Societat

Habitatge social assequible per sempre

Els experts aposten per crear un parc de pisos socials per cobrir les necessitats de famílies que destinen més del 40% dels ingressos a l’habitatge

Catalunya no arriba a un 2% de pisos de lloguer assequible, però podria tenir-ne més si no hagués perdut els de protecció oficial fets el segle passat

“Estem enviant a l’escorxador les famílies que destinen més del 40% de la renda al lloguer”
“Des de la demografia cal construir, perquè tenim una cosa tan estructural com la immigració”

L’habi­tatge, que l’arti­cle 47 de la Cons­ti­tució reco­neix com un dret, s’ha con­ver­tit en les últi­mes dècades en una mena de trampa. Uns preus desor­bi­tats i uns sala­ris a la baixa fan difícil la com­pra per a una part cada vegada més gran de la població. I l’opció del llo­guer, que podria haver estat una bona alter­na­tiva si existís un parc de pisos social sufi­ci­ent, esdevé per a molts, espe­ci­al­ment per a joves i immi­grants, gai­rebé una qui­mera. Així, un ele­ment que havia donat esta­bi­li­tat econòmica a gene­ra­ci­ons ante­ri­ors, s’ha con­ver­tit en un focus d’inse­gu­re­tat i incer­tesa. A Cata­lu­nya en els últims 15 anys s’han apro­vat sis lleis i una desena de decrets, alguns dels quals ja han estat tom­bats pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. La pri­mera llei de l’habi­tatge apro­vada a l’Estat el març pas­sat també ha donat empara a un índex per al con­trol dels preus del llo­guer que tam­poc acaba de fun­ci­o­nar perquè la mateixa llei té forats que per­me­ten esqui­var-lo amb els llo­guers de tem­po­rada.

Arri­bats a aquest punt, amb uns preus pels núvols i poca oferta, el clam per una solució a la pro­blemàtica ja ha des­bor­dat els par­tits polítics i ha calat en l’opinió pública, que ha sor­tit mas­si­va­ment al car­rer a Madrid i a Bar­ce­lona per exi­gir actu­a­ci­ons urgents. El Sin­di­cat de Llo­ga­te­res, que ha capi­ta­lit­zat el males­tar i acusa l’admi­nis­tració de falta de polítiques públi­ques, ha amenaçat amb una vaga de llo­guers si els preus no bai­xen un 50%, però tots els experts con­sul­tats coin­ci­dei­xen en un mateix diagnòstic: la solució no és fàcil a curt ter­mini perquè fal­ten pisos asse­qui­bles. I recor­den que durant el segle pas­sat es van cons­truir molts habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial que, per falta de pre­visió, van aca­bar pas­sant al mer­cat lliure. La lliçó, diuen, hau­ria d’estar apresa. Els nous pisos soci­als que es facin –el pre­si­dent Sal­va­dor Illa ja ha promès un pri­mer paquet de 50.000 d’aquí al 2030– hau­ran de ser per sem­pre.

José García Mon­talvo, catedràtic d’eco­no­mia apli­cada de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, recorda que des dels anys sei­xanta del segle pas­sat es van cons­truir a Espa­nya 6,3 mili­ons de pisos de pro­tecció ofi­cial que pràcti­ca­ment han des­a­pa­re­gut. “Si ara els tinguéssim tindríem la pos­si­bi­li­tat de reduir la tensió amb un parc públic que seria gran.” És el mateix que ha denun­ciat insis­tent­ment l’eco­no­mista Carme Tri­lla, pre­si­denta de l’Obser­va­tori Metro­po­lità de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona i de la Fun­dació Hàbitat 3. “Seria un dels parcs més impor­tants d’Europa. Però hem de recor­dar que no eren públics, aquests habi­tat­ges. De públics, se’n van fer molt pocs”, pre­cisa Tri­lla.

El que ha pas­sat en els últims quinze anys per­met enten­dre encara millor la situ­ació actual. S’ha inten­tat legis­lar amb lleis i decrets, sí, però no només s’ha dei­xat per­dre el gran estoc d’habi­tatge pro­te­git del segle XX sinó que no s’ha fet habi­tatge social nou. “Al País Basc ho han tin­gut clar. Qual­se­vol habi­tatge que tin­gui sub­venció pública serà sem­pre públic, i això ha fet que a Vitòria, per exem­ple, tin­guin un parc d’habi­tatge bru­tal”, subrat­lla García Mon­talvo, que no té cap pro­blema a mos­trar-se con­trari al límit als preus del llo­guer i diu que el que cal és llo­guer asse­qui­ble. “Política­ment és ren­di­ble, però el límit no fun­ci­ona perquè, encara que els preus bai­xin, la gent que té ren­des bai­xes con­ti­nua sense poder-hi acce­dir”, afirma. El pro­blema ara mateix, segons García Mon­talvo, rau en l’oferta de llo­guer al mer­cat, amb un 39% de famílies que des­ti­nen més del 40% de la renda al llo­guer. “Si tu tens només un 1,5% o un 2% de llo­guer social, quan a Europa la mit­jana està per sobre del 8%, el que estàs fent és enviar tota aquesta gent que està des­ti­nant un 40% de la seva renda a l’habi­tatge direc­ta­ment a l’escor­xa­dor”, afirma l’eco­no­mista. A Espa­nya, segons les seves xifres, serien 1,3 mili­ons de famílies. I aquesta és la gent per a la qual cal­dria un llo­guer social: “Famílies que poden pagar de 400 a 700 euros de llo­guer i que no tro­ben aquesta oferta en el mer­cat lliure.”

Per García Mon­talvo, només hi ha una manera ara mateix de fer-ho. I és cons­truir. “Hi ha qui diu que hi ha molt habi­tatge buit, però s’han fet estu­dis i la pro­porció és ínfima”, acla­reix. Tam­poc està d’acord amb les teo­ries que con­vi­den la gent a poblar els espais des­ha­bi­tats. “El pro­blema és que la gent vol viure a Bar­ce­lona i a Madrid, i aquí és molt difícil que, sense cons­truir, es pugui cobrir una demanda que parla ja d’un dèficit de 600.000 habi­tat­ges en tres o qua­tre anys”, declara.

“Una política erràtica”

Ser­gio Nasarre, catedràtic de dret civil i fun­da­dor de la Càtedra Unesco d’Habi­tatge de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, res­pon­sa­bi­litza les admi­nis­tra­ci­ons, des de la local fins a l’euro­pea, de la situ­ació actual. “Hi ha hagut cen­te­nars de nor­mes i estem pit­jor per culpa d’una política erràtica i inco­he­rent d’habi­tatge des de Brus­sel·les a la resta d’ins­ti­tu­ci­ons. Ha estat caòtic i no s’ha escol­tat el món acadèmic.”

Nasarre entén que les polítiques s’han fet escol­tant només els pro­mo­tors i els movi­ments soci­als, amb interes­sos apa­rent­ment con­tra­po­sats. “Entre aquests dos pols, que són dos lobbies, hem de tro­bar un equi­li­bri sen­sat, tenint en compte la doble natu­ra­lesa de l’habi­tatge, que és un dret però alhora també és tot un actiu finan­cer de gran importància.”

Nasarre recorda que ja es va adver­tir amb la llei 24/2015 “que aquest no era el camí, i ara les con­seqüències seran per als més febles”. Està en con­tra de la regu­lació, també de la del llo­guer de tem­po­rada, “perquè si regu­les això, com ja va fer Cata­lu­nya i va durar un mes, pro­vo­ques la cre­ació d’un mer­cat negre i la con­cen­tració de la pro­pi­e­tat en els rics i els fons”.

Però, a diferència de Mon­talvo, Nasarre no advoca per pisos de llo­guer social, seguint l’exem­ple de Viena. “El llo­guer social crea cli­en­te­lisme… Això és Viena… 100 anys cre­ant un estoc de llo­guer social públic i no ha can­viat el par­tit que governa.” Ell defensa fer habi­tatge públic en pro­pi­e­tat, com els que es van fer el segle pas­sat. I que el llo­guer social exis­teixi “per a gent molt vul­ne­ra­ble i per un temps deter­mi­nat”.

L’urba­nista i asses­sor en polítiques d’Habi­tatge Edu­ard Cabré no creu que les dues posi­ci­ons que sem­blen con­tra­po­sa­des ho siguin. “Als pro­mo­tors se’ls ha de dir que facin més habi­tatge pro­te­git. Als sin­di­cats, que insis­tei­xin que amb els pisos que hi ha (pisos buits, pisos d’ús turístic, etc.) seria sufi­ci­ent, se’ls ha de fer enten­dre que cal cons­truir habi­tatge asse­qui­ble, ja sigui de llo­guer o de com­pra”.

