L’Ardenya vol empara del Consorci de les Gavarres
Lloret, a final de mes, tancarà les adhesions dels set municipis d’Ardenya-Cadiretes a la proposta
Per ampliar el Consorci de les Gavarres, que sosté la Diputació, cal més suport econòmic de la Generalitat
El pla de l’espai d’interès natural (PEIN) de l’Ardenya-Cadiretes es va aprovar administrativament el 2004, amb una superfície de 7.740 hectàrees, un 90,5% de les 8.552 compreses. Però a diferència del massís de les Gavarres, amb 28.500 hectàrees protegides des del 1992, i un consorci de gestió actiu des del 1998, la gestió de l’Ardenya-Cadiretes està pendent des de fa dues dècades, amb una tramitació fracassada per discrepàncies, entre d’altres, sobre la seu definitiva de l’ens, inicialment emplaçat a Vidreres. Un primer consorci es va arribar a constituir l’any 2009, amb l’aleshores regidor cristinenc d’ERC Jordi Mulà com a primer president. Però una dècada després, el 2019, es va consumar la seva dissolució, després d’una dècada d’escassetats pressupostàries per les retallades de la Generalitat i factors com ara els canvis normatius imposats per la controvertida llei de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals (LRSAL), a partir del 2013, que també havien arribat a sumir el mateix Consorci de les Gavarres en una certa precarietat.
Amb escàs finançament, els set municipis de l’àmbit de la zona PEIN de l’Ardenya-Cadiretes –Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Caldes de Malavella, Vidreres, Blanes i Lloret– havien anat assumint un mínim de tasques de gestió amb recursos tècnics i humans propis, i la dedicació de torn d’un edil de cadascun dels set municipis.
La Diputació, al rescat del Consorci
Si fa o no fa, en paral·lel, el Consorci de les Gavarres va salvar l’activitat a partir del 2018 gràcies a la injecció econòmica de la Diputació de Girona, a banda de les quotes econòmiques de la Generalitat i municipis i consells comarcals que en són partícips. Han permès consolidar i ampliar tant la plantilla, professionalitzada, com la programació d’accions de gestió ambiental o dinamització del grapat de propietats privades, amb acords de custòdia i mesures per prevenir el risc d’incendis –a través, per exemple, del pasturatge, que redueix la massa de sotabosc en llocs estratègics–, o la promoció del suro, que ha permès ordenar altres centenars d’hectàrees. Continuen mancant-hi recursos, econòmics i humans, però és un model que dona fruits i que en els darrers anys ha empès els governs de dos consistoris que tenen un peu a cadascun dels massissos, Llagostera i Santa Cristina d’Aro, a moure fils per integrar els dos espais en un únic consorci, sota una gestió conjunta. A més d’aquestes poblacions, la resta ja s’han adherit a una moció per desencallar la resta del mecanisme, a excepció de Lloret, que també s’hi sumarà. Tot i tenir-hi poca superfície protegida, la regidora lloretenca de Territori i Sostenibilitat, Vereda López, diu que espera que en el ple ordinari del dilluns 30 de desembre s’aprovi, amb converses obertes amb la resta de grups, per fer-la institucional si hi ha unanimitat.
Incrementar pressupost
Altres municipis adscrits al Consorci de les Gavarres veuen amb bons ulls la iniciativa i també han aprovat mocions paral·leles per a la gestió conjunta. El director de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur, veu la iniciativa “amb bons ulls” i avança el suport del departament, per fer “un pas des de la gestió preventiva cap a l’activa”. Però argumenta que abans cal també que els municipis del Consorci de les Gavarres hi donin suport. El president de l’ens, l’alcalde de Cruïlles, Dani Encinas, no hi tanca la porta, “però sempre que hi hagi un increment proporcional dels recursos”, cosa que s’haurà de discutir l’any vinent. En el primer trimestre, el ple del consorci gavarrenc hauria d’abordar la qüestió, i la pilota sembla que ara mateix quedaria al teulat de la Generalitat, ja que les aportacions dels municipis o consells comarcals contribueixen a acabar de reforçar el finançament, però no hi pesen gaire, i la Diputació –segons fonts coneixedores del debat– tampoc no vol ampliar l’aportació a un òrgan que hauria d’estar sota tutela exclusiva de la Generalitat. I a partir d’aquí, evidentment, més recursos humans i la conveniència d’alguna nova subseu física, de suport logístic a l’àmbit d’Ardenya-Cadiretes.