El nou Campus de Salut de Girona, un motor econòmic
El vell hospital Josep Trueta, construït el 1956, donarà pas a un complex d’assistència, docència, recerca i innovació
El projecte, majoritàriament a Salt, millorarà l’atenció sanitària per a més de 880.000 persones i realçarà l’ecosistema productiu
Fins al 20 de desembre està obert el període de presentació perquè les empreses aspirin a ser escollides –cinc en una primera fase– per redactar el projecte arquitectònic i d’enginyeria i la posterior direcció d’obra del futur Campus de Salut de la regió sanitària de Girona. Entre Girona i, sobretot, Salt, les dues principals ciutats de la comarca del Gironès, es construirà el nou campus. El vell i empetitit Josep Trueta, construït el 1956, donarà pas a un complex de 170.000 m² d’obra nova per a atenció sanitària, però que també oferirà docència i recerca en innovació en salut i biomedicina. Serà un complex adaptat a ampliacions de fins a 5.000 m² si hi ha necessitats com ara una pandèmia.
Rector de la Universitat de Girona (UdG) des del 2017 i amb un any del segon i últim mandat per esgotar, Quim Salvi considera que el nou campus és el projecte més important de la demarcació “d’aquest primer quart de segle”. Assenyala que és una oportunitat de “territori i de país que no es pot deixar perdre”. Salvi recorda que la demarcació representa el 10% de la població i també el 10% del producte interior brut (PIB) del país. L’actual president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) esmenta el cas d’Estrasburg, a l’Estat francès, com un exemple en què centres hospitalaris i universitaris estan ubicats en una mateixa àrea. Hi veu “un efecte multiplicador”.
El cas de Lovaina
El coordinador d’Innovació de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Xavier Aldeguer, afirma que el model de la regió s’assembla al de Lovaina, a la regió de Flandes. “El lloc on s’ha creat aquesta comunió d’àrea sanitària amb universitat i, en molts aspectes, referència a escala europea és Lovaina. No és Brussel·les. O sigui, tinguem-ho clar. De vegades, ciutats intermèdies a una distància raonable d’una gran capital tenen més possibilitats en un moment determinat d’especialitzar-se en certs aspectes.” Des de l’any passat, Aldeguer (Junts), digestòleg, és regidor de Salut a l’Ajuntament de Girona. Lovaina té poc més de 101.000 habitants (2021), semblant a la capital gironina (104.038, amb dades del 2023).
El nou Trueta atendrà més de 880.000 persones, però que poden arribar a un milió en temporada alta. Aldeguer explica que els grans hospitals de Barcelona tenen “400.000 o 500.000 persones” com a població de referència. A més, el futur complex significa una gran oportunitat també per diversificar l’economia de la demarcació. “Com a metge, puc veure que no estem fent un hospital nou, sinó que estem construint un element que interactuarà amb la nostra innovació industrial, econòmica i social. Actuarà de motor. No podem viure només de les muntanyes i les platges. Per sort, ja tenim una base industrial com ara les empreses càrnies, i Girona té, a més, molt dinamisme comercial”, assenyala Aldeguer, que va ser director general de Transferència del Coneixement de la Generalitat amb Gemma Geis com a consellera de Recerca i Universitats.
A la directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (Idibgi), Marga Nadal, li sembla que la construcció del campus és posar fi a un “deute històric amb les comarques gironines; Girona és una regió amb gairebé un milió d’habitants i requeria una infraestructura necessària i acadèmica d’aquest nivell”. L’Idibgi està integrat en el parc hospitalari Martí i Julià de Salt, on hi ha l’hospital de Santa Caterina.
L’alcalde de Salt i diputat al Parlament, Jordi Viñas (ERC), considera que el campus és una “oportunitat de transformació econòmica i social” del municipi. Reforça –diu– la posició de ciutat universitària de la vila –33.337 habitants– i l’aposta per “la innovació i la recerca que han de liderar des de l’Idibgi permetrà que arribin empreses i generarà noves oportunitats d’ocupació. És un projecte estratègic de país que situarà la vila de Salt en el mapa del sud d’Europa”.
Zona inundable cada 500 anys
La majoria dels terrenys per desenvolupar el campus són a Salt (154.800 m²), al límit amb Girona (20.675 m²). L’àmbit del campus és en zona inundable fluvial per període de retorn de 500 anys –el temps de mitjana de les avingudes d’aigua–, però l’Ajuntament preveu que a tocar de la riera Marroc hi hagi una bassa de laminació i els edificis a fer siguin elevats perquè l’àrea, a tocar del mas Sureda i el mas Bellsolà, deixi de ser inundable.
La Generalitat s’ha implicat en el projecte. La consellera de Territori, la gironina Sílvia Paneque, va anunciar divendres que el govern constituirà una comissió de seguiment amb cinc departaments implicats (Territori, Presidència, Recerca i Universitats, Empresa i Salut) per tal que l’estiu vinent es pugui començar a redactar el projecte constructiu.
“Encaixonats” a les facultats de medicina i d’infermeria
Uns mòduls “en doble pis” donen servei a les facultats d’infermeria i de medicina de la UdG, al campus de Girona Centre. El rector de la UdG, Quim Salvi, admet que les dues facultats són en espais “encaixonats”. “Costa molt atendre les necessitats de la societat.” En els dos graus han ampliat places a proposta del govern, però “podríem haver-les ampliat molt més”. Els mòduls són al darrere de l’entrada principal, a prop del carrer de la Creu. “Són al pàrquing. No hi ha prou aules, no hi ha prou espais.” La biblioteca tampoc reunia uns mínims i la UdG ha comprat un edifici annex per fer la biblioteca “annexa al campus”. Les facultats ocupen l’edifici on s’havia fet magisteri anys enrere.
El trasllat de les facultats de Girona a Salt obre, a més, les perspectives d’oferir més graus, com ara el de farmàcia. En el nou campus, la UdG ocuparà una superfície de 47.000 m², amb les dues facultats, un edifici de recerca, el districte innovador i el centre de recursos per a l’aprenentatge amb biblioteca. A Salt, la UdG ja té un centre adscrit, l’Euses, on ofereix el grau de fisioteràpia.
El coordinador d’innovació de l’ICS i de l’IAS, el digestòleg Xavier Aldeguer, considera que el campus hauria de permetre “demanar una facultat de farmàcia; ja completaríem tot l’escenari”. Aldeguer és digestòleg i atén els seus pacients un cop a la setmana al Santa Caterina. Sosté que la docència ajuda els professionals de la salut “a posar-se al dia”. “Tinc l’oportunitat de començar a pensar d’una altra manera. Quan pensem en un professional, en aquest cas un metge d’aquí a 15 anys, hem de pensar en un professional envoltat de tecnologia, ja que molts aspectes del diagnòstic i de les propostes del tractament seran donats per algoritmes”, indica.
Un 73% més d’espai assistencial que els dos centres
El futur campus creixerà un 73% en espai assistencial respecte als actuals Josep Trueta i Santa Caterina. Tindrà 791 llits d’hospitalització en lloc dels 674 que tenen els dos centres: 288 en atenció intermèdia en lloc dels 118 d’ara i 82 en salut mental en lloc dels 64 actuals. Quant als boxs d’urgències, es passarà de 84 a 136 quan entri en servei el complex, que no serà abans del 2030, va admetre el gerent de la regió sanitària, Jaume Heredia, quan es va donar a conèixer que s’ha posat a concurs el projecte arquitectònic del campus per 25,37 milions d’euros (sense IVA). Les dades del campus formen part del pla funcional assistencial, que es va presentar l’11 de desembre del 2023 en un acte amb el conseller de Salut, Manel Balcells.
El nou hospital referent de la regió sanitària de Girona ocuparà una àrea d’entre 170.000 i 175.000 m² d’obra nova, 5.200 m² dels quals, aproximadament, es deixaran disponibles “com a reserva construïda per a futures ampliacions”, es destaca en la memòria tècnica del Servei Català de la Salut del mes passat i que està inclosa en la licitació del projecte arquitectònic i d’enginyeria del campus. Aquesta àrea construïda s’afegirà als 50.000 m² que ja ocupa el parc sanitari Martí i Julià (50.000). Hi haurà, a més, 900 places d’aparcament per a personal i pacients i familiars. El pàrquing serà subterrani, “sota rasant”, exposa la memòria, i podria estar subjecte a modificació en funció de l’estudi de mobilitat i de viabilitat de l’aparcament.
