Una amaratge de pel·lícula
El 21 de novembre de 1942 un bombarder anglès va amarar violentament fins que va quedar aturat a la platja Gran de Platja d’Aro
Aquest fet insòlit va sorprendre la població i va acostar més un país en plena postguerra a la Segona Guerra Mundial
Un bombarder anglès del tipus Sterling inert a la platja Gran de Platja d’Aro. Una imatge insòlita per als veïns, que no sortien de la seva incredulitat. D’aquí a molt pocs dies es compliran vuitanta anys d’aquest fet. La Segona Guerra Mundial i els seus estralls directes quedava lluny. Aquí s’enfilaven els anys més foscos de la postguerra. A la sorra, juntament amb les restes de l’avió, i il·lesa, la tripulació: el comandat Wyatt, juntament amb Henry, Heal, Kemp, Daborn, Clary i Ames. Són només set noms. Però són els protagonistes d’aquesta història que va tenir lloc a la Costa Brava, a la platja Gran de Platja d’Aro, la matinada del 21 de novembre de 1942.
Un dia abans, aquest bombarder Sterling, amb la tripulació que abans hem enumerat, s’havia enlairat de la base anglesa de Bourn, a Cambridgeshire. Ho va fer juntament amb 44 Sterling més, 54 bimotors Wellington, 46 Halifax i 85 Lancaster. En total, 232 avions. La seva missió era bombardejar la fàbrica italiana Fiat, a Torí, que llavors fabricava material de guerra.
L’historiador local Pere Barreda ha resseguit la seva història. No es va voler quedar només amb les fotografies que ho documenten. L’historiador volia saber-ne més. Barreda ens explica que el bombardeig va deixar a la ciutat italiana un rastre de 117 morts i 120 ferits. La formació, o el que en queda, inicia la tornada. No serà fàcil. La sobrealimentació dels motors fa que els tancs es buidin ràpidament. Els tripulats tenen clar que només podran cobrir la meitat del trajecte previst, uns 680 km. En el seu recorregut de tornada, i segons explica Pere Barreda, el comandant Wyatt pren una decisió. No pot aterrar en zona ocupada i decideix dirigir-se cap a la costa mediterrània. Els tancs es buiden, i segons Barreda, cap a dos quarts de dotze de la nit decideix abandonar la formació. Una hora després passen per Marsella i s’endinsen en el golf del Lleó. Arriba un punt que la situació és dramàtica. No poden continuar. Cal un lloc per aterrar. No serà fàcil. Aquí intervindrà la perícia del comandant Wyatt. Finalment, tria a l’atzar una platja allargada i de sorra blanca. La maniobra no serà fàcil. “El comandant –explica Barreda– va dur a terme una maniobra de gran precisió. Va fer baixar l’avió fins arran d’onades, amb el tren d’aterratge plegat, va amarar violentament sobre l’aigua, va picar amb una gran pedra –que es va fer volar fa anys– fins que va quedar mig estavellat a la sorra de la platja Gran de Platja d’Aro, un centenar de metres al nord de la desembocadura del Ridaura”. No hi ha ferits. Un èxit. La tripulació va intentar destruir l’instrumental de navegació, però la inesperada i ràpida intervenció de la Guàrdia Civil va frustrar l’intent. Van ser detinguts i portats a Barcelona per ser interrogats. Seguidament van ser traslladats a Saragossa i, després, internats a l’antic balneari d’Alhama de Aragón, en règim de semillibertat. La seva acabarà amb la seva repatriació, el 15 de febrer de 1943. El capità Wyatt va ser reintegrat al 15è Esquadró, però ja com a alt comandant.
Un xalet per als nazis a Sant Feliu de Guíxols
L’ombra de l’Alemanya nazi va ser molt allargada. La Costa Brava no en va ser cap excepció. A Sant Feliu de Guíxols hi ha la Casa Casas. Aquest edifici, catalogat com a bé cultural d’interès local, el va projectar l’arquitecte Rafael Masó. És un xalet unifamiliar de dues plantes. La planta baixa és la principal, amb un tall d’entrada i diverses petites sales (menjador, saló de te i biblioteca), l’escala i la cuina. La planta superior inclou els dormitoris i els banys. Tot l’interior està decorat amb ceràmica de colors vius, en el que és una mostra del seu art. La Casa Casas o el xalet té molta història. Una part ens interessa. Durant la Segona Guerra Mundial va ser residència per a joves de l’Alemanya nazi com a Hogar Alemán dins de l’entitat de l’Auxilio Social Alemán organitzada per la dictadura franquista. Un any després que s’estavellés el bombarder anglès a Platja d’Aro, la cap del servei exterior del Partit Nazi, Ingeborg Niekerke, i la delegada de la Sección Femenina i padrina de la División Azul, la falangista Celia Jiménez, van fer estada al xalet. I, sense anar gaire lluny, al mateix municipi, al seu cementeri hi reposen les restes de Richard Schwenke, conegut pels ganxons com “Ricardo, el nazi”.