Les últimes pentinades al mar

Aviat plegaran veles. Les sortides davant la costa valenciana per intentar trobar els catorze desapareguts per la gota freda es mantindran uns dies més, però després de gairebé tres setmanes les possibilitats de trobar-ne els cossos són escasses. El vaixell insígnia de l’organització humanitària Open Arms s’hi estarà mentre l’operació estigui en marxa, almenys fins dimarts. La d’ahir va ser una sortida infructuosa però necessària. “No és el mateix que en les operacions de rescat en què salvem vides, però és també molt important perquè pot permetre que una família pugui acomiadar-se i tancar el dol”, explica el cap de la missió, Mauro Di Si. “La xifra de desapareguts va baixant i és difícil que si encara no ha aparegut cap cos al mar comencin a aparèixer ara –continua–. El temps que pot estar un cos flotant és limitat, però depèn de la temperatura de l’aigua i altres factors.”

Com cada dia des de dijous de la setmana passada, llevat de dues jornades per mal temps, el remolcador Open Arms, amarrat al port de València, es va fer a la mar amb la primera llum del sol. Després d’una reunió organitzativa, les grues van baixar a l’aigua les dues llanxes ràpides que tota la tripulació anomena “RHIB” (rigid hulled inflatable boat). Són les mateixes que en altres missions carreguen migrants rescatats a Itàlia, Líbia, Grècia o altres punts de la Mediterrània.

Els patrons Nico Migueiz, que és a l’ONG des dels inicis, i Matias Kosoblik, van seguint les rutes de navegació marcades per Salvament Marítim. Ahir van pentinar des del Perellonet, una pedania de la capital valenciana, fins al cap de Cullera i de la línia de la costa fins a tres milles mar endins. L’aigua era d’un verd tèrbol i de tant en tant apareixien troncs sencers, canyes, ampolles de plàstic, trossos de porexpan, una sabatilla... Si un voluntari observava alguna cosa flotant que no identificava, les llanxes s’hi acostaven per verificar de què es tractava. Paral·lelament, des de l’Open Arms, amb més altura i, per tant, més bona perspectiva, també s’efectuaven observacions amb l’ús de binocles.

Els tripulants de les llanxes semirígides, agafats sempre a algun cap per evitar que una onada els desestabilitzés, alçaven el braç a proa per avisar de la presència de troncs que poguessin malmetre l’embarcació, però eren molts menys que en dies anteriors perquè el corrent ha arrossegat els arbres fins a la platja. La mar estava remoguda, amb onades de més d’un metre cap al migdia, però res a veure amb la maror de dimecres i dijous, que va obligar a suspendre la navegació.

“Utilitzem els mateixos mitjans que en els rescats a la Mediterrània central, però cercar persones vives genera una altra adrenalina, sobretot perquè el temps que triguem a arribar-hi compta. Aquí, en canvi, estem buscant cossos sense vida”, admet Kosoblik. Els rescats habituals tenen un ritme més alt, a gran velocitat, mentre que a la costa valenciana les llanxes avançaven a uns deu nusos.

És talment com buscar una agulla en un paller. La zona de recerca és molt àmplia. De fet, hi ha avisos per estar amatents a les illes Balears i més al sud. En total cada embarcació porta acumulades al voltant d’un centenar de milles de recerca. “És una mica frustrant, en el sentit que s’inverteix molt de temps, es naveguen moltes milles i cada dia que passa les probabilitats de trobar un cos a l’aigua és més baixa”, observa Di Si, que és qui realitza les comunicacions amb les autoritats o, en paraules del capità, Erri Barriuso, “l’ànima de l’ONG a bord”.

Tot i tenir entrenament en recuperació de cadàvers, encara que en trobin un la instrucció és avisar la Guàrdia Civil i limitar-se a custodiar el cos, sense ni treure’l de l’aigua. “Nosaltres tenim protocols de gestió de cadàvers, però una cosa és la gestió d’un cos en aigües internacionals, on la llei que s’aplica és la llei del mar, i una altra és en aigües territorials”, detalla Di Si.

L’Open Arms, un remolcador del 1974 de 36 metres d’eslora, estava amarrat fins ara a Tarragona. Arran del decret llei Piantedosi, el govern d’ultradreta italià deté i multa metòdicament els vaixells de les organitzacions civils de rescat, una estratègia que cerca treure’ls de la zona on hi ha el flux migratori més gran i generar un desgast econòmic a les ONG. En tres de les darreres missions, Open Arms ha estat objecte de detencions i, en aquest context politicolegal, l’organització creu que podria ser víctima de més represàlies perquè el decret estableix que després de la tercera multa es pot segrestar un vaixell.

Tenint els mitjans, els recursos humans i l’experiència en recerques a mar obert, l’ONG es va oferir a les autoritats portuàries valencianes per cercar desapareguts. El primer dia els van adjudicar una àrea al nord del riu Túria, però estava neta. L’endemà ja van anar més al sud. El comandament el porta la Guàrdia Civil i la planificació i estratègia, Salvament Marítim. Open Arms ha participat en les reunions de l’operació juntament amb l’Armada, el Centre Superior d’Investigacions Científiques, la Creu Roja, els bombers i els serveis de vigilància duanera. S’han utilitzat també drons i helicòpters.

El capità Barriuso ha pres part en la meitat de les missions de l’ONG des del 2018. Constata que la del País Valencià és molt diferent perquè cada dia surten i entren al port. Habitualment es preparen per a sortides de tres setmanes. “Són missions molt efectives, en què vas i rescates. Això d’aquí s’ha de fer, és molt important, però és molt difícil obtenir resultats i desmoralitza una mica”, admet. Avui ho tornaran a intentar.