agreuja
El nombre de morts pels efectes de la dana ja puja a 155 enmig d’unes imatges de devastació al territori insòlites
El dany sobre les infraestructures és colossal i eren milers els veïns que ahir continuaven sense serveis bàsics
Les crítiques al govern de Mazón per la gestió de la crisi creixen i ja s’anuncien accions de protesta
“Això és una catàstrofe i sobrevivim una mica com podem”, explica una veïna de l’Horta Sud
Amb el pas de les hores, la catàstrofe del País Valencià va adquirint tonalitats cada cop més tràgiques, sintetitzades, sobretot, en el nombre de víctimes. L’últim recompte oficial fet públic elevava fins a 155 els morts com a conseqüència dels efectes de la dana, i als quals s’hi han de sumar tres més d’altres punts de l’Estat espanyol, més els desapareguts, que es compten per desenes. De fet, i com un degoteig macabre, durant tota la jornada d’ahir es va anar informant de la troballa de més cadàvers, com els vuit que van ser localitzats en un mateix garatge de la pedania de la Torre, a prop de València capital. Malgrat que en les últimes hores el govern de Carlos Mazón ha optat per una política de fer públiques amb comptagotes les dades sobre la tragèdia, la població de Paiporta, a l’Horta Sud, es confirma com una de les més castigades tant pel que fa a víctimes com pels incomptables danys provocats per la gota freda.
La de la devastació, pura i dura, és una de les imatges que il·lustraven el que està vivint, i patint, el País Valencià. Segons va explicar ahir el ministre de Transports, Óscar Puente, encara és aviat per quantificar l’abast econòmic dels danys ocasionats per la dana, però ja va advertir que són “molt greus” només a les carreteres i infraestructures bàsiques, i que “costarà molt de temps, esforç i diners” refer-los. El viaducte de Quart de Poblet o la xarxa de rodalies, amb tres de les seves cinc línies fora de servei, són només alguns exemples d’aquests estralls, juntament amb l’AVE que enllaça amb Madrid, que s’espera que s’estigui tres setmanes parat ja que, literalment, han desaparegut 1,2 quilòmetres de via engolides per l’aigua i encara hi ha túnels per on passen els trens que estan completament negats. Pel que fa a la xarxa viària, encara són moltes les vies afectades, més de cent, començant per diversos trams de l’A-3 –l’autovia que uneix València i Madrid–, l’A-7 –que travessa tot el Mediterrani– o l’AP-7, així com l’N-3, N-322, N-330 i N-332 al seu pas per Picassent, Alcúdia, Requena, Utiel, Bunyol, Sueca, Sagunt, Benifaió, Xest, Algemesí o Alzira, entre d’altres, ja sigui per desperfectes directes o per la quantitat ingent de vehicles que hi han quedat abandonats.
De fet, el trasbals majúscul en les comunicacions ha provocat també problemes d’abastiment en no pocs supermercats, amb cues de gent a les entrades per mirar de comprar productes de primera necessitat, aigua sobretot. Per centenars es podien comptar ahir els testimonis anònims que donaven fet de la duresa de la situació que estan vivint els afectats fins i tot en el seu dia a dia més quotidià. Un de tants era el de l’Imma Esplugues, una veïna de Catarroja, a la comarca de l’Horta Sud, que exposava que a casa no tenien subministrament d’aigua –com uns 366.000 habitants d’una vintena de municipis que es troben en aquesta mateixa situació–, llum o gas, i que en el cas dels domicilis veïns situats sobretot a peu de carrer, l’aigua ho ha fet malbé gairebé tot. “Això és una catàstrofe i sobrevivim una mica com podem”, explicava l’Imma, que també relatava que a casa encara tenen el garatge inundat, però que encara no n’han pogut treure l’aigua perquè la prioritat, ara, per als equips d’emergència és restablir la normalitat a la xarxa viària. “No podem fer gaire res més que esperar, no podem sortir i no tenim aigua. L’hem d’anar a buscar en garrafes i fer una cua d’hores”, afegia Esplugues, que també exposava que la tragèdia la viuen cada minut molt a prop: “Sabem que ha mort molta gent de per aquí, i només de pensar-hi és horrorós”, reblava.
