Guerra oberta a Barcelona pel futur dels pisos turístics

La propietària d’un pis turístic de Barcelona fa quinze anys que es dedica a aquest negoci –així és com ella ho defineix– i això li ha facilitat fer uns estalvis i poder adquirir un altre pis –que ja tenia llicència de pis turístic– i preparar-se una jubilació. Hi ha invertit, els ha remodelat, ha demanat una hipoteca i s’hi ha dedicat a jornada completa. Divorciada i amb tres fills, explica que aquesta sortida li ha permès refer la seva vida i donar un benestar a la seva família. Assegura que els beneficis que en treu no són tan alts com es pot pensar, ja que cal complir amb el manteniment de l’immoble, la neteja, estar 24 hores disponible i altres variables que converteixen aquesta pràctica en una activitat que, segons diu, dona per viure a una família, tenir un sou i potser anar-se construint una jubilació. No res més.

Però a la propietària només li queden cinc anys per seguir vivint de l’explotació dels dos pisos per a ús turístic, ja que l’Ajuntament de Barcelona considera que aquests dos immobles, situats a la zona més cèntrica de la ciutat, han de ser per a ús residencial.

El juny passat, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va fer un anunci en què s’ha mantingut ferm fins ara, i és que té l’objectiu d’eliminar –d’aquí a cinc anys– la totalitat dels habitatges per a ús turístic, tant els de nova creació com els ja existents. “L’objectiu és que, a partir del 2029, desaparegui de Barcelona la figura del pis turístic tal com avui la concebem”, ha dit en repetides ocasions Collboni.

Actualment, a Barcelona hi ha 10.292 habitatges turístics, que quedaran afectats per aquesta decisió, tant si són en edificis destinats només a aquest ús com si conviuen amb pisos d’ús residencial. La mesura anunciada per Collboni es basa en el decret aprovat ara fa un any per la Generalitat –i validat al desembre pel Parlament– per regular aquest tipus d’immobles a tot el territori. El decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, aporta una novetat substancial: utilitza l’ordenació urbanística per prioritzar les necessitats d’habitatge respecte a la destinació a l’activitat d’allotjament turístic. És a dir, els permet seguir funcionant però els obliga a obtenir una llicència que ha de ser renovada cada cinc anys. I aquí hi ha la particularitat del cas de Barcelona: l’Ajuntament ja ha anunciat que no en renovarà cap de les existents i, per tant, no hi haurà cap pis que legalment pugui tenir aquest tipus d’ús.

Segons l’Associació de Pisos Turístics de Barcelona, aquesta mesura acabarà amb el 40% del turisme de la ciutat, ja que l’ús d’un pis turístic és una de les sortides més usades pel públic familiar que viatja. A més, remarquen, s’emportarà amb ella un elevat nombre de llocs de treball, tant en els immobles com en restaurants o comerços.

El president d’Apartur, Enrique Alcántara, reconeix que la decisió de l’Ajuntament ha estat rebuda amb gran preocupació pel sector, que, segons assegura, no ha estat consultat ni escoltat per tal de poder trobar una solució consensuada. En una carta remesa recentment a Collboni, Apartur adverteix que anul·lar els més de 10.000 pisos turístics no aportarà cap solució al problema de l’habitatge a la ciutat: “Fa vuit anys, hi havia gairebé 20.000 pisos turístics a Barcelona, 10.000 de legals i gairebé 10.000 d’il·legals. L’alcaldessa Colau va fer molt bona feina tancant els il·legals. Però això no ha solucionat ni de bon tros el problema de l’habitatge. Al contrari, la majoria de propietaris els han tancat. El mercat s’ha reduït un 50% i el preu de l’habitatge s’ha disparat. Han desaparegut els lloguers de cinc i tres anys i ha augmentat el lloguer d’un any i el de temporada. En tot això, nosaltres no hi tenim res a veure. Els pisos turístics de Barcelona són l’1% del parc d’habitatges total. És una part molt petita”, conclou Alcántara.

També la gran empresa de lloguer de pisos turístics Airbnb ha fet pressió sobre l’Ajuntament i en una carta va demanar a l’alcalde que reconsideri les polítiques restrictives en matèria d’HUT que successius governs municipals han posat en marxa aquests últims deu anys: “Cap d’aquestes mesures ha demostrat ser eficaç per abordar els desafiaments d’habitatge i turisme de masses a què s’enfronta Barcelona”, es llegia a la carta. “En definitiva, i igual que a la ciutat de Nova York, és evident que les restriccions contra els habitatges d’ús turístic a Barcelona al llarg de la darrera dècada no han complert la seva promesa de combatre els problemes d’accessibilitat a l’habitatge i de turisme de masses.”

Finalment, la plataforma oferia unes dades: a l’Estat espanyol s’han construït menys habitatges que mai des del 1974: el 2023, segons dades del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, el nombre de noves llars a Espanya va créixer tres vegades més ràpid que la construcció d’habitatges. Un altre exemple: per cada pis turístic, hi ha 8 habitatges buits, segons recorda la plataforma.

La resposta i la determinació de Jaume Collboni davant aquestes peticions no s’ha mogut ni un mil·límetre des del primer anunci i, de fet, aquesta setmana passada, en una roda de premsa conjunta amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’alcalde va posar l’eliminació dels pisos turístics com un dels diversos fronts amb què es vol combatre la manca d’habitatge a Barcelona.