L’Institut Català de la Salut gestiona l’hospital universitari Josep Trueta, on el 2023 es van fer obres del nou bloc quirúrgic i de l’hospital de dia oncològic, i l’Institut d’Assistència Sanitària, l’hospital de Santa Caterina, obert el 2004. Des del 2016 hi ha un conveni marc “d’aliança estratègica” entre l’ICS i l’IAS, segons recorda la memòria.
Un districte innovador amb tecnologia i empreses
La UdG ha treballat en el disseny del pla funcional universitari. El rector Salvi coincideix amb el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, que el projecte ha de fer de motor de tracció per a l’economia de la demarcació. El districte innovador ocuparà una superfície de 30.116 m² a l’oest del carrer Francesc Macià de Salt, amb un edifici de 13.000 m². Hi ha previstos 3.000 m² per a un centre de tecnologia i 5.700 m² per a un centre d’empreses.
La Fundació Parc de Recerca i Innovació Universitat de Girona gestiona el parc d’empreses de la Creueta, al límit amb el terme municipal de Quart, i tindrà una segona seu al Campus de Salut. S’hi traslladaran “tota la part de transferència de coneixement i de creació d’empreses en l’àmbit sanitari”, diu Salvi. “El fet que hi hagi persones expertes en valoració de la recerca, experts en patents, experts en la creació d’empreses, amb assessorament a la creació... això facilita que hi hagi una dinàmica guanyadora.”
El hub d’innovació serà a un carrer (l’avinguda de la Pau) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (Idibgi). La seva directora, Marga Nadal, considera que la concentració de docència, recerca i assistència és una “oportunitat única per captar talent, talent clínic, que és un dels perfils que investiguen a l’Idibgi”. Aquest centre de recerca disposa de gairebé 400 professionals que estan implicats en 143 projectes competitius.
D’“hospital comarcal gran” a “dinàmiques guanyadores”
Xavier Aldeguer és metge i investigador. Explica que, acabada l’etapa de formació a Barcelona i d’investigació als Estats Units (quatre anys a Filadèlfia), va acceptar tornar a Girona l’estiu del 2001 i col·laborar en el reforçament del Trueta, que era vist a Barcelona “com un hospital comarcal gran”.
Amb el naixement de l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (Idibgi) el 2005 i de la Facultat de Medicina de la UdG (el 2008), que va tenir el cardiòleg Ramon Brugada com a primer degà, aquell hospital “de l’àrea” ha progressat i ja és hospital universitari. “ I ara veig que, 23 anys després d’haver arribat aquí, això ha fet un gir. Hem situat la medicina de Girona amb professionals que no tenen res a envejar a molts professionals d’altres llocs.” I ara el campus de Salt és una manera “de no tornar enrere, de retenir aquest talent”, explica Aldeguer. El coordinador d’innovació de l’ICS va ser un dels fundadors de l’empresa biotecnològica GoodGut, amb seu al parc de la UdG. L’empresa la va comprar la farmacèutica Hipra el 2021.
El futur campus farà conviure l’acadèmia i la recerca amb la innovació empresarial, destaca el rector de la UdG, Quim Salvi. “El que és metge és alhora professor, investigador. Pot ser també emprenedor. I, per tant, poder disposar de tot l’ecosistema en un entorn genera unes dinàmiques guanyadores”, sosté Salvi, enginyer informàtic i catedràtic d’arquitectura i tecnologia de computadors.Amb dades del curs 2023/2024, la UdG està implicat en 265 projectes de recerca actius (53 d’internacionals). Compta amb 7 grups TECNIO de transferència tecnològica, 3 patents europeues i participa en 7 empreses de base tecnològica. La UdG tenia el curs passat 15.530 estudiants, 1.543 persones en el col·lectiu de personal docent i investigador i 609 en el cos de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.