Com passa, però, en situacions de crisi com aquesta, ha estat la mateixa població que s’ha organitzat de manera més o menys espontània per articular xarxes de suport a peu de carrer. I no ho tenen fàcil, ja que, per reblar el clau, encara hi ha uns 140.000 clients de telefonia fixa sense cobertura a tot el País Valencià, i als quals s’hi havien de sumar entre 200.000 i 250.000 de mòbil que també continuaven sense servei. Més dura, però, era la situació per a 447 persones que, segons el Servei d’Emergències del País Valencià, al migdia continuaven allotjades en albergs per la impossibilitat material de poder tornar a casa.
A tot això, la polèmica sobre com ha gestionat aquesta crisi el govern de Carlos Mazón, el mateix que ahir anunciava la mobilització de l’exèrcit espanyol davant la magnitud de la tragèdia, ja comença a pujar de to. En l’epicentre de les crítiques hi ha el mateix president de la Generalitat, per haver donat missatges erràtics sobre l’evolució de la tempesta, com la lentitud a l’hora de donar les alertes o prendre decisions, com ara suspendre les classes en poblacions on la situació era molt crítica, o el col·lapse en el telèfon 112 d’atenció a les emergències. Tant és així, que més d’una vintena d’organitzacions socials, cíviques i sindicats han convocat una manifestació a València el pròxim 9 de novembre a les 6 de la tarda.
En aquest context, el govern català ha activat els seus protocols i manté activada l’alerta del pla Inuncat, i demana a la ciutadania evitar els desplaçaments tant dins les Terres de l’Ebre com els destinats a aquesta zona del sud de Tarragona. Així es va acordar en una reunió del comitè de seguiment sobre la dana celebrada ahir a la tarda.
Les fortes pluges activen les alertes a les Terres de l’Ebre
A les Terres de l’Ebre, les fortes pluges van provocar que s’enfonsés part del sostre d’una escola i molts centres educatiu van suspendre les classes. La circulació de trens de l’R16 entre l’Aldea-Amposta i Tortosa va estar interrompuda per acumulacions d’aigua a l’altura de Campredó i el temporal també va obligar a suspendre el servei a l’R17 entre Tarragona i Salou-Port Aventura. Protecció Civil havia enviat a la una del migdia un missatge de mòbil a la població de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta –després s’hi va afegir la Ribera d’Ebre– ja alertant que en les properes tres hores es podien produir episodis de pluges torrencials. En l’avís es demanava a la població extremar les precaucions i evitar desplaçaments innecessaris, a més de reclamar-li que no es transités prop de rieres, torrents i barrancs. Al matí, Protecció Civil també havia recomanat a tots els habitants de Castelló que es confinessin a casa. La Generalitat Valenciana, a través del Centre de Coordinació d’Emergències, havia enviat un missatge de mòbil per alertar la població que l’emergència per la dana continuava activa i que la seva zona és la més afectada: li demanava que es quedés a l’interior dels domicilis “en zones elevades” i que, si són a l’exterior, “es resguardin en llocs alts”. També instava a no circular per les carreteres, en un missatge difós a les 11.50 hores, poc després que l’Aemet apugés el nivell d’alerta de taronja a vermell, el màxim, a l’interior, litoral nord i sud de Castelló.
Feijóo aprofita per atacar Sánchez, a qui Mazón dona les gràcies
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va visitar ahir el País Valencià, on va aprofitar per criticar el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, per no haver-lo informat, segons ell, de la crisi. Quan va dir tot això, Feijóo estava acompanyat del cap de govern valencià, Carlos Mazón, que també es va veure amb el president espanyol i a qui li va dedicar paraules de gratitud per la seva “proximitat” i “presència ràpida” a la zona. Al seu torn, Sánchez va prometre “tots els recursos que calguin” per a la reconstrucció i per trobar els desapareguts. En referència a les crítiques per la resposta de la Generalitat a la catàstrofe, Mazón es va limitar a dir que el seu executiu va complir tots els protocols sense fer cap referència a l’enviament de l’alarma als ciutadans al voltant de les vuit del vespre de dimarts, hores més tard que l’Aemet ja hagués enviat l’alarma roja. Mazón també va anunciar un decret d’ajudes als damnificats de 250 milions que seran complementaris als que activin altres administracions com l’Estat . Seran ajudes d’un mínim de 6.000 euros per afectat, “directes, exprés, sense burocràcia”, per arreglar cases o comprar mobles. El govern valencià ja ha demanat a la UE que activi el fons de solidaritat i pensa sol·licitar ajudes especials que complementin aquest fons.