Medi ambient
S’estanca el reciclatge a l’àrea metropolitana de Barcelona
L’any 2023 es van recollir selectivament el 40% dels residus, 15 punts per sota dels objectius de la UE per al 2025
L’AMB insta els ajuntaments a implantar sistemes de recollida individualitzats
Els índex de reciclatge a l’àrea metropolitana de Barcelona segueixen estancats. El 2023 es van recollir selectivament el 40% dels residus, només un 0,7% més que el 2022, segons les dades fetes públiques per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta xifra està lluny de l’objectiu del 55% de recollida selectiva que marca la Unió Europea per al 2025. Segons les mateixes dades, dels 36 municipis de l’AMB, només n’hi ha onze que assoleixen l’objectiu europeu, especialment els més petits que ja han implantat sistemes com el porta a porta o els contenidors intel·ligents. En aquest sentit, el conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, ha instat aquest divendres, durant la presentació del balanç, la resta d’ajuntaments a implantar aquests sistemes de recollida individualitzats. López ha apuntat, segons l’ACN, a un “relaxament” de la ciutadania des de l’any 2010. En aquest sentit, fa una crida a ser “més conscients” de l’impacte ambiental dels residus i assegura que s’ha d’impulsar “una major esforç” per reduir-ne la generació i millorar la recollida.
Pel que fa a les dades per municipis, dels onze que complirien els objectius destaquen, per exemple, Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervelló (76,5%) o Corbera de Llobregat (71,6%). A la franja baixa hi ha grans ciutats de la metròpoli com Badalona (30,6%), Hospitalet de Llobregat (28,5%) o Santa Coloma de Gramenet (27%). En canvi, entre els municipis més propers a arribar al llindar europeu del 55% hi ha Pallejà (53,4%), la Palma de Cervelló (50,6%), Montgat (50,3%) i Sant Cugat del Vallès (50%).
Segons les dades facilitades, a l’àrea metropolitana de Barcelona es van generar l’any passat 1,5 milions de tones de residus, l’equivalent a 444,3 quilos anuals per habitant. Tot i que aquesta xifra s’ha reduït un 10% des de 2010, se n’ha estancat el seu reciclatge. De fet, va ser durant aquest any quan es va donar un “pic” de separació de residus i es va arribar al 37,2%. Tot i que la tendència va ser a la baixa, no es van assolir xifres similars fins l’any 2019. Ara, tot just s’arriba a un 40,1%, el que queden molt lluny de les perspectives marcades per la UE. L’exigència per 2025 és d’un 55% però es preveu pujar fins al 65% de cara a l’any 2035. “Cal ser més conscients de tot l’impacte ambiental que tenen els residus”, ha assegurat López.
Envasos i orgànica, dos reptes
La recollida de l’orgànica i d’envasos són dos dels grans reptes que existeixen. Tot i que hi ha una alta consciència pel fa al vidre, el paper i el cartró, només se separa correctament el 35,1% de la matèria orgànica i un 40,1% dels envasos, segons López, que ha explicat com actualment es recuperen més envasos des del tractament dels ecoparcs que del que diposita la ciutadania als contenidors. Pel que fa a la orgànica, ha subratllat l’impacte ambiental i econòmic que té. Mentre que tractar una tona de resta té un cost de 130,2 euros, el tractament de cada tona de matèria orgànica ben separada als contenidors marrons costa 62,9 euros.
Segons l’AMB, si els municipis apostessin per sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost de tractament de residus podria arribar a baixar uns 20 milions d’euros el 2025. El motiu és l’elevada despesa que actualment suposa gestionar l’abocament incontrolat o la incineració.