“La gent està emprenyada; ningú té el comandament”

Està tot fet un desastre, miris on miris. I l’olor, una olor molt estranya. Tot és molt precari i la gent està molt cansada. Els pagesos van amb els seus tractors, i els treballadors del sector de la construcció, amb petites excavadores traient els cotxes. Tothom fa el que pot.

Fins avui, la solidaritat és el que fa que tot tiri endavant. Per això la gent està molt emprenyada, perquè fa la sensació que ningú té el comandament. Ara em passen fotos de camions de l’exèrcit entrant al poble. Jo no en vaig veure cap. Ningú amb uniforme, ningú. Quan creues els 200 metres de la passarel·la [que va de València a la zona afectada], topes de cop amb la catàstrofe. Impacta molt, tot el drama. Els voluntaris anem amb mascaretes, amb bosses d’escombraries als peus, guants de cuina... I et dius que segur que en algun lloc hi ha professionals que ho poden fer millor.

No sé on són. I el que em comenta la gent és que no apareixen. I per les nits hi continua havent molt pillatge. Em va explicar un amic que dimecres a la nit hi havia gent amb una radial entrant en una sucursal bancària. Sembla el Far West. Jo no vaig veure ningú amb uniforme. Només els bombers, que s’estaven posant neoprens per entrar als garatges, que estan amb l’aigua fins a dalt. Però també hi ha una part emocionant. La passarel·la per travessar el riu estava plena de gent, donant ànims als voluntaris i cantant l’himne de València.

A la meva empresa s’han organitzat activitats de suport. Tenim un grup molt gran de voluntaris i estem organitzats per a quan calgui. Tinc companys de feina afectats que viuen a Sedaví i dissabte vaig decidir anar-hi a ajudar. Molta gent de la meva empresa hi ha anat a ajudar.

Primer vaig anar a ajudar un amic que viu allà, a netejar el carrer i la casa. Al davant hi ha una escola, i hi havia uns xiquets de 14 o 15 anys que carregaven trastos, i ens hi vam afegir, a netejar aquesta escola. Però és igual on miris: no hi ha pedra sobre pedra. No s’hi pot ni caminar.

Tot està ple de fang i escombraries. El fang t’arriba com a mínim fins a mitja cama. No pots caminar, és perillós perquè te pots afonar als forats de les clavegueres... Molts voluntaris són gent que tampoc sap com cal actuar en cas de catàstrofes així. Et trobes la gent fent el que pot, organitzant-se en grups xicotets, però poca cosa més. No hi ha ningú que ens digui res. Per la passarel·la de la Torre érem molts milers de persones caminant per anar a la zona afectada. I no veus ningú que et vagi dient “tu, per aquí; tu, per allà”.

Exacte. La sensació d’aquell dia de pluja era que no passava res. Jo vaig anar a treballar normalment. Vaig passar per la V-31, que és una de les carreteres que se va endur la riuada. Per casualitat no em va agarrar. Un amic que viu a Xiva em va trucar per dir-me que estava atrapat a l’A-3. No vaig saber res més d’ell en dos dies, fins que vaig saber que l’aigua li entrava per la finestra, però va poder arribar a una gasolinera i es va quedar allà dos dies. Ningú havia alertat del perill. A Paiporta ni tan sols plovia. Però deu minuts després la gent ja estava pujant damunt dels cotxes. Quan tothom estava salvant la vida com podia, llavors van començar a arribar les alarmes per dir que tothom es quedés a casa. A Xiva, el barranc estava desbordat i les cases, omplint-se d’aigua. I aigües avall, a Paiporta, la gent encara vivia tranquil·la.

Moltes. Un conegut de Paiporta que viu en una casa de dos plantes es va refugiar al pis de dalt, perquè els baixos van quedar del tot inundats. Va poder rescatar una dona; se l’emportava l’aigua. La va aconseguir agafar de la mà i la va fer pujar, però també hi va entrar un cadàver flotant i l’endemà encara era allà, a la planta baixa de casa seva inundada. De situacions com aquesta, n’hi ha moltes. També em va impactar, a Sedaví, que hi havia uns xiquets petits jugant amb el fang mentre els pares treien trastos malmesos de casa, i al mateix carrer, la Guàrdia Civil entrant als garatges, amb els bussos per buscar-hi morts. Quan aconsegueixin buidar els soterranis i garatges, crec que apareixeran moltes més víctimes. Diuen que també ja van apareixent cossos a l’Albufera, fins al mar.

És normal, perquè no sabem què hi va a fer, el rei. No ens hi fa falta ni el rei ni Mazón, allà. Ens fa falta que hi despleguin els serveis d’emergència que hi hagin de desplegar. Els voluntaris tenen ganes de passar el relleu a la gent que en sap, d’emergències, però, és clar, si no hi són... Veus les cares de la gent i hi parles i és terrible.