Cabré també lamenta la pèrdua dels habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial. “Amb el que estem fent no com­pen­sem el que s’ha anat per­dent aquests anys”, insis­teix l’expert, que veu impres­cin­di­ble la col·labo­ració publi­co­pri­vada per tirar enda­vant noves pro­mo­ci­ons. “El que ha promès Illa amb els pres­su­pos­tos que té, vol dir 88.000 euros per habi­tatge; s’hau­ran de bus­car socis pri­vats”, remarca.

Cons­truir per a la immi­gració

Juan Anto­nio Módenas, pro­fes­sor del depar­ta­ment de geo­gra­fia de la UAB, és par­ti­dari d’una inter­venció pública i de ges­ti­o­nar el parc exis­tent. Però tam­poc no hi veu solució sense cons­truir nous habi­tat­ges. “Des de la demo­gra­fia cal cons­truir, perquè tenim una cosa tan estruc­tu­ral com la immi­gració. Amb una població molt enve­llida i una eman­ci­pació dels joves tar­dana, és la immi­gració la que està fent que es cons­ti­tu­ei­xin mol­tes més llars que es dis­so­len”, resu­meix Módenas, més par­ti­dari d’un parc d’habi­tatge públic de llo­guer, que a la llarga “ser­vi­ria també per regu­lar tot el mer­cat de llo­guer”.

Ara bé, i per evi­tar males inter­pre­ta­ci­ons, l’expert fa un matís... “No estic dient que cal cons­truir per a l’immi­grant, sinó que la immi­gració té un efecte posi­tiu en les dinàmiques resi­den­ci­als. I que pot per­me­tre que molta gent es pugui ven­dre el pis i com­prar-se’n un de millor.”

Badia: 100% protecció oficial
El fet que fins a l’aprovació del decret 17/2019 tots els habitatges protegits construïts a Catalunya poguessin ser desqualificats al cap de 20, 30 o 50 anys i passar al mercat lliure farà que, dels 72.501 habitatges protegits que hi havia a la demarcació de Barcelona l’any 2021, en quedin només la meitat l’any 2030. I que, amb els anys, gran part dels quals també es vagin perdent. El cas més destacat és el de Badia del Vallès, un municipi on els 5.372 pisos que té són de protecció oficial. Es van construir entre els anys 1973 i 1975 amb un període de vigència de la protecció oficial de 50 anys. Així que una part ja s’han desqualificat i es poden vendre al mercat lliure i els que queden ho podran fer l’any 2025. “Una política que amb els anys beneficia les famílies, però no la societat”, reflexiona l’urbanista Eduard Cabré.
Empresa pública
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’una “gran empresa pública d’habitatge” per construir i gestionar pisos socials, una proposta que ha despertat recel perquè podria suposar una invasió competencial.

L’Agència entrega 1.038 pisos de lloguer protegit fins a l’octubre

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, va lliurar dilluns les claus d’una promoció de 23 pisos de lloguer amb protecció oficial a Rubí, administrats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i promoguts per l’Institut Català del Sòl. L’Agència de l’Habitatge ha entregat aquest any, des del mes de gener fins al 31 d’octubre, un total de 1.038 pisos de protecció oficial de lloguer en diverses promocions arreu de Catalunya, segons les dades facilitades pel Departament de Territori i Habitatge.

Per accedir a un habitatge amb protecció oficial, cal estar inscrit en el registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial, i es tenen en compte els ingressos de la unitat familiar. Segons les últimes dades publicades per Habitatge, l’any 2023 hi havia 92.772 persones registrades, 81.353 de les quals eren de la demarcació de Barcelona.

Els habitatges amb protecció oficial han de ser declarats com a tals per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a petició d’un promotor, d’acord amb el pla per al dret a l’habitatge, aprovat pel decret 75/2014, de 27 de maig.

Atesa la gran demanda de protecció oficial i la dificultat per disposar d’oferta suficient, el Departament de Territori i Habitatge va impulsar l’any 2011 un pla de xoc per tal de posar a disposició de la ciutadania els pisos buits del parc públic, al voltant de 3.000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.