Del plat de l’escola al camp

Els alumnes que participen del projecte Orgànica circular Mataró recullen per separat les restes que els han quedat al plat, que acabaran anant a parar a una màquina de precompostatge. Així contribueixen al projecte de circularitat impulsat per l’Ajuntament per donar valor als residus orgànics, que es transformen en adob que retorna a les explotacions agrícoles de les Cinc Sènies. La màquina, com explica la tècnica de Medi Ambient Maria Calvo, és el pretext per treballar amb tota la comunitat educativa, no només el compostatge de la fracció orgànica que es genera en un menjador escolar, com a gran productor, sinó també el problema del malbaratament alimentari. “En el moment que instal·lem la màquina al centre queda clar que no hi pot arribar cap ració nutritiva”, explica la tècnica municipal d’un procés que busca aprofitar les restes dels àpats com ossos o espines, però en cap cas menjar. La iniciativa es va implantar el curs passat com a experiència pilot als centres Àngela Bransuela, Les Aigües, Valldemia i Montserrat Solà, però l’objectiu és que arribi a altres escoles i instituts en un futur. Des de l’Ajuntament s’estudia ampliar aquest sistema a d’altres equipaments que generen grans volums de fracció orgànica com pot ser el mercat de la Plaça de Cuba o fins i tot comunitats de veïns que hi puguin estar interessades.

Cada dia els més petits de l’escola Montserrat Solà s’acosten fins a la porta de la cuina per abocar en un bujol les peles de la fruita que han recollit a l’aula després de l’esmorzar. La cuinera de l’escola, Rosó Tarrés, s’encarrega d’abocar-les a la màquina que fa el procés d’higienització i estabilització del residu orgànic en forma de precompost, on també aniran a parar les restes dels més de 200 menús que se serveixen cada dia al menjador. Cada dia calcula que es processen uns 40 quilos de restes. “És llençar i fer l’assecatge, i molt més pràctic perquè ho tenim a tocar de la cuina”, explica d’un sistema que li estalvia treure el contenidor de l’orgànica al carrer i que no genera males olors. A final de setmana s’encarrega de fer el buidatge del precompost en caixes tancades per emmagatzemar-les per a l’Elm, un pagès que fa agricultura ecològica a la zona agrícola de les Cinc Sènies, on els alumnes de l’escola també tenen un petit hort. L’Elm, però, ha d’acabar de fer el procés de maduració i barrejar el precompost amb restes vegetals. “És un adob d’alta qualitat que costa de trobar perquè no té residus impropis”, assegura Calvo d’aquest reciclatge circular que s’accelera amb la mecanització i que permet processar carn i peix sense males olors i recollir-lo un cop al mes.

És un servei més per reduir la taxa variable de la brossa d’una fracció que representa el 30% dels residus que es porten a tractar, a la planta de compostatge de Granollers per obtenir-ne un recurs energètic com és el biogàs. “Amb el pagès es converteix en gestor del residus”, destaca Calvo d’un circuit de proximitat que busca altres vies de valorització de l’orgànica fent aquest compost aprofitable pels pagesos que fan agricultura ecològica.

La implantació d’aquest sistema innovador ha permès aconseguir 10 tones d’adob orgànic entre les quatre escoles des que va començar a implantar. A més, una petita part de l’adob que s’obté també el fan servir als alumnes quan han de sembrar els horts que hi ha a l’escola. “Els alumnes venen a la cuina per veure com funciona la màquina”, explica la cuinera, satisfeta després que el curs passat li portessin un munt de cols que havien collit per cuinar i que “retornaven” a l’escola tancant un cercle natural.

La gestió de la fracció orgànica als centres escolars és una oportunitat per treballar la prevenció dels residus i separar millor tot el que es genera a la cuina o dins i fora les aules. Des que funciona la compostadora al Montserrat Solà, han detectat que és la resta que millor es recicla, mentre que han de millorar la del plàstic i reduir el volum de paper i rebuig que es genera.

El valor pedagògic del projecte és que la comunitat agafi consciència del procés del reciclatge i del que es llença dins el menjador escolar i fora. La proposta vol anar més enllà de l’escola i que els coneixements sobre el cicle de la matèria orgànica, el compostatge, els residus i l’alimentació responsable i la sostenibilitat es traslladin de l’escola a casa. Els centres escolars que participen d’aquesta estratègia de circularitat es van prioritzar perquè disposen de cuines pròpies on el volum de resta és més elevada que no el servei de menjar preparat, en segon lloc són considerades escoles verdes conscienciades amb el medi ambient i el reciclatge, i finalment tenen la possibilitat de disposar d’horts que els permeten portar a la pràctica aquest ecosistema i tancar d’aquesta manera el cercle de l’orgànica.