Mataró toca campanes

Cada dis­sabte, a les dues del mig­dia, toquen les cam­pa­nes de Santa Maria. És un dels toc ordi­na­ris dels cam­pa­ners de Mataró per anun­ciar la fes­ti­vi­tat reli­gi­osa del diu­menge. Els cam­pa­ners no fal­ten mai a la cita i fins avui, els de Mataró , són l’únic grup que porta tocant més de qua­ranta anys les cam­pa­nes de forma inin­ter­rom­puda cada set­mana. “No és habi­tual man­te­nir el toc manual cada set­mana com fan a Mataró” explica orgullós l’antropòleg i cam­pa­ner valencià, Fran­cesc Llop, que impar­teix el curs que han orga­nit­zat, a la capi­tal del Maresme, per donar a conèixer l’art de tocar cam­pa­nes. “Estic emo­ci­o­nat per l’interès que des­perta el patri­moni que forma part de la iden­ti­tat de la ciu­tat”, explica l’expert en cam­pa­nes que es tras­llada a Mataró per impar­tir les clas­ses teòriques i prac­ti­ques als 60 ins­crits, entre els que s’hi comp­ten la tren­tena de cam­pa­ners. Els volun­ta­ris que com­par­tei­xen la devoció pel toc de les cam­pa­nes tenen des d’aquest estiu el repte d’adap­tar-se als can­vis que s’han fet al cam­pa­nar per reha­bi­li­tar el con­junt de cam­pa­nes i els con­tra­pe­sos de fusta que les sub­jec­ten.

En Jordi Silva és un dels vete­rans a dalt de cam­pa­nar on hi puja des de fa més de trenta anys. Dime­cres al ves­pre hi tor­nava a ser per repi­car les cam­pa­nes en honor a Santa Bar­bara, la patrona dels cam­pa­ners, que amb tocs ale­gres i fes­tius l’home­nat­gen cada any amb un espec­tec de coets i focs d’arti­fi­cis. Com en Jordi la resta de cam­pa­ners fan el curs interes­sats pel temari més teòric com la part que els aju­darà a fami­li­a­rit­zar-se amb les cam­pa­nes res­tau­ra­des. “El cam­pa­nar és com un ins­tru­ment que s’ha posat al dia i ara ens han d’ense­nyar als músics a tocar-lo” diu Silva cons­ci­ent que hau­ran de prac­ti­car fins a domi­nar els nous tocs amb que han dei­xat de vol­te­jar les cam­pa­nes per ven­tar-les amb la corda.“Mirem d’adap­tar-nos i tenim el debat intern si alguns tocs cal vol­tar o no la cam­pana”, explica després d’experiències com el toc de la Bar­ram, un dels més impor­tants que anun­cia la festa major de les San­tes, que van ser “suaus i més a ralentí”. Les cam­pa­nes horàries, són mecàniques, però la resta de tocs ordi­na­ris es fan manu­als. A Mataró, que han estat els pio­ners en man­te­nir el toc manual ara en volen recu­pe­rar els tocs tra­di­ci­o­nals. Per això s’han començat a fixar amb la base de la Con­su­eta, el docu­ment que va recu­pe­rar el Museu Arxiu de Santa Maria, on es recu­llen els tocs que es feien a la parròquia fins l’any 1927. Una base amb la que els cam­pa­ners tre­ba­llen.

El curs vol donar a conèixer la història i el sig­ni­fi­cat dels tocs de les cam­pa­nes, però també atraure nous cam­pa­ners per garan­tir el relleu gene­ra­ci­o­nal. “A vega­des en som dos i d’altres cops pugem quinze dalt del cam­pa­nar”, explica Silva ani­mant als més joves a “dei­xar-se impres­si­o­nar” com van fer alguns que el pri­mer dia del curs van tenir a tocar la Miquela, la cam­pana més grossa que es veu des de la plaça de Santa Maria. El mes­tre cam­pa­ner va ani­mar a pujar a tot­hom a ven­tar les cam­pa­nes com es feia anti­ga­ment a Cata­lu­nya. “Avui no ens calen com abans les cam­pa­nes però són un lli­gam sonor amb el pas­sat i en cas de Mataró hi ha una cam­pana que està tocant els quarts des del 1.400 i això s’ha de saber”, defensa Llop d’un patri­moni que és un ele­ment cul­tu­ral sin­gu­lar perquè és també la música viva més antiga i comu­nitària. “Estem en un altre temps i mane­res d’expres­sar-nos però és el millor invent per expres­sar els sen­ti­ments” defensa el mes­tre valencià d’aquests sons que més enllà de comu­ni­car “emo­ci­o­nen” segons la manera com es toca. “Es diu que toquen a missa, a mort quan és el toc lent i a festa ràpid, però no sem­pre és així”, asse­nyala Llop d’un reper­tori dife­rent a cada parròquia i amb tocs per­so­nals dels cam­pa­ners que “arri­ben i s’escol­ten molt més enllà del que ells es poden ima­gi­nar”.

El toc manual, que no ha dei­xat mai de sonar a Mataró gràcies al grup de cam­pa­ners volun­ta­ris, va ser decla­rat patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de la huma­ni­tat per la Unesco el 2022. “Ara hi ha una falsa moda del toc de cam­pa­nes” lamenta Llop d’un art que neces­sita “temps i paciència” per garan­tir que es fa amb la segu­re­tat tant dels qui toquen com de la pròpia ins­tal·lació. La reha­bi­li­tació de les cinc cam­pa­nes de Santa Maria, amb l’estrena de la Carme, que es va fon­dre de nou perquè tenia una esquerda, va gene­rar molta expec­tació de veïns i curi­o­sos que volien veure de prop les cam­pa­nes que es van expo­sar abans de tor­nar-les a pen­jar. Una grua de grans dimen­si­ons es va encar­re­gar de fer la feina per tor­nar-les d’allà on havien sor­tit abans de pas­sar pel taller. Mataró vol con­ti­nuar tocant cam­pa­nes.