Perseguint la vespa asiàtica

La vespa asiàtica, l’ene­miga número u de les abe­lles, s’ha adap­tat molt bé a les con­di­ci­ons climàtiques locals i les colònies arri­ben a la seva màxima esplen­dor a la tar­dor. És en aquesta època quan els nius, de grans dimen­si­ons, es fan més visi­bles amb la cai­guda de les fulles dels arbres. I és un moment oportú per actuar abans no arribi el fred i les ves­pes mare hiber­nin i costi més de detec­tar-les en els tra­jec­tes que fan des del niu per anar a bus­car ali­ment. Es cal­cula que en cada ves­per hi ha més de 200 ves­pes mare que a la pri­ma­vera podrien criar 1.500 noves ves­pes. Cadas­cuna d’aques­tes ves­pes mare, un cop fecun­dada, ja no torna al mateix ves­per. Això explica el que s’ha con­ver­tit en una autèntica plaga, que amenaça amb l’extinció de les abe­lles de les quals s’ali­menta, i que ha por­tat els ajun­ta­ments a fer trac­ta­ments muni­ci­pals per reduir-ne la presència. A Dos­rius des de fa qua­tre anys el con­sis­tori con­trola les sis esta­ci­ons de paranys dis­tribuïdes pel muni­cipi per reduir la den­si­tat d’exem­plars i mini­mit­zar el risc d’esta­bli­ment de nous nius prop de les zones habi­ta­des. L’objec­tiu és reduir la presència d’aquesta espècie en totes les fases del cicle biològic. El trac­ta­ment muni­ci­pal s’ini­cia a la pri­ma­vera amb la cap­tura de les rei­nes, que comen­cen a cons­truir nius; con­ti­nua a l’estiu amb la cap­tura de les ves­pes obre­res, que amplien les colònies, i es pro­longa fins al desem­bre. A la tar­dor és quan les ves­pes es dis­per­sen per apa­re­llar-se, i les feme­lles fecun­da­des hiber­nen per fun­dar nous nius la tem­po­rada següent.

A Premià de Dalt han deci­dit actuar aquest any i han posat una vin­tena de tram­pes per tot el terme muni­ci­pal per detec­tar on els entren les ves­pes asiàtiques. “S’havien detec­tat mol­tes ves­pes a dins el poble però a diferència d’altres anys no s’havia detec­tat cap niu”, explica el tècnic de Salut Pública, Josep Antolí, que asse­nyala que no tenien constància de cap par­ti­cu­lar que hagués tru­cat per reti­rar-ne cap. El 2023 sí que ho van fer i es van eli­mi­nar fins a vuit nius de vespa asiàtica en fin­ques pri­va­des o espais públics i de molta con­currència, com l’eixam que es va treure a prop de l’ermita de la Cisa. “És una boge­ria, perquè si no es fa res són 1.500 nius més l’any següent”, alerta Antolí res­pecte a una espècie que ho té fàcil per camu­flar els nius amb tanta zona bos­cosa. Aquesta espècie sobre­surt pel seu volum, d’uns tres centímetres o més, i pel fet de ser molt voraç perquè s’ali­menta de proteïna ani­mal que neces­sita per fer els ous, i això la con­ver­teix en un gran depre­da­dor d’altres insec­tes.

Els api­cul­tors recla­men més recur­sos per fre­nar la plaga de la vespa velu­tina, més cone­guda com a vespa asiàtica, que s’ha estès des que es va detec­tar per pri­mer cop a Cata­lu­nya el 2018. A la finca de can Par­cala, on la Fun­dació El Maresme pro­du­eix mel, han ideat un sis­tema per pro­te­gir les arnes amb malles metàl·liques on la vespa asiàtica entra però no en sap sor­tir. És la seva petita con­tri­bució per mirar de con­tro­lar aquesta espècie inva­sora. Des de l’Ajun­ta­ment de Premià de Dalt s’han ins­tal·lat les tram­pes que con­te­nen un com­post químic líquid que atrau les ves­pes asiàtiques. “És una bar­reja d’ali­men­tació i fero­mona, que és una olor específica d’algun exem­plar que es vol apa­re­llar i que les atrau”, explica el tècnic res­pecte a un sis­tema que els ha ser­vit per aca­bar atra­pant en el líquid unes 150 ves­pes. Aquests paranys, dis­tribuïts en forma de ven­tall al muni­cipi, per­me­ten fer un mos­treig d’on hi ha més ves­pes i actuar-hi. Com a tècnic del Con­sell Comar­cal del Maresme, Josep Antolí asse­gura que cada cop hi ha més ajun­ta­ments que han incor­po­rat la lluita con­tra la vespa asiàtica en els seus con­trac­tes de pla­gues. “Als ini­cis es va dir que els Bom­bers i els Agents Rurals aju­da­rien, però els ajun­ta­ments s’han que­dat sols”, explica Antolí, i asse­nyala que no des­car­ten des de l’ens comar­cal fer una lici­tació con­junta per estar al dia i donar res­posta als muni­ci­pis que ho dema­nin. “El cost és ele­vat quan ha de venir una grua per treure els nius”, diu el tècnic, i explica que han pac­tat un preu espe­cial per als veïns del poble que han d’assu­mir de la seva but­xaca la reti­rada dels nius. “Si dis­pa­rem els vec­tors amb verí con­ge­lat a dins el niu però no el reti­rem això crea con­fusió i s’ha d’expli­car als veïns”, afe­geix en relació amb uns tre­balls que exe­cu­ten empre­ses espe­ci­a­lit­za­des auto­rit­za­des pel Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura. “Actuem pun­tu­al­ment per rui­xar la porta del niu”, diu d’un trac­ta­ment ful­mi­nant que no els dona temps ni de sor­tir quan els ope­ra­ris injec­ten el verí camu­flats amb ves­tits i focus ver­mells que sem­bla que les ves­pes no detec­ten. Fins i tot les empre­ses ofe­rei­xen drons per sobre­vo­lar els bos­cos per detec­tar els nius.