Gestió adaptativa de les platges per reduir els efectes del canvi climàtic
L’AMB minimitza els riscos naturals amb l’obertura de pluvials abans de pluges intenses
-
L’obertura de pluvials i rieres –imatge superior– permet un bon drenatge cap al mar i minimitza el risc d’inundacions a la platja i la franja urbana dels municipis més pròxims al mar. AMB. -
L'artificialització de la costa, una de les causes de la regressió estructural de sorra. A la dreta, imatge de les tasques de restauració i reparació després dels temporals. AMB. -
Imatge de les tasques de restauració i reparació després dels temporals.
La regressió de les platges metropolitanes s’ha convertit en una de les lluites més importants que afronta cada any Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que gestiona el manteniment i protecció de les platges metropolitanes, ja que l’artificialització de la costa ha causat un trencament de la dinàmica natural dels sediments, tant dels rius al mar com dels corrents que mouen aquests sediments i regeneren de forma natural les platges. Així ho recorda el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón: “La superposició d’infraestructures, com el port del Masnou, ens provoca una regressió estructural del litoral i una pèrdua de sediments, que ens ha obligat a replanificar i reajustar la gestió integral de les platges.”
El litoral metropolità, de 42 km de longitud, té 42 platges que ocupen un total de 30 km. Es troba a la zona més densament poblada de Catalunya, on coexisteixen diferents infraestructures de transport, com els ports de Barcelona i el Masnou, una línia de tren i altres infraestructures viàries a tocar de mar, una dessaladora i col·lectors d’aigües residuals. En estudis recents de l’AMB s’ha posat de manifest que el dic del riu Llobregat té un paper negatiu en la regeneració de les platges d’aquesta zona. Aquest dic, que té 8 metres de profunditat, actua com a “trampa” de sediments, que baixen fins a aquesta fondària i després hi queden atrapats. Així doncs, la conca sedimentària del riu Llobregat s’ha desconnectat del delta, fet que trenca la dinàmica natural d’aportació i transport de sediments, que alhora són regeneradors naturals de sorra a les platges. La canalització i desconnexió de rieres de tota la xarxa hídrica també fa que molta sorra no arribi al mar, a totes les platges, a les del delta i especialment en el cas de Montgat i Badalona. També cal destacar que la construcció d’embassaments com el de la Baells ha afectat la dinàmica natural del riu, ja que disminueix l’aportació natural de sediments. Aquest trencament de la dinàmica fluvial, juntament amb el port de Barcelona, que actua com a barrera, i altres factors, causa una pèrdua de 160.000 m³ anuals de sorra al delta del Llobregat.
gestió integral
En els darrers anys l’AMB ha hagut d’adaptar la gestió integral de les platges a canvis meteorològics cada vegada més forts. Els darrers episodis de temporals –tan recents a la costa Mediterrània– han accentuat la regressió de sorra, una realitat que provoca que la superfície de les platges vagi disminuint, fet que provoca sensibles canvis morfològics i de pendent. Per això és essencial garantir una bona gestió per minimitzar els danys quan es produeixen temporals marítims o pluges torrencials, com va passar el 2023 amb els temporals Aline, Bernard i Ciaran, que van tenir lloc en pocs dies durant la tardor i van provocar grans desperfectes. Aquest darrer mes d’octubre ha estat extremadament càlid i això ha permès que els ciutadans hagin fet un intens ús de les platges durant aquesta primera meitat de l’estació.
Així doncs, durant el 2024 es pot parlar d’una prolongació de l’estiu, que cada cop és més la tendència, fet que implica un reajustament en el pla de desmuntatge per compatibilitzar dies de molta calor –amb un ús d’estiu– amb temporals marítims freqüents i onatge, que requereix anticipació i retirada de mobiliari i equipaments de primera línia.
En aquest sentit, des de l’AMB es recorda la necessitat d’implicar totes les institucions en un repte d’aquesta magnitud. “Reclamem al Ministeri per a la Transició Ecològica i a totes les administracions competents en el litoral un pla d’estabilització a mitjà i llarg termini que reverteixi aquesta regressió estructural i ens ajudi a protegir unes platges metropolitanes que són espais naturals, motor econòmic dels municipis i, alhora, espais d’oci i lleure per a la ciutadania”, ha manifestat el representant de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat.
El tresor de les dunes
Amb la urbanització dels sistemes dunars al llarg del segle XX, les platges metropolitanes han quedat en una situació de vulnerabilitat. La presència d’infraestructures “dures”, com ara passeigs marítims, murs o espigons a primera línia de la costa, implica més vulnerabilitat davant els temporals, perquè l’energia de les onades hi impacta de manera més concentrada i pot produir més danys. Aquest increment de l’energia que impacta al litoral també comporta que no es pugui sedimentar la sorra per formar platges; és a dir, a les zones on s’han fet aquestes construccions és molt difícil que torni la sorra. Per contra, la presència de platges i sistemes dunars dissipa l’energia quan l’onatge o els temporals impacten en la primera línia de la costa, ja que exerceixen de “molla apaivagadora”. Les dunes metropolitanes actuen com a reservori de sorra i com a primer escut de protecció, i tenen una funció ecològica, social i ambiental de primer nivell. Segons l’AMB, s’haurien d’evitar actuacions d’emergència i caldria apostar per la planificació d’intervencions a mitjà i llarg termini que estabilitzin les platges, tal com l’AMB fa anys que reivindica al Ministeri per a la Transició Ecològica.
El protocol d’obertura de pluvials i rieres és essencial per minimitzar afectacions
Les platges metropolitanes també són part de les conques hidrogràfiques, ja que són la desembocadura en molts casos de rius i rieres que van a morir al mar Mediterrani. Al litoral metropolità hi ha pluvials i rieres que neixen a la Serralada Litoral, com la riera dels Canyars, Murtra o Remolar, i són un element clau en la gestió integral de les platges quan hi ha pronòstic de pluges torrencials. L’equip de platges de l’AMB té un protocol per obrir aquests pluvials i rieres en la seva part final –que normalment es tapa de sorra– per tal que drenin de forma eficaç l’aigua. En el cas del delta del Llobregat és important fer aquestes feines en cas de pluges intenses, ja que moltes zones urbanes a la franja costanera tenen baixes altituds i si les sortides estan tapades de sorra es poden produir inundacions més greus. Aquesta actuació permet que l’aigua de pluja pugui sortir de forma recta cap al mar i reduir el temps d’inundació a les zones urbanes com Castelldefels, però també a les zones agrícoles.
Pla de desmuntatge del mobiliari
La prolongació de l’estiu a la tardor, combinada amb temporals de mar, ha fet replantejar la planificació i el desmuntatge a les platges. En concret, s’han desmuntat 14 pèrgoles, a més d’accessos amb ajuda al bany, de passeres adaptades, plataformes de fusta o senyalització. S’han desmuntat 16 mòduls de primers auxilis i s’han retirat 30 cadires de vigilància.
També s’han desmuntat els lavabos i vestidors adaptats i els senyals de serveis. Així mateix, s’han retirat abalisaments marins (més de 30 km); 25 km d’abalisament de zones de bany, 19 canals de sortida d’embarcacions (més de 6 km) i 15 abalisaments d’espigons i esculleres. També abalisaments de protecció ambiental i 19 punts de boies d’ajuda al bany i sis punts de delimitació de platges de gossos. S’han retirat 200 unitats de papereres i 800 metres de passeres, que s’han retallat per evitar la zona més afectada pels temporals d’hivern, tot i que se n’ha deixat una part per donar servei en temporada baixa.