Creix la conscienciació per queixar-se pels drets lingüístics desatesos

Les queixes lingüístiques que rep i gestiona Plataforma per la Llengua no paren de créixer, com la conscienciació social sobre els drets lingüístics desatesos. L’ONG del català va revisar durant l’any 2023 un total de 2.328 queixes lingüístiques, un 8,53% més que el 2022, que havien estat 2.145, segons l’informe anual. Les dades recopilades en l’estudi fet públic aquesta setmana, revelen que entre el 2016 i el 2023, l’augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua ha estat del 489,4%. En vuit anys s’ha passat de gestionar un volum de 395 queixes l’any 2016 a les 2.328 del 2023, i res fa pensar que el 2024 no seguiran creixent.

L’entitat presidida per Òscar Escuder atribueix l’augment de queixes formulades pels ciutadans a dos factors: la mateixa existència de Plataforma i el seu servei de defensa dels drets lingüístics que s’ha anat fent gran i “gradualment” més conegut, per la creixent consciència entre la ciutadania que el català està en una situació d’emergència lingüística. “Possiblement, aquest segon factor ha fet augmentar tant la militància lingüística activa com el rebuig a les exigències de no parlar en català”, subratlla.

El sector privat concentra la majoria de les queixes i el sector sanitari lidera el de l’àmbit públic. Durant el 2023, el sector privat va generar el 63% de les queixes, destacant l’hostaleria i la restauració (amb 320 queixes); i al sector públic, sobresurten les queixes lingüístiques relacionades amb els serveis sanitaris, que suposaven el 38,2% del total.

L’atenció oral és l’àmbit que genera més queixes, amb un 33,6%; seguida dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic (17,3%), les webs i serveis en línia (10%), la formació (8,5%) i l’atenció escrita (8%); i el 22,6% restant afectava àmbits com la documentació oficial -contractes, tiquets i factures-, la publicitat, la megafonia o el cinema, entre d’altres.

Pel que fa a l’administració, l’entitat avisa que al llarg dels darrers anys han augmentat molt les queixes vinculades a les administracions autonòmiques, especialment a causa del descontentament amb l’atenció rebuda als serveis sanitaris. Entre 2019 i 2023, les queixes autonòmiques van incrementar-se en un 366,7 %, mentre que les estatals van fer-ho en un 100 %. El 2023, les queixes pels serveis sanitaris públics representaven quatre de cada deu queixes autonòmiques (el 38,2 %). A més, sis de cada deu queixes provenen d’homes (el 57,6%); el mitjà més utilitzat per fer les queixes és el formulari web de Plataforma per la Llengua. Salut és l’àmbit del sector públic que més queixes ha generat els darrers anys. El 2023 va generar més d’una de cada deu queixes, el 12,8 %. Per darrere van quedar l’Ajuntament de Barcelona, RENFE i Adif, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la policia estatal, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Transports Metropolitans de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el poder judicial espanyol, l’Agència Tributària estatal i la Universitat Oberta de Catalunya. El lideratge de l’àmbit de la salut s’explica també pel fet que gairebé tothom n’és usuari al llarg de la seva vida, mentre que molts d’altres àmbits de l’administració són aliens a bona part dels ciutadans.

Pel que fa al sector privat, Plataforma per la Llengua conclou que Caixabank i la seva asseguradora SegurCaixa / Adeslas van ser les entitats més generadores de queixes, amb un total de 52 en tot el 2023. Van ser seguides pel grup hospitalari Quirón (33), TripAdvisor (26), Naturgy, Decathlon, Google, Movistar, Endesa i Energía XXI, Veritas, Ikea, Leroy Merlin i el Banc Sabadell.