Agricultura porta la carn de caça a l’Escola d’Hosteleria per promocionar-ne el seu consum

El Departament d’Agricultura ha organitzat una jornada a l’Escola d’Hostaleria de Figueres per promoure el consum de la carn de caça. L’objectiu és incentivar-lo per tal de contribuir a reduir els danys als conreus i l’accidentalitat, a la vegada que es valori aquest producte a Catalunya, del qual se n’exporta un 90%. Per dur-ho a terme, l’alumnat del centre ha rebut una formació tècnica sobre la legislació de la comercialització de la carn de caça, el circuit, la garantia sanitària i les propietats de la carn. Tot seguit, Lluís Dagà, cuiner del Restaurant Atelier Dagà Clos de Llagostera, els ha impartit una sessió demostrativa amb receptari tradicional de la gastronomia catalana i europea, tècniques i processos d’elaboració. A més, també ha inclòs receptes més de cuina de vanguardia i tendències actuals de la carn de caça.

La sessió formativa s’emmarca en un Pla de valorització de la carn de caça a Catalunya que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’objectiu és incrementar el consum d’aquesta carn com una oportunitat d’aprofitar el potencial econòmic d’un recurs natural renovable i fomentar la bioeconomia local. La finalitat és contribuir a controlar les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com ara cabirols o senglars implicades en accidents de trànsit, danys agrícoles o transmissió de malalties. El nou impuls a la carn de caça també cerca mantenir l’equilibri dels ecosistemes, generar ingressos locals i preservar una part essencial de la nostra cultura rural.

Per tal d’incentivar el consum i la comercialització de la carn de caça, s’estructuren dos eixos de treball, un adreçat a la millora de la recollida, el transport i el circuit de les peces de carn de caça i el segon a les accions divulgatives per promoure i augmentar-ne el consum a Catalunya.

Per altra banda, Agricultura ha destinat durant l’any 2024 931.000 euros per impulsar la comercialització dels senglars i, al mateix temps, fomentar-ne les captures. A les comarques gironines s’han atorgat 257.037 euros per impulsar la comercialització i facilitar l’accés a la carn de caça als consumidors, és sobretot disminuir-ne la densitat en el medi. Aquests ajuts adreçats als caçadors i als centres de recollida de caça que gestionen aquests senglars faciliten el circuit de la seva comercialització i que puguin arribar a un Establiment de Manipulació, que és on es condiciona la carn per poder vendre en fresc o en forma d’elaborats com ara els embotits.

Des del Departament remarquen que es treballa per millorar la xarxa de centres de recollida a Catalunya i d’establiments de manipulació de caça. També es focalitza a augmentar la seguretat en matèria d’higiene i sanitat de la carn de caça consumida en la modalitat d’autoconsum i en la millora de l’aprofitament cinegètic i a reduir el malbaratament d’una carn de qualitat.

A Catalunya, hi ha nou punts logístics, dos dels quals són al mateix temps establiments de manipulació de carn de caça. A la zona de Girona n’hi ha dos un a Sant Joan les Fonts (Garrotxa) i l’altre Fornells de la Selva (Gironès). En total de peces de caça gestionades en aquests centres, el 50% es ven fora de Catalunya, principalment a empreses espanyoles. L’altre 50% es gestiona als establiments de manipulació de caça de Catalunya. Dels productes de caça resultants de la gestió de les peces de caça a Catalunya, se n’exportarà a Europa el 90%.

A Catalunya, hi ha registrats deu establiments de manipulació de caça major, vuit dels quals estan situats a les Terres de l’Ebre, gestionats per societats de caçadors. La destinació de les peces de caça que arriben a aquests EMCC són l’autoconsum i el comerç local i de proximitat. Els dos restants, situats a Osona i el Gironès, gestionen un volum molt més gran de peces de caça, amb l’exportació a Europa com a destinació majoritària. Només comercialitzen a Catalunya el 10% de la producció.

Durant la temporada 2022-23, es van capturar unes 74.464 peces de caça major i se’n van comercialitzar unes 34.000, el 90% de les quals van ser consumides fora de Catalunya.