Enverinats per petits plàstics
Les reserves hídriques, els rius i els mars, són plens a vessar de microplàstics, una gran contaminació que no veiem
Científics de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) –centre adscrit a la UdG– avaluen el seu impacte i com corregir-lo
La nostra és una civilització de plàstic. Ens envolta. Forma part del dia a dia. El fem servir en alimentació, el vestim i, el més preocupant, l’ingerim. I ho fem en forma d’uns microplàstics que esdevenen pràcticament invisibles. De fet, els microplàstics, que, per ser més precisos, mesuren menys de 5 mm, s’han convertit en un enemic pràcticament indetectable a la vista. Hi trobem de tot. Des de tots els que provenen de la descomposició dels envasos fins als que porten molts productes de neteja i de cosmètica, i, fins i tot, els que resulten de la degradació dels pneumàtics a les carreteres. Un univers de plàstic. Una dada, i força representativa, per fer-se una idea del que estem parlant: molts dels plàstics que es troben al medi natural poden durar desenes o centenars d’anys mentre es van degradant.
Una problemàtica desconeguda
La doctora Sara Rodríguez-Mozaz, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) –centre adscrit la UdG i que forma part del Campus de l’Aigua–, va participar en el projecte Plas-Med, un estudi que, amb els resultats ja publicats, ha servit per aportar dades sobre aquesta problemàtica, força desconeguda per la majoria. Aquest treball, que es va centrar en la presència de microplàstics i microcontaminants a la costa mediterrània, ens serveix per fer-nos una idea de la magnitud del que parlem. “L’objectiu era tenir dades per poder avaluar científicament la seva presència i, molt especialment, l’impacte ambiental i en la salut humana”, destaca Rodríguez-Mozaz. Segons explica la investigadora, els resultats d’aquests estudis han donat informació rellevant sobre la presència de contaminants associats a plàstics flotants. S’han detectat fins a set fàrmacs analgèsics i antiinflamatoris, medicaments psiquiàtrics que es troben en aquesta brossa plàstica, probablement per processos d’adsorció des de l’aigua contaminada, fet que evidencia, a més, el paper de la contaminació d’aquest elements com a transmissors d’altres contaminants.
Des de la mateixa rentadora
En aquests moments està en marxa el projecte Life-Recyclo, que estudia –juntament amb l’empresa francesa Tree Water i la Fundació Ramon Noguera de Girona– sistemes de tractament d’aigua per eliminar-ne la càrrega de contaminants com ara les fibres d’aquests microplàstics i altres compostos químics com els bisfenols –que es fan servir en la seva fabricació–. Aquesta investigació pot tenir resultats importants que permetin treballar en sistemes de reutilització eficient de l’aigua en les màquines de rentar roba. Un dels elements als quals es presta atenció és la presència en aquestes aigües de microplàstics com ara les fibres tèxtils que s’alliberen a cada rentada, així com a la seva producció i gestió. Tot aquest entramat constitueix una de les fonts més importants de la contaminació i la investigació és clau per abordar les solucions.
Un contaminació lenta i implacable
El mar Mediterrani és un tot. Els rius hi van parar. Tot està interconnectat. Amb aquest objectiu, s’ha dut a terme un estudi en el marc del projecte Plas-Med de l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua –subvencionat per l’AEI–, i en col·laboració amb l’Idaea-CSIC de Barcelona, amb la científica Marinella Farré, i amb l’IEO de Múrcia, amb Víctor León. El treball científic ha consistit a analitzar la influència dels microplàstics en la transferència d’altres contaminants en organismes marins i d’aigua dolça. Per fer-ho es va dur a terme la caracterització i el seguiment de la contaminació plàstica i d’altres contaminants seleccionats des del medi fluvial fins al marí en dues zones naturals protegides del mar Mediterrani com la del delta de l’Ebre i la del mar Menor. La investigació no s’atura. Un altre projecte, ReUseMP3, estudia com la reutilització de l’aigua residual en agricultura, per als cultius de diferent tipus, podria estar afectada per la presència de contaminants associats als plàstics i als additius químics que s’afegeixen en la seva fabricació. Aquests additius es poden alliberar durant el seu ús i després arriben al medi ambient. Tot i que es tracten per eliminar-los abans d’utilitzar-se com a aigua de reg, encara en poden contenir. Actualment s’estudia una selecció de plastificats i es treballa amb plantes, com ara l’enciam o la menta, per explorar si aquests compostos són absorbits pels vegetals.