Un campus en altura
El risc d’avingudes d’aigua farà elevar els nous edificis de la regió de Salut per sobre de la riera Marroc
L’àmbit gironí on aniran el Trueta i espais sanitaris i de recerca està en una zona inundable cada 500 anys
El marc legal desaconsella hospitals, geriàtrics i escoles en el sector llevat que no hi hagi cap altra alternativa
L’àmbit del futur campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, sobretot el que està inclòs en el terme de Girona, està en zona inundable fluvial per període de retorn de 500 anys –temps de mitjana de les avingudes d’aigua–, però és un espai apte perquè s’hi construeixin edificis amb “certs condicionants relacionats amb l’aplicació de mesures preventives i de disseny per mitigar el risc d’inundació de les noves instal·lacions”. Ho afirma el geòleg i consultor ambiental Enric Sagristà. El nou campus, que inclou el nou hospital Josep Trueta, les facultats d’Infermeria i Medicina de la Universitat de Girona i edificis de recerca, està també parcialment en zona de flux preferent.
El marc legal referent és el reial decret 849 de l’11 d’abril del 1986, que estableix el reglament del domini hidràulic, que alhora desenvolupa la llei d’aigües. En l’article 14 del reglament s’exposa que una zona inundable és aquella on els terrenys es poden inundar amb les avingudes d’aigua cada 500 anys. “En planificació hidrològica i territorial, es mira amb una perspectiva de 500 anys perquè és el fenomen de major magnitud considerat per la normativa, tant en l’àmbit autonòmic com l’estatal o europeu. Això no vol dir que, per exemple, avingudes previstes cada deu anys passin en dos anys consecutius. Els models climàtics ens mostren que aquests fenòmens seran cada cop més freqüents.”
Si s’observa el mapa del campus i una avinguda d’aigua de les que, de mitjana, es produeixen cada 500 anys, el desbordament ocuparia tot l’àmbit de Girona, incloent-hi el mas Sureda i el mas Bellsolà i un tram de l’avinguda de la Pau en el tram de Salt més proper a la capital gironina. Els terrenys que ara fan d’aparcament temporal de cotxes i d’autocaravanes, al terme de Salt, quedarien afectats.
“Per evitar el col·lapse”
El reglament detalla que les instal·lacions i els edificis que es facin en aquesta àrea inundable s’hauran de construir a una cota “per tal que no es vegin afectades” amb una inundació associada al període de retorn de 500 anys, ja que s’han de dissenyar en funció del risc i el tipus d’inundació existent. Els garatges subterranis han de ser estancs i podran ser-hi “sempre que es facin estudis específics per evitar el col·lapse de les edificacions”, diu l’apartat a) de l’article 14 bis.
Si s’autoritza de manera excepcional que es pot construir a prop de la riera en l’àmbit de la riera [torrent] Marroc, a partir de quina cota ha de ser possible? En aquest cas s’ha de tenir en compte el calat d’inundació, que és l’altura a què arribaria l’aigua si hi hagués un gran fenomen meteorològic. A prop de la riera, el calat és proper a un metre.
El reglament desaconsella que a la zona inundable cada 500 anys s’hi facin equipaments sensibles o infraestructures públiques essencials com ara “hospitals o centres escolars o sanitaris, residències de gent gran”. Només s’autoritzaran –estableix l’apartat b) de l’article 14 bis– “quan excepcionalment les administracions competents en ordenació del territori i d’urbanisme creguin que no hi ha cap alternativa” i es garanteixi l’accessibilitat de les emergències si hi ha inundació.
Fa uns dies, CCOO va demanar més estudis sobre la inundabilitat. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha dit que tornaran a analitzar la ubicació del campus, mentre que els Comuns han registrat al Parlament preguntes sobre si el govern adoptarà “mesures addicionals”, entre altres qüestions.
Flux preferent
El reglament de domini hidràulic, actualitzat el juliol del 2023, prohibeix gairebé sempre construccions en zones “de flux preferent, “la zona on es preveu que la crescuda pugui causar més danys”, diu Sagristà . Tenint en compte el mapa de Protecció Civil de Catalunya i el visor de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre la informació cartogràfica del territori, la zona de flux preferent del campus coincideix en algun àmbit amb la zona amb risc d’inundació cada deu anys. L’àrea no afecta el cor del campus, però perjudicaria una part de can Bellsolà i una part del col·legi Bell-lloc del Pla i el camp de futbol de Can Gibert. Actualment l’heliport de l’actual Trueta, a tocar del Ter, està en zona de flux preferent i inundable cada deu anys.Al juny l’Ajuntament va aprovar un canvi urbanístic per accelerar el campus (121.000 m²). A la modificació, i abans de les destrosses del dana, hi van presentar al·legacions, entre d’altres, els associacions de veïns de Can Gibert del i Santa Eugènia i el PSC. Els veïns es queixen que es projecti un bloc de 7 pisos amb 374 habitatges –hi ha una reserva de 150 pisos de lloguer social– ja que “estigmatitza la zona urbana”
Bassa de laminació i cota apujada, per evitar la inundabilitat
La regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu (Guanyem), assenyala que la modificació urbanística aprovada al juny pel ple ja té en compte que el sector del campus de Salut és inundable. D’acord amb un estudi encarregat a ABM Consulting, el consistori preveu que a tocar de la riera Marroc hi hagi una bassa de laminació que ajudi a desguassar en cas d’avinguda d’aigua. “Amb l’estudi sabem els possibles riscos i per això prenem decisions. Les solucions tècniques neutralitzen el risc d’inundabilitat.” Pendent que la modificació sigui aprovada de manera definitiva, l’àmbit de Girona també preveu que en qualsevol espai per fer s’apugi la cota “perquè deixi de ser inundable”: “És una qüestió tècnica. Al costat de la riera es renaturalitzaran les lleres, semblant al projecte de la vora”, precisa.
Segons dades cartogràfiques de Protecció Civil del 2021, el 63% dels 101.932 habitants de Girona estan “potencialment afectats”, és a dir, 64.217 persones. A Salt el percentatge és del 7% dels 32.230 habitants, és a dir, 2.256 persones. Són dades tenint en compte inundacions fluvials cada 500 anys. Les dues dades s’obtenen fent un clic en el mapa.