El nivell de soroll a Barcelona baixa però el trànsit continua sent el que en genera més

El soroll a Barcelona ha baixat els últims anys entre un 5 i un 6% en comparació amb les dades de fa cinc anys. Almenys així ho afirma l’Ajuntament de Barcelona, que atribueix el resultat a mesures com ara les pacificacions i la reducció de la velocitat. Les xifres es recullen al nou mapa de soroll, que el consistori ha tramitat i que engloba el període que va del 2022 al 2027. El trànsit es manté com la font de soroll que més impacta a la capital catalana. No obstant això, en aquests cinc anys s’ha aconseguit reduir-ne l’impacte, i això ha estat la contribució més significativa a la millora dels nivells de soroll globals a la ciutat respecte al mapa anterior, assegura el consistori. A la nit, el trànsit també és la font de soroll amb més impacte.

L’Ajuntament de Barcelona sosté que de forma global també s’ha reduït la població exposada als nivells més elevats de soroll. És obvi, però, que en horari nocturn, i en zones determinades, també apareix el soroll per l’ús intensiu de l’espai públic, que si bé no és la font principal, és la que genera més molèsties. En aquest àmbit el mapa mostra que és una tipologia de soroll que es manté.

Finalment, La indústria i la infraestructura ferroviària han esdevingut fonts de soroll “residuals”, afirma el consistori, amb un impacte “baix” per a la ciutadania.

El mapa de soroll de Barcelona permet avaluar de forma global l’exposició de la població a la fressa, i serveix de base per traçar l’estratègia i els plans d’actuació en aquest àmbit. Els municipis han de renovar el mapa cada cinc anys. L’estudi mostra el nivell mitjà de soroll a cada carrer de la ciutat, de dia i de nit, i determina les diferents fonts emissores que el generen: el trànsit de vehicles, el trànsit ferroviari, la indústria i les activitats d’oci i lleure.

La tinenta d’alcaldia de Barcelona Laia Bonet ha explicat que gràcies al nou mapa del soroll es pot saber si les polítiques implementades fins ara han funcionat per reduir el soroll, alhora que permeten traçar les que cal aplicar “en els propers anys”. Bonet creu que es va pel bon camí, però que cal continuar treballant per “reduir les molèsties i millorar la salut” de la ciutadania.