L’Església catalana, tal com és

La Con­ferència Epis­co­pal Tar­ra­co­nense (CET), pre­si­dida per l’arque­bisbe de Tar­ra­gona, Joan Pla­ne­llas, ha fet pública per pri­mera vegada una memòria amb les xifres ofi­ci­als con­jun­tes de les deu diòcesis cata­la­nes, tant de per­so­nes que la for­men i d’enti­tats pròpies com de la seva eco­no­mia. El docu­ment que resu­meix la rea­li­tat de l’Església cata­lana (amb les dar­re­res dades que se’n tenen, del 2023) el van pre­sen­tar la set­mana pas­sada a Bar­ce­lona el car­de­nal Joan Josep Ome­lla, arque­bisbe de Bar­ce­lona i vice­pre­si­dent de la CET, i el bisbe de Lleida, Sal­va­dor Giménez, uns dies abans que se celebrés (aquest diu­menge pas­sat, dia 10) la diada de Ger­ma­nor, també cone­guda com a Dia de l’Església Dio­ce­sana, una jor­nada on es demana als fidels que con­tri­bu­ei­xin al sos­te­ni­ment de l’acti­vi­tat de les diòcesis. En la pre­sen­tació de la memòria, els dos bis­bes també van apro­fi­tar per posar sobre la taula els diners que la ins­ti­tució va recap­tar el 2023 (gràcies a les con­tri­bu­ci­ons voluntàries dels fidels, a les apor­ta­ci­ons a través de la x de l’assig­nació tri­butària, per sub­ven­ci­ons o pels ingres­sos per patri­moni i acti­vi­tats econòmiques) i com de tot l’import rebut es van des­ti­nar 70 mili­ons d’euros a pro­gra­mes pas­to­rals de soli­da­ri­tat i a Càritas i Mans Uni­des, les dues ONG catòliques més cone­gu­des.

Cata­lu­nya dis­posa de deu diòcesis i, per tant, de deu bis­bes titu­lars. Bar­ce­lona té Joan Josep Ome­lla al cap­da­vant (que ja ha fet 75 anys i, per tant, haurà de ser relle­vat del seu càrrec d’aquí a no gaire temps), però també té dos bis­bes auxi­li­ars: Xavier Vila­nova i David Abadías. Vila­nova va ser nome­nat després de la mort del qui era bisbe auxi­liar Toni Vadell, mallorquí, que va morir de càncer el febrer del 2022. Abadías va ser nome­nat el mes de març pas­sat després que Sergi Gordo fos des­ti­nat a fer de bisbe titu­lar de Tor­tosa (l’ante­rior bisbe de Tor­tosa, Enric Bena­vent, és ara l’arque­bisbe de València). Al bis­bat de Lleida hi ha Sal­va­dor Giménez, que té 76 anys i ja ha pre­sen­tat la renúncia per edat al papa Fran­cesc, i a Girona, des del febrer d’aquest any, hi ha un nou bisbe, fra Octavi Vilà, cis­ter­cenc. Tar­ra­gona té com a arque­bisbe Joan Pla­ne­lles, que és pre­si­dent de la CET, i a Vic hi ha Romà Casa­nova. A Sol­sona encapçala la diòcesi Fran­cesc Conesa, que va subs­ti­tuir el dimis­si­o­nari Xavier Novell (ara casat i amb fills), i a Ter­rassa hi ha Sal­va­dor Cris­tau. A Sant Feliu de Llo­bre­gat el papa acaba de nome­nar bisbe un altre religiós, el frare domi­nic basc Xabier Gómez, que ha de subs­ti­tuir el titu­lar Agustí Cortès, el pri­mer bisbe d’aquesta diòcesi (que va sor­gir de la par­tició de Bar­ce­lona), que ja havia pre­sen­tat la renúncia per edat i, a més, fa anys que està malalt i dema­nava el relleu. I, final­ment, a la Seu d’Urgell hi ha el bisbe Joan-Enric Vives, a qui el papa li acaba de posar un bisbe coad­ju­tor, el diplomàtic Josep-Lluís Ser­rano Pen­ti­nat, que serà qui el subs­ti­tuirà. Vives, que ja ha fet 75 anys, també ha pre­sen­tat la renúncia tal com mana el codi canònic. En aquest cas el futur bisbe també serà, com ho és ara Vives, copríncep d’Andorra, jun­ta­ment amb el pre­si­dent de la República Fran­cesa.

Pel que fa al nom­bre de pre­ve­res, dia­ques, semi­na­ris­tes, mon­jos i mon­ges i reli­gi­o­sos i reli­gi­o­ses, a casa nos­tra no paren de decréixer. “És veri­tat que cada cop hi ha menys semi­na­ris­tes, però és que també hi ha menys alum­nes a les esco­les, als ins­ti­tuts, a les uni­ver­si­tats, i això és perquè no hi ha nai­xe­ments”, va recor­dar el bisbe Giménez.

A Cata­lu­nya ara mateix hi ha 3.773 reli­gi­o­sos i reli­gi­o­ses i els mon­jos i mon­ges de clau­sura no arri­ben als 500. Des del Con­cili II del Vaticà, les con­gre­ga­ci­ons i els ordes reli­gi­o­sos han per­dut molts efec­tius, un 45% del total a tot el món, segons va escriure Josep Roca Tres­cents el 2017 al lli­bre Agonía de las órde­nes y con­gre­ga­ci­o­nes reli­gi­o­sas. Ensayo sociológico sobre su pre­sente y futuro (Octa­e­dro). El 2017 hi havia uns 6.000 reli­gi­o­sos i reli­gi­o­ses a Cata­lu­nya, cosa que vol dir que en sis anys, si res­tem els reli­gi­o­sos i els mon­jos de clau­sura d’avui (4.271), resulta que se n’han per­dut més de 1.700. La majo­ria dels reli­gi­o­sos, així com els mem­bres del cler­gat català, són d’edat avançada. Posem per exem­ple la diòcesi de Girona: hi havia 123 cape­llans el 2023, una cin­quan­tena tenien entre 50 i 75 anys i només quinze tenien menys de 50 anys. La resta eren més grans de 75 anys.