urbanisme
Més de 400 persones en les jornades Repensem Girona
Més de 400 persones han assistit a les jornades Repensem Girona sobre la transformació urbana de la ciutat, que van arrencar aquest dimarts i han finalitzat avui. A través del testimoni d’experiències d’èxit, xerrades, caminades i sessions de treball amb col·lectius professionals i entitats socials i ciutadanes, han permès reflexionar sobre els canvis que viu la ciutat i les transformacions urbanes necessàries per construir un futur sostenible i inclusiu.
Aquest migdia, la tinenta d’alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu Displàs; el president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes (COAC), Marc Riera, i la vicerectora de Territori i Compromís Social de UdG, Sílvia Llach, n’han fet valoració. “L’urbanisme i la mobilitat tenen la capacitat de millorar la vida de la gent i això s’aconsegueix a través de la transformació de les ciutats. Aquests dies, a través de la feina conjunta entre l’Ajuntament, el COAC i la Universitat hem pogut parlar, debatre i planificar sobre la Girona que tenim i la Girona que volem amb centenars de persones. Aquest cultiu d’idees i propostes volem que siguin la gènesi de la transformació futura de la nostra ciutat”, ha destacat Andreu
Des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya agraeixen “parlar d’urbanisme, de rehabilitació i regeneració urbana, de mobilitat sostenible i d’espai públic, amb l’objectiu de transformar la ciutat i fer-la més amable i inclusiva”, ha exposat el president del COAC, Marc Riera. I Sílvia Llach en valora “el compromís social i comunitari” per observar “què es fa fora del nostre entorn immediat”
Continguts
Durant la primera jornada, celebrada a la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), es va debatre sobre l’urbanisme regeneratiu i inclusiu amb l’arquitecta de Landlab (Sant Cugat), Míriam García, i dels arquitectes de Bosch-Capdeferro (Girona), Ramon Bosch i Bet Capdeferro. Els ponents van aprofundir en la visió estratègica necessària que ha de permetre actuar a diferents escales, però amb un horitzó clar i compartit. També van explicar que en el context actual, la sostenibilitat i la inclusivitat esdevenen eixos vertebradors de la transformació urbana. Gairebé 150 persones van seguir aquestes primeres ponències.
La segona jornada va tenir lloc al Centre Cívic Sant Narcís i va arrencar amb una caminada per Sant Narcís i Can Gibert del Pla, en la qual unes 60 persones van analitzar in situ una sèrie d’entorns on l’Ajuntament està actuant o vol fer-ho en els propers anys. Així, es van introduir les modificacions derivades de l’arribada del bus ràpid entre Girona i Salt, entre les quals destaquen l’ampliació de les voreres a l’avinguda de Sant Narcís i la urbanització de la plaça de Joan Brossa a l’altura de la travessia del Carril. També es va reflexionar sobre el tall temporal del passeig de Ramon Berenguer II, davant l’Escola Àgora, que es va dur a terme durant la Setmana de la Mobilitat; o sobre el futur dels patis comunitaris de Can Gibert.
Tot seguit, es va debatre sobre la rehabilitació i la regeneració urbana amb l’arquitecte de la Cooperativa Celobert (Barcelona), Miquel Mayor, i l’arquitecta d’Ensanche 21 (Vitòria-Gasteiz), Isabel Pineda. En aquesta sessió es va reflexionar sobre els processos de rehabilitació dels polígons d’habitatge construïts als anys 70 i 80, i la seva millora des del punt de vista d’eficiència energètica, accessibilitat i habitabilitat.
La següent sessió va servir per parlar sobre disseny urbà de petita escala amb el director de Placemaking Europe, Ramon Marrades, i l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Santoña (Cantàbria), Antonio Bezanilla. Tots dos van apuntar que la transformació urbana passa principalment per la millora d’espais secundaris, de vegades infrautilitzats, i que aquesta no requereix necessàriament gaire recursos econòmics, sinó sobretot la complicitat de les comunitats i agents implicats.
La jornada va finalitzar a la tarda amb quatre grups de treball, en els quals unes 40 persones van debatre sobre espais de la ciutat on es podrien posar en pràctica algunes de les lliçons apreses a les ponències.
La cloenda s’ha fet avui a la Facultat de Lletres i Turisme de la UdG del Campus Barri Vell amb una xerrada sobre l’espai públic i la mobilitat sostenible a càrrec del director d’Urbanisme i Espai Públic de l’Agenzia Mobilità Ambiente e Territorio de Milà (Itàlia), Demetrio Scopelliti, i l’activista i consultora en Mobilitat Sostenible a Delft (Països Baixos), Melissa Bruntlett. La sessió ha servit per reivindicar la necessitat d’invertir la piràmide de la mobilitat per destinar més espais a usos comunitaris i privilegiar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, reduint progressivament l’ús del cotxe privat.
Abans, ha tingut lloc una caminada per l’entorn de l’estació de busos i trens, el carrer de Barcelona i la plaça de Catalunya, fins a arribar a la UdG. Unes 40 persones han participat en aquest recorregut en el qual s’han explicat els projectes que s’estan posant en marxa per reforçar la mobilitat sostenible a la ciutat.
Finalment, al migdia, ha tingut lloc una nova sessió de grups de treball, on s’han abordat la pacificació de dos entorns escolars i l’aposta per a una mobilitat més sostenible al carrer de Barcelona i a l’entrada sud de la ciutat. Aquesta activitat ha comptat amb la participació de 50 persones.