Salut

Salut

El risc és l’aigua bruta

Tot i que Mazón es va declarar preocupat per possibles epidèmies, els experts el rebaten assegurant que no se’n preveuen

A mesura que es recuperi l’accés a l’aigua potable, disminuirà el risc d’infeccions de transmissió oral-fecal

Fa més de 40 anys que no hi ha cap cas de còlera i la població en general està ben vacunada

A part de la catàstrofe humana i mate­rial, el que ha pas­sat a València ha estat una catàstrofe comu­ni­ca­tiva. Dilluns al matí, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana feia unes decla­ra­ci­ons alar­mis­tes a la Cadena COPE en què expo­sava la seva pre­o­cu­pació per pos­si­bles epidèmies. Un cop més, els experts es van encar­re­gar de con­tra­dir-lo, des d’orga­nis­mes científics fins a res­pon­sa­bles d’ONG que estan acos­tu­mats a tre­ba­llar sobre el ter­reny en grans aiguats. Final­ment, el Minis­teri de Sani­tat espa­nyol va difon­dre un comu­ni­cat en què insis­tia que no hi ha evidència científica que arran d’un des­as­tre d’aques­tes carac­terísti­ques es puguin esten­dre epidèmies com el tifus i el còlera. Tot i això, evi­dent­ment, no es poden mini­mit­zar els ris­cos.

I el risc prin­ci­pal és d’infec­ci­ons, pel tren­ca­ment del sub­mi­nis­tra­ment d’aigua pota­ble, per una banda, i del sis­tema de cla­ve­gue­ram i de dre­natge de les aigües fecals, per l’altra, segons explica el doc­tor Antoni Tri­lla, del Ser­vei de Medi­cina Pre­ven­tiva i Epi­de­mi­o­lo­gia de l’hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona. A les zones devas­ta­des hi ha hagut molta con­ta­mi­nació encre­uada en aquest sen­tit. “Si no hi ha la segu­re­tat que l’aigua sigui pota­ble, i si pot estar con­ta­mi­nada pel fang, per la brutícia o per les aigües fecals, pot infec­tar els ali­ments i l’aire, bàsica­ment. Això implica infec­ci­ons, que habi­tu­al­ment són per virus, per bac­te­ris o fins i tot per algun paràsit”, hi afe­geix Tri­lla. També acla­reix, però, que tots aquests micro­or­ga­nis­mes són per­fec­ta­ment cone­guts, “tenen nom i cognoms”, i no són dife­rents dels que es detec­ten en altres con­tex­tos. “Són els matei­xos que poden afec­tar, per exem­ple, una família en una into­xi­cació ali­mentària. No són extra­or­di­na­ris. La gran majo­ria dels quals –els virus, no tant– tenen algun trac­ta­ment específic; es poden trac­tar”, insis­teix.

Ali­ments, només els segurs

En un esce­nari postai­guats, el que cal és seny i seguir les reco­ma­na­ci­ons sanitàries: no beure aigua de l’aixeta fins que no sigui pota­ble i no inge­rir cap ali­ment que pugui haver estat en con­tacte directe amb l’aigua dels aiguats, excepte en el cas de les llau­nes i els enva­sos total­ment hermètics. Aquests enva­sos, a més, s’han de ren­tar amb aigua i sabó i dei­xar-los eixu­gar com­ple­ta­ment durant una hora abans d’endreçar-los. Per tant, encara que es puguin sal­var frui­tes, ver­du­res i hor­ta­lis­ses, no s’han de con­su­mir. I, per lògica, cal eli­mi­nar els ali­ments que s’hagin fet malbé pel tall en el sub­mi­nis­tra­ment elèctric. Per aquest mateix motiu, també s’ha dema­nat que no es facin dona­ci­ons de medi­ca­ments, perquè no se’n pot garan­tir la segu­re­tat.

Col·lec­tius vul­ne­ra­bles

Ara bé, s’ha de tenir en compte que, tot i que el risc d’infec­ci­ons no és alar­mant, sí que hi ha col·lec­tius amb els quals cal anar més amb compte. “Aques­tes infec­ci­ons que es poden pro­duir no solen ser espe­ci­al­ment greus, tot i que, com tot en la medi­cina, es poden com­pli­car. Pot pas­sar en deter­mi­nats col·lec­tius. Nens de poca edat, malalts greus, paci­ents amb malal­ties cròniques i per­so­nes d’edat avançada tenen més pro­ba­bi­li­tat que una infecció es com­pli­qui”, indica Tri­lla.

