Societat

societat

Un projecte al Ripollès fomenta l’envelliment “actiu i saludable” i combat la soledat

El Ripollès és una de les comar­ques amb un índex més alt d’enve­lli­ment de Cata­lu­nya i s’hi ha posat en marxa un pro­grama social, coor­di­nat des del CAP i el Con­sorci de Benes­tar Social, que con­sis­teix en tallers pràctics amb grups reduïts per tal de fomen­tar l’enve­lli­ment “actiu i salu­da­ble” i com­ba­tre la sole­dat de les per­so­nes grans, segons explica l’agència ACN. Una de les ins­truc­to­res, Arantxa Aguerri, asse­nyala que l’objec­tiu final és “pre­ve­nir la fra­gi­li­tat asso­ci­ada amb l’edat tre­ba­llant aspec­tes com l’ali­men­tació”. Són per­so­nes de més de 65 anys, amb els seus mals i, algu­nes també amb sole­dat no vol­guda. Una de les par­ti­ci­pants és la Mont­ser­rat de 85 anys, que va enviu­dar fa dos anys: “Em va molt bé perquè els diven­dres tinc una obli­gació –el taller– i després vaig a fer un vol i ja he pas­sat el matí.”

El pro­grama va néixer ara fa tres anys a Ripoll com a prova pilot jun­ta­ment amb altres punts de Cata­lu­nya i, des de lla­vors, que no han parat d’obrir grups per la demanda que hi ha. “Ens l’hem fet nos­tre i vam apos­tar per ofe­rir-lo a altres pobla­ci­ons del Ripollès”, afirma Aguerri amb orgull, tot asse­nya­lant que és un dels pro­gra­mes “estre­lla” que ofe­rei­xen. Fins ara a Cam­pro­don ja se n’han fet set edi­ci­ons i la pre­visió és con­ti­nuar, també a altres punts del Ripollès, com ara Sant Joan de les Aba­des­ses i Ripoll.

Tro­bada cada diven­dres

Cada diven­dres, una desena de veïns i veïnes de Cam­pro­don i vol­tants es tro­ben per assis­tir al taller. Tre­ba­llen aspec­tes com l’acti­vi­tat física o com tre­ba­llar la seva auto­no­mia per­so­nal a mesura que van fent anys. En total són 12 ses­si­ons –una a la set­mana– i ja estan en la fase final. Entre els assis­tents hi ha la Marta, de 65 anys, que en fa una valo­ració molt posi­tiva des que la seva doc­tora del Cen­tre d’Atenció Primària (CAP) li va pro­po­sar par­ti­ci­par-hi. “Aprens coses noves i també veus per­so­nes que estan pas­sant pel mateix que tu i això ajuda a nor­ma­lit­zar-ho”, afirma. En el seu cas, el prin­ci­pal repte va ser ges­ti­o­nar la sole­dat quan va que­dar-se viuda. “El que m’ha por­tat més mal­de­caps és això, per­dre la com­pa­nyia, entrar a casa i tro­bar-te sola”, explica.

Pas­sar pel taller l’ha aju­dat a soci­a­lit­zar i fer noves amis­tats, un dels aspec­tes més impor­tants del pro­grama, segons des­taca Arantxa Aguerri, refe­rent de Benes­tar Emo­ci­o­nal de l’ABS de Ripoll i Cam­pro­don i una de les ins­truc­to­res. “A part d’apren­dre hàbits salu­da­bles també fan un vin­cle social; ha pas­sat que s’ha aca­bat l’acti­vi­tat però seguei­xen fent cafès, van a cami­nar ple­gats i es fan amis­tats”. Segons diu, al Ripollès hi ha mol­tes per­so­nes que ja es conei­xen de tota la vida, però també n’hi ha que tenien una segona residència i han deci­dit tras­lla­dar-s’hi per tenir una vida més tran­quil·la.

Viure en un poble té molts avan­tat­ges, segons diu, i aquest pro­grama vol tren­car amb la idea que “per poder fer coses has d’anar a una gran ciu­tat o a una població mit­jana”, afirma Aguerri.

Alter­na­ti­ves a la medi­cació

Una de les claus del pro­grama, afirma Aguerri, és la coor­di­nació amb Salut per “pre­ve­nir més que medi­car”. “Que el metge no et pres­cri­gui una medi­cina per poder dor­mir a les nits, sinó ampliar-ho a nivell comu­ni­tari i bus­car què pro­voca l’insomni”, explica Aguerri. Des d’aquesta nova mirada se li pot ofe­rir fer ioga, fer més exer­cici o par­ti­ci­par al taller per incor­po­rar nous hàbits salu­da­bles i, de pas, fer vida social i gua­nyar en benes­tar.

Apren­dre a “anar ple­gant veles”, com diu l’Agus­tina de 86 anys, és un altre dels rep­tes de les per­so­nes que han sigut molt acti­ves i que, amb els anys, veuen que han de dei­xar de fer coses. Fa 13 anys que viu sola i encara “se sent capaç de fer-ho tot”. “Encara con­du­eixo, camino més lenta, però tinc el cap molt clar i no em puc quei­xar del meu estat”, diu. Cada set­mana queda amb les ami­gues, va al mer­cat i al cinema. “De moment no neces­sito ningú més”, asse­gura, tot desit­jant poder con­ti­nuar així molts més anys.

Aju­dar a “obrir la ment”

Per a l’Eulo­gio, de 81 anys, el que més li agrada del pro­grama és que l’està aju­dant a “obrir la ment”. A la seva edat, creu que hi ha el perill de con­for­mar-se i de “tan­car-se en un mateix”. S’ha fixat com a objec­tiu “seguir millo­rant i no caure en el pes­si­misme”: “No pots dir ‘jo ho faré igual­ment (quan es reco­mana ajus­tar la dieta) i lla­vors el metge ja ho arre­glarà’, no”. En ple covid van deci­dir can­viar de vida amb la seva dona i dei­xar el Vallès per venir a viure a Sant Pau de Segúries, a tocar de Cam­pro­don. Aquest taller, al qual par­ti­ci­pen tots dos, els està aju­dant a conèixer gent de la comarca i fer amis­tats, cosa que si no fos per això els seria més difícil.

La seva dona, l’Encarna, de 76 anys, des­taca haver après sobre temes d’ali­men­tació. “Ara estem més al cas de les com­po­si­ci­ons dels àpats per ade­quar-los més al que neces­si­tem per l’edat que tenim”, deta­lla. I explica que han incor­po­rat més ver­dura alhora que han reduït la sal i els grei­xos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia