Administracions
La fibra òptica pública encara ha d’arribar a un terç dels pobles de les Terres de l’Ebre
Hi ha 35 municipis que ja tenen punt d’accés a la xarxa de la Generalitat
A les Terres de l’Ebre són 35 els municipis que ja tenen punt d’accés a la xarxa troncal pública de la Generalitat, el que suposa un 67%. Les obres, però, encara s’estan executant a la troncal entre Batea i Gandesa, en la canalització que fa la Diputació de Tarragona a Benifallet i en la troncal de Camarles, Alcanar i la Galera. Dels 12 municipis restants, la meitat tenen el projecte en redacció i a la resta encara s’han de planificar i executar les obres. Segons apunta el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, el desplegament a Catalunya està al 75% i ara s’ha de desplegar “en les zones més complexes”, “la fase més quirúrgica del projecte”.. El projecte ha agafat, diu a l’ACN, “velocitat” gràcies als fons europeus. Per als exercicis de 2025 i 2026 es preveu una inversió de 80 milions.
Radiografia de les Terres de l’Ebre
Tivenys, Godall i Mas de Barberans, la Fatarella, i Miravet i Benissanet són els municipis de les Terres de l’Ebre on encara s’ha de planificar i executar el desplegament de la fibra òptica públic. En fase de redacció està el projecte del traçat alternatiu de la fibra per a l’N-420 cap a Caseres, està pendent que se li assigni pressupost al projecte de l’Ampolla, s’ha de redactar el projecte per fer arribar la fibra a l’Aldea i també estan pendents d’executar les obres de la Diputació de Tarragona per estendre la fibra a Paüls, el Pinell de Brai i la Palma d’Ebre.
Actualment, sobre la xarxa pública ja desplegada, operen una desena d’empreses de telecomunicacions a 28 municipis de les Terres de l’Ebre. La xarxa troncal de la fibra òptica pública no és una xarxa de distribució urbana i la normativa no permet “un servei finalista”. Amb el projecte es fa arribar la fibra òptica d’alta capacitat als equipaments de la Generalitat, com són escoles i instituts, edificis sanitaris o administratius. Els excedents d’aquesta xarxa es posen a disposició dels operadors perquè aquests puguin oferir els serveis a la ciutadania.
La Generalitat ja ha connectat a la connexió d’alta capacitat a més d’un miler de les més de 8.000 seus que té a Catalunya. Quan es connectin totes les seus a la xarxa pròpia pública i es completi el desplegament, el Govern preveu estalviar més de 20 milions d’euros anuals, un retorn de 12 euros per cada euro invertit.