En qual­se­vol cas, a mesura que es va recu­pe­rant el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua –ja fun­ci­ona en la majo­ria dels muni­ci­pis segons la infor­mació ofi­cial, per bé que l’aigua encara no es pot beure i només es pot fer ser­vir per dut­xar-se o ren­tar–, es pre­veu que el risc d’aques­tes infec­ci­ons es vagi reduint. Una altra cosa és la reti­rada de la brossa habi­tual, que també pot cau­sar pro­ble­mes de salu­bri­tat. Per això cada població busca sis­te­mes per reco­llir-la, com ara aple­gar-la en punts con­crets i en bos­ses o con­te­ni­dors ben tan­cats.

En qual­se­vol cas, si el prin­ci­pal risc són les malal­ties de trans­missió oral-fecal per l’aigua con­ta­mi­nada, per què també es comen­cen a repar­tir mas­ca­re­tes? És poc pro­ba­ble que bac­te­ris pre­sents a les aigües bru­tes es puguin arri­bar a inha­lar, i el sen­tit de les mas­ca­re­tes és més aviat per evi­tar res­pi­rar pols i fongs en les tas­ques de neteja. La mas­ca­reta, doncs, és una mesura de pro­tecció, com també ho són els guants, les botes d’aigua i fins i tot les ulle­res pro­tec­to­res, espe­ci­al­ment si s’estan nete­jant espais tan­cats. “La reco­ma­nació de les mas­ca­re­tes està bé, però crec que tam­poc és el punt objec­tiu fona­men­tal”, indica Tri­lla.

El risc, o no, de tètanus

Dilluns al matí, Mazón també va expli­car que ja s’esta­ven vacu­nant de tètanus veïns i volun­ta­ris. En aquest cas, es tracta d’una malal­tia per a la qual la majo­ria de la població tècni­ca­ment està pro­te­gida gràcies a les vacu­nes. “En una riuada hi ha per­so­nes que moren ofe­ga­des i d’altres, pels impac­tes que reben. És pos­si­ble que, inten­tant aju­dar, algú hagi resul­tat ferit. També hi pot haver per­so­nes que s’hagin fent mal tra­ient runa i fang. Què cal fer? El que es fa sem­pre quan hi ha feri­des: una cosa tan sen­zi­lla com nete­jar i desin­fec­tar. A par­tir d’aquí, si algú té una ferida molt impor­tant i ha tre­ba­llat en aques­tes con­di­ci­ons, se li pre­gunta quina ha estat la dar­rera vacuna del tètanus que li han posat i si està al dia dels recor­da­to­ris. Exac­ta­ment el mateix que si caus pel car­rer i et fas una gran ferida, amb riua­des o sense riua­des”, explica Tri­lla.

“No crec que s’hagi de pen­sar que necessària­ment hi haurà epidèmies. Fa més de 40 anys que no tenim cap cas de còlera a l’Estat espa­nyol. El nivell de vacu­nació de la població és força alt. Aquesta ha estat una catàstrofe de gran mag­ni­tud, però el sis­tema sani­tari és sòlid. En cas d’urgència, pot­ser pots tri­gar una mica més perquè t’aten­guin, o pot­ser el viatge és més com­pli­cat, però t’aca­ba­ran ate­nent”, afirma Tri­lla. I hi afe­geix: “S’ha d’expli­car amb deli­ca­desa, perquè som davant d’una gran tragèdia, però, pri­mer, no és una situ­ació de catàstrofe de cen­te­nars de milers de per­so­nes en cam­pa­ments de des­plaçats i sense atenció sanitària. Afor­tu­na­da­ment, gran part de les infra­es­truc­tu­res han aguan­tat. I, segon, aquí no tenim micro­or­ga­nis­mes com els que tenen en altres països on hi ha grans inun­da­ci­ons. És un gran des­as­tre, cert, però en unes cir­cumstàncies molt dife­rents.”

Alerta amb la salut mental
La normalitat arribarà en algun moment, però les ferides en la salut mental trigaran a curar-se. Els desastres naturals tenen un gran impacte per a milions de famílies, els que han perdut éssers estimats i també els que han vist desaparèixer el seu entorn quotidià. De moments s’han habilitat telèfons i equips d’atenció psicològica, però el més probable és que facin curt. Estrès posttraumàtic, ansietat i depressió poden aparèixer al llarg del temps. Només una dada: el 60% dels nens que van viure el pas de l’huracà ‘Katrina’ el 2005 a Nova Orleans han tingut algun problema de salut mental d’adults.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia