Explorant el capital natural

No tra­iem prou par­tit del capi­tal natu­ral de Bar­ce­lona. Un estudi ela­bo­rat per Nac­tiva en col·labo­ració amb la UPF Bar­ce­lona School of Mana­ge­ment (UPF-BSM) que ana­litza els rius, plat­ges, bos­cos i ter­renys agrícoles de 166 muni­ci­pis de l’àrea metro­po­li­tana con­clou que aquest ter­ri­tori podria abas­tir de frui­tes i ver­du­res al vol­tant del 35% de la població que hi viu. L’informe, titu­lat Capi­tal Natu­ral: repen­sant el rol de l’eco­no­mia i de l’empresa, cons­tata que aquesta àrea ha per­dut un 78% de la superfície cul­ti­va­ble entre la dècada de 1950 i el 2010, pas­sant de 24.600 hectàrees el 1956 a unes 5.400, prin­ci­pal­ment a causa de la pressió urbanística. Actu­al­ment en que­den 5.455, un 8,5% de la superfície de l’àrea, on es pro­du­ei­xen 38.752 tones d’ali­ments l’any, amb una taxa de pro­ducció de 9,5 tones per hectàrea. Així, en les esti­ma­ci­ons es cal­cula que abas­tei­xen el 19,1% de la població durant un any.

Segons l’informe, es podria abas­tir el 35% de la població si en una dècada s’aug­mentés un 30% la superfície agrícola útil amb un ús més gran de ter­res aban­do­na­des o no pro­duc­ti­ves, jun­ta­ment amb un incre­ment de la taxa de pro­ducció agrícola fins a 15 tones/hectàrea.

L’anàlisi con­si­dera que espais clau com ara el Parc Agrari del Llo­bre­gat i la comarca del Maresme “són vitals no només per a la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal, sinó també per a la segu­re­tat ali­mentària i la qua­li­tat de l’ali­men­tació”, perquè redu­ei­xen la dependència d’impor­ta­ci­ons i enfor­tei­xen l’eco­no­mia local. El docu­ment pro­posa la imple­men­tació d’un com­promís rural-urbà ins­pi­rat en la regió de la Pulla, a Itàlia, o Bor­deus, a l’Estat francès, que fomenti la coo­pe­ració entre àrees urba­nes i rurals per har­mo­nit­zar la pro­ducció agrícola amb la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal.

Un altre front del qual treure ren­di­ment són els espais fores­tals com ara Coll­se­rola, el Mont­seny, Mont­ser­rat i Sant Llo­renç del Munt, que “exer­cei­xen un paper essen­cial en la millora de la qua­li­tat de l’aire”, ja que actuen com a fil­tres natu­rals i amor­ti­dors climàtics. Segons l’estudi, “aquests espais s’han de con­ser­var ade­qua­da­ment i de forma paral·lela al fet que s’incre­menti la cober­tura verda dins de la ciu­tat”.

En aquest sen­tit, segons dades reco­pi­la­des per Nac­tiva, actu­al­ment es ges­ti­ona o pla­ni­fica el 15% dels bos­cos metro­po­li­tans, que dis­po­sen d’una superfície de 17.236 hectàrees. Aquesta gestió repre­senta que els bos­cos actu­al­ment tenen la capa­ci­tat de cap­tu­rar unes 14.000 tones de CO2 anu­als. En l’estudi es cal­cula que aques­tes xifres podrien aug­men­tar un 26% fins a asso­lir les 18.000 tones de CO2 anu­als si s’ampliés la superfície fores­tal ges­ti­o­nada fins al 30%, fet que, de retruc, podria reduir el risc poten­cial d’incen­dis del 60 al 51% de la superfície fores­tal, men­tre que la bio­di­ver­si­tat aug­men­ta­ria al vol­tant del 22% en cada hectàrea ges­ti­o­nada.

Joan Cabe­zas, CEO de Nac­tiva, asse­gura que “la res­tau­ració i con­ser­vació d’actius natu­rals pot con­ver­tir-se en el motor d’un canvi posi­tiu si s’inte­gra la natura en la pla­ni­fi­cació urbana”. “A Bar­ce­lona i la regió metro­po­li­tana tenim l’opor­tu­ni­tat de lide­rar aquest nou sec­tor, amb l’objec­tiu de reforçar la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans i man­te­nir la pros­pe­ri­tat econòmica de la zona”, defensa. Per la seva banda, Mar­cos Egui­gu­ren, Asso­ci­ate Pro­vost de la UPF-BSM, pensa que “Bar­ce­lona podria posi­ci­o­nar-se com una ciu­tat més cons­ci­ent dels rep­tes medi­am­bi­en­tals i ser un pol d’atracció de per­so­nes, empre­ses, ins­ti­tu­ci­ons i pro­jec­tes que com­par­tei­xin aquesta mateixa filo­so­fia”. “La com­pe­ti­ti­vi­tat de les grans àrees metro­po­li­ta­nes es mesu­rarà cada vegada més per la seva capa­ci­tat de gene­rar un entorn agra­da­ble, salu­da­ble i segur per viure, tre­ba­llar o inver­tir”, observa.

En un moment de pre­o­cu­pació per l’efecte de les danes a la costa medi­terrània i pels llargs períodes de sequera, agreu­ja­des pel canvi climàtic, les fluc­tu­a­ci­ons de tem­pe­ra­tura i la pressió del crei­xe­ment urbà, l’informe deta­lla que les infra­es­truc­tu­res ver­des poden acon­se­guir fins a un 80% més d’infil­tració en el sis­tema freàtic. Es tracta de jar­dins de pluja, sos­tres verds i pavi­ments per­me­a­bles, que aug­men­ten la capa­ci­tat d’infil­tració de l’aigua de pluja i redu­ei­xen la imper­me­a­bi­lit­zació del sòl urbà, mesu­res ja imple­men­ta­des a ciu­tats com ara Wuhan, Chi­cago o Copen­ha­guen. En aquest sen­tit, el 90% del sòl urba­nit­zat de l’àrea metro­po­li­tana està imper­me­a­bi­lit­zat, cosa que limita la infil­tració de l’aigua de pluja.

I pel que fa al lito­ral bar­ce­loní, les 42 plat­ges que abas­ten 156 hectàrees al llarg de 42 quilòmetres, des de l’any pas­sat els tem­po­rals han pro­vo­cat una pèrdua del 20% de la superfície de sorra, en alguns casos, reduint fins a 50 metres l’amplada de les plat­ges, segons Nac­tiva. En l’estudi es pro­posa acce­le­rar la rege­ne­ració d’eco­sis­te­mes marins ins­pi­rant-se en casos d’èxit inter­na­ci­o­nal com el pro­jecte de rege­ne­ració de dunes a Miami o la rege­ne­ració de la badia de Nova York amb esculls arti­fi­ci­als que aju­da­rien a esta­bi­lit­zar el lito­ral davant l’aug­ment del nivell del mar.

Fins ara s’han pro­te­git i millo­rat els sis­te­mes dunars al llarg de 17 quilòmetres d’aquest lito­ral. Segons l’informe, es podrien arri­bar a ins­tal·lar més de 3.000 uni­tats de rege­ne­ració marina als dife­rents ports de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona en els pròxims deu anys, fet que podria incre­men­tar un 150% la bio­di­ver­si­tat marina i un 200% tant el segrest de car­boni com la gene­ració d’oxi­gen.