Agustí Badosa
President del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (JxC)
“La realitat és que els consells estem infrafinançats”
“El nostre principal problema és que ens transfereixen unes quantitats insuficients amb què hem de donar els serveis”
“Una de les apostes que hem inclòs en el nou pressupost és donar suport d’assistència tècnica a ajuntaments petits”
Seguirem reforçant i treballant en tot el que té a veure amb serveis socials i, també, ensenyament
El president del Consell Comarcal del Baix Empordà i alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, posa sobre la taula la necessitat de millorar el finançament que reben els consells comarcals, que considera que estan “infrafinançats”. Un dels elements més rellevants que remarca és la complexitat de l’Alt Empordà. Aquesta comarca, amb 68 municipis, presenta un mapa on la immensa majoria són pobles petits, d’entre cinc-cents i mil habitants. Pel que fa a la gestió, i un cop ja aprovat el pressupost per al 2025, Badosa explica que es vol reforçar l’assistència tècnica als ajuntaments petits. Aquests, segons explica, tenen enormes dificultats per tenir tècnics, especialment arquitectes municipals, cosa que genera, principalment, un tap pel que fa a les llicències municipals. Destaca també la inversió que es farà a l’abocador comarcal amb la instal·lació de plaques solars.
Quina és la realitat dels consells comarcals?
La realitat que tenim tots els consells comarcals, i una de les nostres reivindicacions, és que estem infrafinançats.
I això en què es tradueix?
Nosaltres actuem en nom de les administracions superiors, i en aquest cas posaria al davant la Generalitat. A mi m’agrada definir-nos com una gestoria. La Generalitat ens diu quins són els serveis que hem de donar. Els grans temes per a nosaltres són serveis socials, que seria el més important, i després tenim una altra gran pota que seria el transport escolar, l’obligatori, i aquí parlem de primària, i les beques de menjador.
On troben el problema?
El nostre principal problema és que ens transfereixen unes quantitats insuficients amb què hem de donar aquests serveis. I, aquí, i això és molt rellevant, cal incidir en les característiques que té cada comarca.
I en el cas de l’Alt Empordà?
Som una comarca d’alta complexitat i la que té més municipis. En tenim 68, amb les seves singularitats, a banda de la dispersió i el nombre d’habitants, com són els de costa, els de l’interior i els que toquen a la frontera amb França. Som la comarca més diversa. I tot això ens porta a reclamar un finançament millor. Amb encara una especificitat i molt important...
Quina seria?
Tenim una seixantena de pobles que estan per sota dels dos mil habitants, la majoria de cinc-cents o mil habitants. El que en podríem dir micropobles. Aquests són precisament els que requereixen més atenció.
Posi-me’n un exemple.
El problema dels tècnics, principalment d’urbanisme, com ara la manca d’arquitectes municipals. Les famoses llicències d’obres.
Un problema que m’han traslladat molts alcaldes de pobles petits...
Una de les apostes que hem inclòs en el nou pressupost és donar suport d’assistència tècnica a ajuntaments petits. Els és molt difícil contractar un arquitecte, encara que sigui per a un o dos dies a la setmana. I em tornaré a repetir: la raó de ser dels consells comarcals és precisament ajudar en qüestions com aquesta. I aquest servei, que nosaltres en diem d’assistència, és molt important. Pensi que les llicències d’obres les han de fer funcionaris i per molt que puguis contractar algú puntualment et resultarà molt difícil fer en un dia un concurs d’oposició.
Ho entenc. Ara fa poc han aprovat el pressupost. Què en destacaria?
Em repetiré una altra vegada amb el que deia al principi en el context que he exposat: reforçar l’àrea de serveis socials, que és la pota més important de la nostra cadira, i la de l’ensenyament. I aquesta aposta de què parlàvem abans, d’assistència tècnica als municipis petits.
Un punt rellevant seria la gestió dels residus. Què han previst?
El medi ambient en l’apartat de la gestió dels residus, aquesta ja no ve tant de la Generalitat. Aquí tenim des de fa molt temps un abocador comarcal, a la zona de Pedret i Marzà, entre Peralada i Castelló d’Empúries. A més, ens venen residus de la fracció d’orgànica de Girona, amb un acord que tenim amb la intervenció de l’Agència de Residus de Catalunya, i altres, que si no ens venen ara també ens vindran, de la zona del Baix Empordà.
Un tema delicat si posem sobre la taula la directiva europea que fixa objectius per al 2025.
Exactament. I això comporta un increment de la taxa, en obligar a tenir un acurat equilibri entre els ingressos i les despeses, tema que afecta molt els ajuntaments.
Què han previst?
Aquesta també és una de les nostres potes importants, pel que fa a l’àmbit del tractament. I, la vegada, el servei de recollida que prestem a aquests petits municipis de què parlava abans. Cada vegada els és més complex fer un contracte per oferir aquest servei. I sense oblidar les energies renovables.
Què han previst?
La inversió que farem a l’abocador. Crec que serem dels primers a implantar tot un sistema de plaques renovables. Un tema que, d’altra banda, té tot el sentit del món en apostar per l’autoconsum. Hi ha espais on ja no es poden fer cultius i són ideals per posar-n’hi.
Un tema, però, que no deixa de ser polèmic, en funció de les ubicacions previstes, és clar.
Sí, però aquí penso que entre tots hem de ser corresponsables. Si parlem d’altres comarques, podria posar sobre la taula la Terra Alta, on ja fa temps que tenen per exemple aerogeneradors. I aquí, i a manera de crítica personal o més interna, semblaria que ens pensem que ja estem bé com estem. Però és imprescindible conscienciar-nos que ens cal generar més energia de quilòmetre zero.
Continuem amb el medi ambient. Centrem-nos en la sequera.
Ja fa molt de temps que estem pedalant en aquest tema, que és realment molt important. Pel que fa al consell, es treballa ja per acabar cinc pous nous al voltant de Peralada. Aquesta és una inversió de l’ACA de 5,5 milions, on nosaltres aportem un 10%, comptant també amb el suport de la Diputació.
Quin és l’objectiu d’aquests pous?
Reforçar Peralada i una mancomunitat que hi ha formada per uns sis municipis. Un cop fets els pous, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens en transferirà la gestió, i entre els tres actors haurem de treballar per aconseguir tenir més pulmó pel que fa a l’aigua. I ja no parlem de la renovació de xarxes, on la Generalitat fa una inversió important. Aquí penso que el tema està ben enfocat. També m’agradaria destacar una acció important que fa l’ACA que afecta el voltant de Figueres i que té a veure amb l’aigua regenerada, que va cap a la Muga. Hem de ser conscients que l’embassament de Rius-Boadella està molt malament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.