El cigne negre de Magdeburg

Per què algú que té islamofòbia fa l’atemptat terrorista en un mercat nadalenc, amb casetes d’iconografia cristiana, vi calent, salsitxes de porc i arbre de Nadal?

L’atemptat de Magdeburg ha estat comès per Taleb Khawad al-Abdulmohsen, terrorista que es defineix com “el crític més agressiu contra l’islam”. És un cas rar i inusual. Així ho sosté el professor alemany Peter R. Neumann, director fundador del Centre Internacional per a l’Estudi de la Radicalització i la Violència Política del King’s College de Londres: “Després de 25 anys en aquesta tasca, un pensa que res pot sorprendre’l. Això no estava al meu radar.”

Formulo quatre hipòtesis de treball per, finalment, corroborar-ne una. La primera hipòtesi fou l’error comès per diversos experts al primer moment dels fets. Em va passar en la intervenció al programa Més 324.

Responent a les preguntes curoses de la periodista Marina Romero, vaig analitzar que és un terrorista individual, àrab saudita, antioccidental i el modus operandi és com el d’atacs gihadistes. Vaig fer una bona anàlisi, però em vaig apressar i vaig errar en qualificar el terrorista d’islamista sent islamòfob.

Hi ha una incongruència que desconeixia en fer l’anàlisi a TV3: el terrorista s’havia deixat detenir, sense explotar. Aquest no és el costum, perquè els terroristes gihadistes trien tres opcions. La primera opció: fan l’atemptat, fugen i tornen a repetir-ho més endavant, com un atacant del setmanari Charlie Hebdo el 2015 a París, que dos dies després va tornar a atemptar, en un supermercat jueu. La segona, assassinen i es suïciden alhora, com els gihadistes de l’11-S de les Torres Bessones de Nova York. La tercera, com feren els joves de Ripoll a l’atemptat del 17-A a Barcelona i Cambrils, s’encaren a la policia per a ser abatuts. Així els gihadistes es fan màrtirs. L’assassí de Magdeburg no va fer res del triplet esmentat.

La segona hipòtesi plausible és catalogar-lo d’islamòfob ultradretà. Ara bé, això té tres dissonàncies cognitives. La primera discordança rau en el fet que ha assassinat i ferit persones que passejaven en un indret de religió i cultura cristianes. Fent un discurs d’islamofòbia, l’objectiu connatural hauria estat atacar una mesquita i no un mercat nadalenc.

La segona desavinença és que el terrorista fa alabances a Alternativa per Alemanya, partit nacionalpopulista que es distancia de la violència política, que és pròpia dels neonazis. La tercera divergència surt del fet que el terrorista ajudava persones que fan peticions d’asil i refugiats, contràriament a la nova extrema dreta, que fa un discurs contra els immigrants. Així doncs, el perfil del terrorista de Magdeburg no és el prototípic d’ultradreta ni islamista.

La tercera hipòtesi rau que el terrorista seria islamista radical, però amb habilitat enginyosa estaria practicant la taqiyya, una mena de llicència religiosa que els gihadistes tenen per a mentir i així ocultar les seves veritables intencions. Això fa, per exemple, que un islamista radical pugui drogar-se per tal d’amagar el seu extremisme.

El terrorista ha declarat “la insatisfacció amb el tractament dels refugiats saudites” a Alemanya i així fa palès un argument que no té res a veure amb l’extrema dreta, que rebutja els migrants. Per això, neix la quarta hipòtesi, més raonable: l’atemptat de Magdeburg és un cigne negre.

Nassim Nicholas Taleb és qui va popularitzar la metàfora del cigne negre: els europeus creien que tots els cignes són blancs, però quan van arribar a Austràlia van descobrir insospitadament que existeixen cignes negres.

A les ciències socials, un cigne negre és un fenomen aleatori, inesperat i incert que és una raresa, té un gran impacte i és d’escassa predictibilitat. Era inaudit que un terrorista que segueix la forma d’actuar dels gihadistes tingui un perfil afí amb l’ultradreta. El terrorista de Magdeburg és un antic musulmà, ateu, antireligiós i presumiblement amb autoodi, que quan ha matat en un mercat nadalenc ha emulat la matriu de qui diu que odia, els gihadistes.