Societat

salt

Tasca pedagògica “impossible” a menors desnonats

Malau­ra­da­ment, la rea­li­tat ha con­fir­mat la denúncia feta, dilluns pas­sat, per un grup de docents de Salt. Dijous al matí, una vui­tan­tena de per­so­nes van pro­tes­tar per dos des­no­na­ments al car­rer Àngel Gui­merà. En un, es va arri­bar a un acord amb un fons vol­tor, però l’altre desa­llot­ja­ment va dei­xar al car­rer una dona i tres menors, de 16, 13 i 7 anys. El Sin­di­cat de l’Habi­tatge de Salt va donar suport a la família, que va haver de mar­xar.

No se sap on ni què estu­dien els tres menors afec­tats, però, dilluns, una qua­ran­tena de docents van pre­sen­tar-se en un acte públic davant de l’ajun­ta­ment. Són el col·lec­tiu Prou Des­no­na­ments: Docents pel Dret a l’Habi­tatge, for­mat per edu­ca­dors soci­als, mes­tres i docents que veuen i viuen com afecta els menors un des­no­na­ment. “Estem veient cada set­mana, des que hem començat el curs, que hi ha alum­nes o sabem de casos d’alum­nes que estan des­no­nant. I dins els nos­tres cen­tres, no només el meu, sinó d’altres, de primària i de secundària, hem anat par­lant i deci­dint que havíem de fer alguna cosa”, expli­cava Montse Estruch, pro­fes­sora de geo­gra­fia i història de l’ins­ti­tut Vall­vera. Estruch era una de les docents con­cen­tra­des. “Sense garan­tir uns drets mínims, la nos­tra tasca pedagògica perd sen­tit, es fa gai­rebé impos­si­ble”, es pot lle­gir en el mani­fest pre­sen­tat fa set dies.

‘Des­a­pa­re­guts’

El Depar­ta­ment d’Edu­cació asse­nyala, explica Estruch, que els docents han de vet­llar “perquè aquests nens tin­guin salut emo­ci­o­nal, puguin tenir un futur i es desen­vo­lu­pin cor­rec­ta­ment”.

Però, a Salt, la rea­li­tat ho fa molt difícil. “Tenim nens que poden des­a­parèixer durant uns quants dies perquè es pre­veu el des­no­na­ment i van a casa d’un fami­liar a Bar­ce­lona, posem per cas. Ja no venen i, durant quinze dies, per­den el fil. Quan tor­nen, a més a més, poden estar en una situ­ació d’ines­ta­bi­li­tat emo­ci­o­nal, que vol dir que estan molt dis­trets, que no es con­cen­tren. Han de recu­pe­rar. Com recu­pe­res quan, a més, pot­ser estàs vivint en un habi­tatge com­par­tit amb altres famílies perquè els teus pares estan vivint en una altra banda? Que molt sovint es fa això.”

Estruch asse­nyala que, de vega­des, en alguns nuclis fami­li­ars, l’esta­bi­li­tat és impos­si­ble: “Molt sovint, els nens van a viure amb fami­li­ars o amb amics i els pares es bus­quen la vida d’una altra manera. I això fa que aquests nens no esti­guin en con­di­ci­ons de tenir un curs que con­si­de­rem digne. Hi ha nens que tenen difi­cul­tats, i per apren­dre hi ha d’haver un segui­ment, un suport fami­liar. Tots ho sabem. Als nos­tres fills els acom­pa­nyem en aquesta tasca, i en una situ­ació així [un des­no­na­ment] això és impos­si­ble.”

L’Ajun­ta­ment informa que, el 2023, es van posar 14 pisos més al parc públic muni­ci­pal i, a través de l’àrea de Ser­veis Soci­als, ha atu­rat 118 des­no­na­ments i ha rea­llot­jat de manera tem­po­ral mig cen­te­nar de nuclis fami­li­ars aquest any.

“Estrès emo­ci­o­nal”

Però els pro­fes­si­o­nals no s’estan de braços ple­gats. Jordi Bosch Cana, edu­ca­dor social del col·legi La Farga des de fa qua­tre anys, exposa la rea­li­tat: “Des del moment que anun­cien que des­no­na­ran una família, això crea angoixa, que es tras­passa als infants. Els crea un estrès emo­ci­o­nal, i ho notes en el seu com­por­ta­ment.” Per Bosch, la gestió de les emo­ci­ons “costa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia