[D]
2
Societat
Girona - 14 desembre 2024 2.00 h

Lloret supera Blanes com a tercer gran municipi gironí

El padró d’1 de gener del 2024 mostra que 141 pobles gironins van guanyar veïns al 2023, 75 en van perdre i 5 van quedar igual

Puigcerdà arriba als 10.000 habitants i totes les poblacions grans creixen en població, menys Ripoll i l’Escala

La ciutat de Girona té el guany d’habitants més alt des del 2005 i ja està en 107.032 veïns
- Girona

Lloret de Mar torna a ser el tercer municipi més gran de les comarques gironines després de deu anys. Les dades del padró d’1 de gener del 2024, fetes públiques per l’INE ahir, indiquen que Lloret va sumar 1.041 veïns durant el 2023 i va començar aquest any amb 42.600 habitants, superant així Blanes, el seu municipi veí, que en tenia 42.198 (545 més que un any abans). Lloret ja havia estat el tercer municipi amb més habitants de la demarcació de Girona en els padrons del 2011 al 2013, però des del 2014 s’havia tornat a veure superat per Blanes, que l’havia arribat a avantatjar d’uns 2.000 habitants el 2016 i el 2017. Al padró del 2023 la diferència a favor de Blanes ja va ser de només 94 veïns. Ara Lloret el guanya per 402.

Aquesta és una de les dades gironines principals que s’extreuen del padró del 2024, en què també destaca el fet que Puigcerdà va arribar per primera vegada els 10.000 habitants. La capital de la Cerdanya, que passa de 9.764 habitants a 10.008 (244 veïns més), es converteix així en el 21è municipi de les comarques gironines que supera els 10.000 veïns.

En termes generals, el 64% dels municipis gironins van créixer en habitants durant el 2023. En concret, 141 dels 221 municipis de la demarcació van guanyar veïns entre l’1 de gener del 2023 i l’1 de gener del 2024, 75 en van perdre i 5 es van quedar igual.

Auge rècord a Girona en 18 anys

El municipi de la demarcació que va créixer més en població durant l’any 2023 en termes absoluts va ser la ciutat de Girona, que va incorporar 2.712 veïns nous, fins arribar a un total de 107.032. Es tracta de l’augment anual d’habitants més alt a la capital gironina des del guany registrat durant el 2005, que va ser de 3.218. Ja l’augment d’habitants durant el 2022 , de 1.654 veïns més, havia estat el més alt a la ciutat des del 2008. Així, en només dos anys la població de Girona ha crescut en 4.366 habitants (un 4,2%).

Si reculem una mica més i mirem l’última dècada, la població de Girona ha augmentat en deu anys gairebé en 10.000 veïns, passant dels 97.227 habitants que hi havia l’1 de gener del 2014 als 107.032 actuals. Percentualment, l’increment d’empadronats en una dècada ha estat del 10,1%.

Principals augments i descensos

Tots els municipis de més de 10.000 habitants de les comarques gironines van guanyar habitants durant el 2023 excepte l’Escala i Ripoll, que van perdre 49 i 39 veïns, respectivament.

A banda dels casos ja comentats de Girona i Lloret, destaquen els 996 veïns guanyats per Figueres, els 847 d’Olot, els 662 de Salt, els 545 de Blanes, els 452 de Palafrugell, els 432 de Castelló d’Empúries, els 415 de Castell-Platja d’Aro, els 358 de Palamós i els 300 de la Bisbal d’Empordà.

Percentualment, els creixements més forts van ser en pobles petits, on poques persones representen un gran canvi. Destaquen sobretot Rabós d’Empordà, amb un increment del 13,3% (de 203 a 230 veïns), i Riumors, amb un augment del 12% (de 234 a 262). També cal subratllar el cas de dos municipis un xic més grans que van tenir augments notables, que van ser Vilablareix, amb un creixement del 7,4% (de 3.511 a 3.772 habitants), i Sant Pere Pescador, amb un increment del 5,6% (de 2.122 a 2.241). També hi va haver sis municipis gironins més petits amb auges per sobre del 5%: Cantallops (6,5%), Palau de Santa Eulàlia (6,3%), Sant Feliu de Pallerols (5,7%), Maià de Montcal (5,4%), Pau (5,2%) i Das (5,1%).

Els descensos van ser en tots els casos de pocs veïns. El més destacat va ser Sant Julià de Ramis, que va baixar 79 habitants. A més de Ripoll i l’Escala, ja comentats, també cal destacar els 37 veïns perduts a Bescanó. Percentualment, destaquen els descensos de Biure (-7,1%), Esponellà (-6,25), Sant Llorenç de la Muga (-6,2%), Sant Ferriol (-6%), Sant Mori (-5,8%), Guils de Cerdanya (-5,4%), Sales de Llierca (-5,4%) i Vidrà (-5,1%).

Pel que fa als cinc municipis gironins que no van ni guanyar ni perdre població, van ser la Pera (450 habitants), Foixà (292), Vallfogona del Ripollès (222), Mollet de Peralada (212) i Susqueda (97).

El rànquing dels més grans

El rànquing de poblacions gironines més grans de 10.000 habitants només presenta l’intercanvi entre Lloret i Blanes i incorpora Puigcerdà com a 21è municipi. No hi ha més canvis. Continua encapçalat per Girona, amb 107.032 habitants, seguida a distància per Figueres (48.875), Lloret (42.600) i Blanes (42.198). Després continuen Olot (38.822) i Salt (33.904). Per sobre dels 20.000 també hi ha Palafrugell (24.300), Sant Feliu de Guíxols (23.050), Banyoles (20.599) i Roses (20.362). El rànquing continua amb Palamós (18.651), Santa Coloma de Farners (13.657), Castell-Platja d’Aro (12.981), Torroella de Montgrí (12.521), Calonge i Sant Antoni (12.316), Castelló d’Empúries (12.163) i la Bisbal d’Empordà (11.683) . També continuen per sobre dels 10.000 veïns Cassà de la Selva (10.943), Ripoll (10.692) i l’Escala (10.429), i ara s’hi suma Puigcerdà (10.008).

Els que estan més a prop de poder ser el 22è municipi gironí per sobre dels 10.000 habitants són sobretot Llagostera, que se situa ja en 9.508 veïns (300 més), i ja més allunyats, Vidreres, amb 8.538 (199 més), Caldes de Malavella, amb 8.509 (91 més), i Maçanet de la Selva, amb 7.962 (139 més).

La Vajol torna a ser el més petit

També hi ha canvis pel que fa al municipi més petit de la demarcació. Després que en el padró del 2023 la Vajol tingués un fort augment de veïns, de 87 a 98, i superés Susqueda (que en va guanyar un, de 96 a 97), convertint el municipi selvatà del pantà en el de menys habitants de la demarcació, en el padró del 2024 la Vajol perd dos veïns (en passa a tenir 96) mentre que Susqueda es queda igual (97) i, per tant, la Vajol torna a recuperar el títol de municipi més petit de les comarques gironines, que ja havia tingut del 2013 al 2022. Abans que la Vajol, el municipi més petit havia estat Meranges, i abans Palau de Santa Eulàlia. Aquests dos municipis es mantenen ara com el tercer i quart més petits de les comarques gironines, tot i que Palau de Santa Eulàlia ha tingut un notable creixement d’habitants. Concretament ara el tercer municipi més petit és Meranges, amb 112 veïns (dos menys que en el padró del 2023) i el quart, Palau de Santa Eulàlia, amb 136 (vuit més ).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia