medi ambient
Identifiquen 458 pedreres gironines abandonades que podrien acollir fauna amenaçada
La Fundació Emys ha identificat 458 pedreres abandonades a les comarques gironines dins d’un projecte per estudiar l’estat de salut de les zones humides de diverses pedreres abandonades amb l’objectiu de determinar les amenaces i oportunitats de cada espai i crear propostes de conservació adients per afavorir la seva biodiversitat, segons ha explicat avui la fundació en un comunicat. A l’estudi, que té el suport de la Beca Internacional 2024 de Patagonia, hi han participat el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona i el Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
La Fundació Emys, que es dedica a la recerca i conservació del patrimoni natural, explica que a Catalunya des de fa dècades “les grans pedreres i mines a cel obert han deixat de ser rendibles pel progrés industrial creant espais totalment degradats amb uns ecosistemes que s’han anat adaptant a aquestes condicions”. Emys explica que actualment hi ha a Catalunya 4.562 pedreres, de les quals 1.877 estan abandonades i 1.C:UserslartigasDownloadsAntiga pedrera Rupia157 es troben amb l’activitat finalitzada però no restaurades. Entre les 1.877 abandonades, n’hi ha 458 que estan a la demarcació de Girona.
Ona Font, cap de l’àrea de conservació de la Fundació Emys, explica que en alguns casos, “com a conseqüència no desitjada” de l’explotació, les activitats extractives de roca o mineral arriben a la zona freàtica. L’aigua aflora cap a la superfície durant diversos mesos o, fins i tot, de manera permanent, cosa que a vegades suposa una pèrdua d’aigua c:depc:depasAntiga pedrera RupiaasAc:depasAntiga pedrera Rupiantiga pedrera Rupiade l’aqüífer i l’assecament de fonts, pous i cursos fluvials propers, i crea basses que s’omplen durant les pluges i són colonitzades per espècies de zones obertes o d’ambients aquàtics que hi troben refugi i aliment. “Aquesta restauració natural és un fet molt interessant, ja que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta. Segons el Living Planet Index, el 85% de les espècies que viuen en zones humides han patit una disminució en els últims 50 anys”, puntualitza Font.
Fases de l’estudi
La Fundació Emys explica que, prèvia a la restauració, s’ha dut a terme una prospecció i catalogació telemàtica de les extraccions, prioritzant aquelles que contenen punts d’aigua. En les seleccionades, s’ha realitzat un inventari i caracterització per determinar els factors ambientals i antròpics que modulen la presència de fauna i un seguiment de biodiversitat.
Conscients del valor d’aquestes zones, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona, s’ha efectuat un estudi hidrogeològic on s’han analitzat les característiques del substrat, la procedència de l’aigua i la seva relació sobre les masses d’aigua més properes.
Júlia Ferrer, tècnica de conservació de la Fundació Emys i coordinadora del projecte, remarca que l’assessorament i participació del Centre de recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha esdevingut clau per desenvolupar unes directrius bàsiques per la restauració de les pedreres amb basses artificials i, al mateix temps, defensar un model de restauració que no perjudiqui les espècies més vulnerables que ja hi han arribat de manera natural.
Perspectiva de futur
Amb 458 pedreres gironines identificades com a potencials refugis per a fauna, el projecte “marca un punt d’inflexió en la forma com percebem i gestionem aquests espais”, es destaca des de la Fundació Emys. En aquest sentit, s’afirma que aquesta descoberta no només destaca la importància de les pedreres com a refugis temporals per a espècies vulnerables, sinó que també “proposa un model de restauració respectuós amb els ecosistemes naturals”. Així, s’assenyala que “s’obre la porta a un futur on espais considerats residuals esdevenen aliats clau en la lluita per la conservació de la biodiversitat”.