Rodalies, el caos permanent
Els talls per les obres al túnel de Roda de Berà accentuen el desgavell ferroviari
S’obre la B-40 d’Olesa a Viladecavalls i es desencalla planificar-la de Terrassa a Sabadell
El tall ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders per adaptar les vies a l’ample internacional al túnel de Roda de Berà va accentuar a l’octubre el tradicional desgavell de Rodalies. Renfe va habilitar un servei alternatiu d’autobús, però el conjunt de la xarxa interurbana va patir un augment de viatgers que la va desbordar. Els alcaldes dels municipis més afectats van aconseguir que Renfe introduís algunes millores al pla alternatiu de transport per carretera, però el cert és que, independentment del tall, que ha de durar cinc mesos, molts usuaris no veuen Rodalies com una opció fiable ni digna per moure’s. A les obres, s’hi afegeixen, a més, les contínues avaries o els descarrilaments, com el que hi va haver entre Manresa i Barcelona al març –al mateix tram on el 2018 va morir una persona pel col·lapse d’un mur de contenció– o entre Martorell Central i Castellbisbal a l’octubre.
Al marge dels trens, els talps continuen fent feina sota terra a la ciutat de Barcelona. L’any que el metro celebra 100 anys, la tuneladora de la línia L9 va arribar al juliol a Mandri, però amb una mala notícia sota el braç: el desgast a causa de la duresa de la roca ha fet malbé la roda de tall i caldrà canviar-la, de manera que la continuació del camí cap a Lesseps, d’1,6 quilòmetres, es retardarà 14 mesos més. Els treballs a les estacions de Mandri, Maragall, Sarrià i Sanllehy estan en dansa. La voluntat inicial de la Generalitat era obrir tot el tram central de la línia de cop, però amb el nou imprevist, el 2027 es posaran en servei quatre estacions del tram nord (La Sagrera-TAV, La Sagrera-Meridiana, Plaça de Maragall i Guinardó-Hospital Sant Pau).
Pel que fa a l’allargament de l’L8 dels FGC, la tuneladora encara no ha començat a perforar, però ja ha generat molta controvèrsia per l’afectació de les obres en superfície. Els veïns del parc de Joan Miró, l’únic pulmó verd de l’Eixample, no van poder impedir la tala de més d’un centenar d’arbres a l’estiu. Al parc emergiran les terres que la tuneladora de la Gran Via vagi expulsant i això generarà un gran moviment de camions durant almenys dos anys per retirar-les. Els veïns i les famílies d’alumnes de l’escola Joan Miró han començat aquest desembre una nova croada, en aquest cas contra el pas dels camions per un entorn en què també hi ha un institut i una escola bressol; tot plegat, prop de 1.500 alumnes en edat de creixement en un dels punts més contaminats de l’Eixample.
El túnel per allargar l’L8 i connectar la plaça d’Espanya i Gràcia s’ha de començar a fer aquest gener. Primer s’obrirà un forat a la Gran Via entre els carrers de Llança i Vilamarí, que és per on la perforadora començarà a avançar.
Pel que fa a la xarxa viària, el 16 de febrer van entrar en funcionament els 6,2 quilòmetres per donar continuïtat a l’anomenat quart cinturó, B-40 o autovia orbital entre Olesa i Viladecavalls. Ho va fer 17 anys després de començar les obres, i qui va fer el viatge inaugural va ser el ministre de Transports, Óscar Puente, el setè entre els del PP i el PSOE, que havien trepitjat uns treballs que van tenir un sobrecost de 164 milions. D’aquesta manera es van unir els tram ja fets entre Abrera i Olesa, d’una banda, i el de Viladecavalls a Terrassa, d’una altra banda, que estaven operatius des del 2009 i el 2020, respectivament.
Puente ho va aprofitar per anunciar que se signaria el conveni amb la Generalitat properament per fer la prolongació des de Terrassa, on acaba en una gran rotonda, fins a Sabadell i Castellar, però no es va produir fins al 8 d’octubre, quan el Consell de Ministres va fer l’autorització pressupostant-les en 200 milions. Ara la Generalitat ha d’encarregar el projecte i adjudicar les obres pactades en format ronda Nord com recull el pacte de Mobilitat del Vallès i d’acord amb els consistoris de les dues cocapitals, que ja han fet arribar els seus projectes, on volen la majoria de trams subterranis. Amb tot, la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que agrupa 27O entitats, està recaptant diners per poder pagar aturar l’autovia al Tribunal de Justícia de la UE.
L’acord del Consell de Ministres de l’octubre també va desbloquejar un paquet d’accions en matèria d’infraestructures valorades en 710 milions que afecten la connectivitat de l’AP-2 i l’AP-7 i millores a l’N-260 (eix pirinenc).
En l’àmbit viari, a Sant Boi el Ministeri també executa l’autovia de la B-25, pendent des del 1992 i iniciada el juliol del 2023, que ha de connectar millor la C32 i l’A2 per un traçat de poc més de 2 quilòmetres i treure 35.000 vehicles diaris del nucli de Sant Boi.
Les obres en xifres
Tram a Verdaguer
L’Eixample de Barcelona ha vist aquest 2024 com els tramvies tornaven a circular per la trama urbana d’Ildefons Cerdà. Al novembre es va inaugurar un tram de dos quilòmetres a l’avinguda de la Diagonal entre la plaça de les Glòries i Verdaguer. S’espera que aquest trajecte de la línia T4 acumuli 24.000 validacions diàries i estalviï al voltant de 2.000 cotxes als carrils centrals de la Diagonal. Quedarà pendent la connexió entre el Trambesòs i el Trambaix, que el govern municipal de Jaume Collboni lliga a la necessitat de disposar de pressupost per al 2025. Tots els partits assumeixen que el traçat fins a Francesc Macià es farà per la Diagonal.