El CEAB participa en un estudi sobre l’augment de sal al riu Gàmbia
El projecte és pioner perquè analitza tant els efectes ecològics com els socioeconòmics
Un equip de recerca internacional, en el que s’hi inclou personal investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB), estudia els efectes de l’augment de la sal en les aigües del riu Gàmbia, a l’Àfrica Occidental.
El projecte és pioner per la seva perspectiva interdisciplinària, ja que avalua tant els efectes ecològics com els socioeconòmics d’aquesta problemàtica global i creixent en aquest riu, un dels principals d’Àfrica. La salinització de l’aigua dolça, causada per una sequera prolongada, té greus conseqüències per als ecosistemes i per a les persones. A més, és una situació que es preveu que vagi a més per la pujada del nivell del mar i per la construcció d’una enorme presa que en reduiria significativament el cabal. Les conseqüències són canvis en la biodiversitat aquàtica, l’impacte en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’afectació a les zones de manglars, entre altres.
La investigadora del CEAB-CSIC, Núria Catalán, explica que busquen “comprendre tant els canvis en els processos que es produeixen dins el riu i el seu entorn natural arran del fet que l’aigua tingui cada vegada un percentatge més elevat de sal, com les afectacions que això té en les comunitats locals que en depenen”. L’equip investigador subratlla que els resultats del projecte de recerca (anomenat SALBIA) haurien de servir en l’àmbit local, contribuint a la millora de la gestió del riu Gàmbia, i a escala global, aportant un model per abordar el problema de la salinització a altres zones. “Esperem que aquest treball aporti eines útils per a la gestió sostenible dels ecosistemes aquàtics en zones vulnerables a la salinització i que ajudi a dissenyar possibles formes d’adaptació a aquest impacte”, afirmen Pablo Rodríguez Lozano, investigador de la UIB i Miguel Cañedo-Argüelles, de l’IDAEA-CSIC.
El projecte es proposa obtenir evidències que permetin desenvolupar estratègies aplicables a qualsevol punt on es dona aquesta situació. Una de les fites és assegurar que les solucions suggerides es creïn conjuntament amb les poblacions locals.
Resultats inicials
Segons els resultats preliminars derivats de la primera campanya de mostreig realitzada a l’estiu, la salinitat està modificant els patrons de biodiversitat del riu. Es troben comunitats d’organismes fortament diferenciades al llarg del gradient de salinitat.
La sal també està influint en com es mou i es transforma el carboni al riu, cosa que afecta les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el CO2, procedents de l’aigua i dels sediments. S’ha vist que a les zones més salades, especialment a la part baixa, s’emeten més gasos d’efecte hivernacle.
A principis del 2025 es preveu dur a terme la segona campanya de mostreig per tal de continuar obtenint informació sobre els efectes -tant ambientals com socioeconòmics- de la salinització d’aigües continentals.