La dana acaba amb danys a Catalunya
La profunda gota freda que ha assolat València causava ahir a Catalunya inundacions i paralització
Després de bloquejar trens i vies, congelar la mobilitat i col·lapsar el Prat, es dona per acabada l’alerta
La depressió aïllada a nivells alts (dana) o gota freda que ha causat la tragèdia d’inundacions més gran viscuda al País Valencià ha acabat escombrant Catalunya amb danys en infraestructures, serveis i, en menor grau, habitatges i negocis. Però ha paralitzat la mobilitat a gairebé tot el litoral català durant un dia. Perquè, després de la catàstrofe valenciana, el govern català, amb Protecció Civil i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), s’ha curat en salut i ha preferit prevenir per excés que arriscar-se a un possible desastre. Les emergències que ahir va caldre afrontar de matinada al Camp de Tarragona per inundacions i els danys en zones litorals i infraestructures d’aquesta regió van donar la raó a la decisió de tancar les escoles del Camp i l’Ebre i de demanar als ciutadans el teletreball per evitar desplaçaments des de la mitjanit de diumenge. Quan al matí el SMC advertia que quatre tempestes s’alineaven l’una darrere l’altra per entrar per la costa barcelonina, Protecció Civil enviava als mòbils del Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès l’alerta d’evitar desplaçaments que ja s’havia enviat a la mitjanit a les nou comarques tarragonines, una alerta que es va anar estenent cap al Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i la Selva al llarg del matí i el migdia.
Primer impacte, al Camp
De matinada començaven les trucades d’emergència al Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp. Se suspenien els trens amb sortida a Sant Vicenç i, finalment, també s’hi paralitzava el possible transport alternatiu per carretera. S’actuava en inundacions en carrers de Tarragona, la C-31B i la carretera dels Pallaresos a Sant Salvador, així com per la caiguda d’un mur a Picamoixons. S’activava el risc hidrològic perquè el riu Francolí havia superat el cabal d’alerta. Quedaven tallades per inundacions o esllavissades la TV-3454 a Deltebre, la C-31b de Salou/Vila-seca, l’autovia A-27 de Tarragona a Montblanc per Valls i la C-233 a Flix. A la T-723 a Batea s’havia de donar pas alternatiu per despreniments.
La part baixa de la urbanització tarragonina de la Móra quedava inundada i els bombers havien de rescatar quatre persones que havien quedat aïllades al municipi del Catllar. A la Móra, l’aiguat causava molts desperfectes a la zona de bungalous del càmping Torre de la Móra. A les dues de la tarda, s’aixecaven les restriccions de mobilitat a les nou comarques del Camp i les Terres de l’Ebre.
Fuetada al litoral barceloní
Al matí, les tempestes de la dana es desplaçaven cap al litoral barceloní i, en el moment àlgid de l’alerta general als telèfons mòbils metropolitans, estava tallada l’autovia C-32 a Gavà per inundació de les dues calçades, se suspenia tota la circulació del tren d’alta velocitat (TAV) des de Barcelona, i també tots els serveis de Rodalies de Catalunya, mentre que l’aeroport de Barcelona-el Prat havia de constituir el comitè d’emergència per desviar divuit vols i cancel·lar-ne 153 més perquè es van inundar parcialment les pistes –alguns dels vols es desviaven cap als aeroports de Girona i Reus–. La intensa pluja també causava goteres en algunes zones de la T1 i de l’aparcament.
També quedaven tallats per esllavissades el camí asfaltat de Can Prunera a Vallirana en sentit Olesa de Bonesvalls, la B-112 a Collbató i la BV-2004 a Sant Boi de Llobregat. La C-32 a Castelldefels es reobria poc abans de les dues de la tarda després d’estar tallada durant hores des de Sant Boi de Llobregat.
Fins a la una del migdia, el telèfon d’emergències 112 havia rebut 2.136 trucades per l’alerta d’inundacions: 607, al Baix Llobregat; 409, al Tarragonès, i 384, al Barcelonès. Barcelona, Tarragona, Castelldefels, Gavà i el Prat de Llobregat eren els municipis que en van registrar més. Durant tot el matí, diversos municipis del Baix Llobregat com Castelldefels i Gavà suspenien les activitats municipals perquè les fortes pluges havien inundat barris com el del centre de Castelldefels i polígons industrials.
Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat havien rebut 885 avisos per incidències i inundacions relacionades amb les pluges fins a les tres de la tarda. Per regions d’emergències, a la regió metropolitana sud es van registrar 501 avisos, mentre que a la de Tarragona en van ser 289. Al nord de la metròpoli barcelonina en rebien 76; a la central, 7; a la de Girona, 5; a les Terres de l’Ebre, 4, i a la de Lleida, 3. A la regió central actuaven en una caiguda d’un mur a Torrelles de Llobregat i en una inundació al camí de les Marietes de Gavà.
L’alerta a l’àrea barcelonina de Protecció Civil especificava a mig matí que, a més d’evitar la mobilitat, “les escoles són un lloc segur” i que, per tant, no s’havia d’anar a recollir els alumnes en cap cas fins a nova ordre i es recomanava als treballadors restar als seus centres de treball. El riu Llobregat, amb un cabal molt superior a l’habitual, superava el llindar de perill a Sant Vicenç dels Horts i s’ordenava no apropar-se a la llera. Al Baix Llobregat es rescatava un home atrapat dins d’un cotxe per la inundació. Les universitats decidien suspendre classes i els hospitals desprogramaven visites.
Quan les tempestes ja havien escombrat el Maresme, el Vallès i la Selva sense danys importants, Protecció Civil advertia sobre el risc que encara es mantindria durant hores a la conca del riu Foix, on estava sobreeixint l’embassament del mateix nom a un ritme de 3,4 m³/s. El servei d’emergències demanava mantenir la precaució fins que no baixés de cota.
La dana, superada en principi
A les set del vespre, el president Salvador Illa compareixia al Palau de la Generalitat per donar per acabada l’alerta i celebrar que no s’hagués produït cap víctima a Catalunya. Els propers dies es mantindrà la prealerta perquè hi pot haver encara “episodis de pluja intensos” relacionats amb la cua de la dana, que haurà durat més d’una setmana al litoral mediterrani peninsular, però no es preveu reactivar alarmes restrictives per “acumulació d’aigua i temps violent” a Catalunya. Tot i reiterar que cal mantenir la precaució en prealerta, el president va concloure: “La pitjor part de la dana, fins i tot podríem dir «la dana», ha estat superada.”
El comportament d’aquesta dana o gota freda ha estat descrit pels experts en el cas tràgic de València com una mena de “tren de tempestes” en què les posteriors descarreguen sobre les zones on han precipitat les prèvies i es multiplica així la persistència de l’aiguat i, per tant, el volum d’aigua i el risc d’inundacions en poques hores. A les muntanyes de l’interior de València això es va extremar fins a volums extraordinaris, amb calamarsades i tornados afegits, i no és comparable al que ha passat a Catalunya, però les tempestes d’ahir al matí al Baix Llobregat mostren una de les característiques d’aquesta dana. A quarts de deu del matí, el SMC publicava al seu compte d’X l’aparició d’un d’aquests trens de tempestes a la costa barcelonina que registrava el radar de Vallirana: “Fins a quatre tempestes s’observen a la línia que va entrant pel Baix Llobregat. La més intensa es troba sobre el mar, però sobre terra també descarrega amb intensitat localment torrencial.” Fins a les onze del matí, l’estació meteorològica de Viladecans va registrar 131,1 l/m²; 79,4, el Port de Barcelona, i 72,5, el Prat de Llobregat.
Segons els experts, aquesta és una gota freda extraordinària però no inèdita. El litoral mediterrani té un llarg registre històric d’inundacions catastròfiques per gotes fredes a la tardor. Un dels elements nous que assenyalen els meteoròlegs, però, és l’elevada temperatura del mar Mediterrani, que està avui 2°C més calent del que ho estava entre els anys vuitanta i el 2000, quan també es van produir episodis severs i catastròfics. L’explicació de la persistència o la capacitat de recàrrega d’aquesta dana podria ser, en part, aquesta temperatura superior de la superfície del mar.
La tempesta que es recarrega
Quan es despenja una gota freda sobre la vertical del Mediterrani i el vent entra del mar cap a terra, en poca estona es troba amb les serralades litorals o prelitorals de l’interior que obliguen el vapor càlid i humit de la superfície del mar a ascendir (convecció) i a condensar-se ràpidament, i això provoca pluges torrencials. El “tren convectiu” de tempestes el que fa és anar subministrant aire càlid i humit a les baixes temperatures que se situen en alçada.
La matinada d’ahir, el sistema convectiu que afectava Castelló i l’Ebre es va ajuntar amb els xàfecs forts que afectaven el Camp. A les sis del matí es formava “una línia ben organitzada de xàfecs amb tempesta” que afectava el litoral i el prelitoral del Baix Penedès i el Garraf. Cap a les set, l’“arc convectiu” avançava de sud cap a nord, però, a partir de les vuit, “l’estructura convectiva” ja es desplaçava lentament de sud-oest cap a nord-est entrant pel Baix Llobregat.
Posteriorment es va desplaçar cap al Maresme, el Vallès Oriental i la Selva, aquí amb tota la intensitat ja perduda.
