Medi ambient

Perseguint la vespa asiàtica

Abans no arriba el fred municipis com Dosrius i Premià de Dalt s’espavilen a posar trampes per reduir aquesta espècie invasora

Aprofiten la tardor per detectar els nius, de grans dimensions, que hi ha al bosc, més visibles amb la caiguda de la fulla

La vespa asiàtica, l’ene­miga número u de les abe­lles, s’ha adap­tat molt bé a les con­di­ci­ons climàtiques locals i les colònies arri­ben a la seva màxima esplen­dor a la tar­dor. És en aquesta època quan els nius, de grans dimen­si­ons, es fan més visi­bles amb la cai­guda de les fulles dels arbres. I és un moment oportú per actuar abans no arribi el fred i les ves­pes mare hiber­nin i costi més de detec­tar-les en els tra­jec­tes que fan des del niu per anar a bus­car ali­ment. Es cal­cula que en cada ves­per hi ha més de 200 ves­pes mare que a la pri­ma­vera podrien criar 1.500 noves ves­pes. Cadas­cuna d’aques­tes ves­pes mare, un cop fecun­dada, ja no torna al mateix ves­per. Això explica el que s’ha con­ver­tit en una autèntica plaga, que amenaça amb l’extinció de les abe­lles de les quals s’ali­menta, i que ha por­tat els ajun­ta­ments a fer trac­ta­ments muni­ci­pals per reduir-ne la presència. A Dos­rius des de fa qua­tre anys el con­sis­tori con­trola les sis esta­ci­ons de paranys dis­tribuïdes pel muni­cipi per reduir la den­si­tat d’exem­plars i mini­mit­zar el risc d’esta­bli­ment de nous nius prop de les zones habi­ta­des. L’objec­tiu és reduir la presència d’aquesta espècie en totes les fases del cicle biològic. El trac­ta­ment muni­ci­pal s’ini­cia a la pri­ma­vera amb la cap­tura de les rei­nes, que comen­cen a cons­truir nius; con­ti­nua a l’estiu amb la cap­tura de les ves­pes obre­res, que amplien les colònies, i es pro­longa fins al desem­bre. A la tar­dor és quan les ves­pes es dis­per­sen per apa­re­llar-se, i les feme­lles fecun­da­des hiber­nen per fun­dar nous nius la tem­po­rada següent.

A Premià de Dalt han deci­dit actuar aquest any i han posat una vin­tena de tram­pes per tot el terme muni­ci­pal per detec­tar on els entren les ves­pes asiàtiques. “S’havien detec­tat mol­tes ves­pes a dins el poble però a diferència d’altres anys no s’havia detec­tat cap niu”, explica el tècnic de Salut Pública, Josep Antolí, que asse­nyala que no tenien constància de cap par­ti­cu­lar que hagués tru­cat per reti­rar-ne cap. El 2023 sí que ho van fer i es van eli­mi­nar fins a vuit nius de vespa asiàtica en fin­ques pri­va­des o espais públics i de molta con­currència, com l’eixam que es va treure a prop de l’ermita de la Cisa. “És una boge­ria, perquè si no es fa res són 1.500 nius més l’any següent”, alerta Antolí res­pecte a una espècie que ho té fàcil per camu­flar els nius amb tanta zona bos­cosa. Aquesta espècie sobre­surt pel seu volum, d’uns tres centímetres o més, i pel fet de ser molt voraç perquè s’ali­menta de proteïna ani­mal que neces­sita per fer els ous, i això la con­ver­teix en un gran depre­da­dor d’altres insec­tes.

Els api­cul­tors recla­men més recur­sos per fre­nar la plaga de la vespa velu­tina, més cone­guda com a vespa asiàtica, que s’ha estès des que es va detec­tar per pri­mer cop a Cata­lu­nya el 2018. A la finca de can Par­cala, on la Fun­dació El Maresme pro­du­eix mel, han ideat un sis­tema per pro­te­gir les arnes amb malles metàl·liques on la vespa asiàtica entra però no en sap sor­tir. És la seva petita con­tri­bució per mirar de con­tro­lar aquesta espècie inva­sora. Des de l’Ajun­ta­ment de Premià de Dalt s’han ins­tal·lat les tram­pes que con­te­nen un com­post químic líquid que atrau les ves­pes asiàtiques. “És una bar­reja d’ali­men­tació i fero­mona, que és una olor específica d’algun exem­plar que es vol apa­re­llar i que les atrau”, explica el tècnic res­pecte a un sis­tema que els ha ser­vit per aca­bar atra­pant en el líquid unes 150 ves­pes. Aquests paranys, dis­tribuïts en forma de ven­tall al muni­cipi, per­me­ten fer un mos­treig d’on hi ha més ves­pes i actuar-hi. Com a tècnic del Con­sell Comar­cal del Maresme, Josep Antolí asse­gura que cada cop hi ha més ajun­ta­ments que han incor­po­rat la lluita con­tra la vespa asiàtica en els seus con­trac­tes de pla­gues. “Als ini­cis es va dir que els Bom­bers i els Agents Rurals aju­da­rien, però els ajun­ta­ments s’han que­dat sols”, explica Antolí, i asse­nyala que no des­car­ten des de l’ens comar­cal fer una lici­tació con­junta per estar al dia i donar res­posta als muni­ci­pis que ho dema­nin. “El cost és ele­vat quan ha de venir una grua per treure els nius”, diu el tècnic, i explica que han pac­tat un preu espe­cial per als veïns del poble que han d’assu­mir de la seva but­xaca la reti­rada dels nius. “Si dis­pa­rem els vec­tors amb verí con­ge­lat a dins el niu però no el reti­rem això crea con­fusió i s’ha d’expli­car als veïns”, afe­geix en relació amb uns tre­balls que exe­cu­ten empre­ses espe­ci­a­lit­za­des auto­rit­za­des pel Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura. “Actuem pun­tu­al­ment per rui­xar la porta del niu”, diu d’un trac­ta­ment ful­mi­nant que no els dona temps ni de sor­tir quan els ope­ra­ris injec­ten el verí camu­flats amb ves­tits i focus ver­mells que sem­bla que les ves­pes no detec­ten. Fins i tot les empre­ses ofe­rei­xen drons per sobre­vo­lar els bos­cos per detec­tar els nius.

2018
és l’any
que es va detectar la vespa asiàtica a Catalunya, a la zona de Girona
1.500
cries
produeix, a la primavera, cada vespa mare
200
vespes
hi sol haver en cadascun dels vespers, les quals marxen un cop fecundades
3
centímetres
o més sol fer la vespa asiàtica


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia