Societat

societat

‘Camacuc’ ressorgeix del fang

La històrica revista de còmic en català del País Valencià torna a editar després que la dana arrassés la redacció a Paiporta

Una campanya de solidaritat popular, que ha cristal·litzat en 500 noves subscripcions, ha donat aire a un projecte que suma 40 anys

‘Camacuc’ és també un referent de defensa de la llengua arran del boicot que va patir de PP i Vox

El 2024 serà un any que no obli­da­ran a Cama­cuc. I no pas per bé, pre­ci­sa­ment. Reducte i símbol del còmic infan­til fet en català al País Valencià, aquesta revista bimes­tral que s’edita des de fa ja 40 anys va patir, pri­mer, la cen­sura ins­ti­tu­ci­o­nal de PP i Vox, que a pràcti­ca­ment tot arreu on van tenir l’opor­tu­ni­tat els van anul·lar les subs­crip­ci­ons per un cri­teri ideològic més que evi­dent. Per a la dreta ultra­mun­tana, Cama­cuc era massa sos­pi­tosa de cata­la­nista. Però la ferida més dolo­rosa la van patir aque­lla infausta nit del 29 d’octu­bre que tant mal ha fet a l’Horta Sud, ja que el des­bor­da­ment del bar­ranc del Poio va dei­xar total­ment des­tros­sada la redacció de la publi­cació, situ­ada a Pai­porta. “Va que­dar tot arra­sat”, explica Joan Escrivà, edi­tor de Cama­cuc que, jus­ta­ment aque­lla nit, estava ulti­mant el número cor­res­po­nent a novem­bre, i que ja no va arri­bar a sor­tir. “Vaig aca­bar tard de fer les últi­mes cor­rec­ci­ons, i només fal­tava enviar-lo a l’impremta, però vaig deci­dir dei­xar-ho per a l’endemà. I allà es va que­dar”, con­clou Escrivà.

Des d’ales­ho­res, i igual que tants i tants afec­tats per la dana, qual­se­vol propòsit de l’edi­tora ha estat enfo­cat a la recons­trucció, pri­mer, i a recu­pe­rar l’acti­vi­tat, després. “Ni se’ns va pas­sar pel cap ple­gar”, asse­gura Escrivà, que també revela que, en vista de les mos­tres de soli­da­ri­tat en forma dona­ci­ons que van rebre, només van dema­nar una cosa: que es cana­lit­zes­sin en forma de noves subs­crip­ci­ons. N’han fet 500 de noves, que s’afe­gei­xen a les 2.000 que ja tenien al sarró. Paral·lela­ment, i gràcies al suport de l’Asso­ci­ació de Publi­ca­ci­ons Periòdiques en Català (Appec), van poder treure al desem­bre una edició “espe­cial i solidària” de Cama­cuc ela­bo­rada gràcies als con­tin­guts apor­tats, de manera altru­ista, per una tren­tena de revis­tes edi­ta­des en valencià.

No ha estat, però, fins a finals d’any quan, un cop reha­bi­li­tada la redacció —ara mateix, només els falta posar-hi la porta nova—, han pogut tor­nar repren­dre, amb una nor­ma­li­tat entre come­tes, la publi­cació de la revista.

D’entrada, ja han dis­tribuït entre els subs­crip­tors el número de novem­bre que no va arri­bar a sor­tir i, de cara al febrer, pre­pa­ren un exem­plar espe­cial amb col·labo­ra­ci­ons exter­nes i que, en certa manera, voldrà sim­bo­lit­zar el res­sor­gir de Cama­cuc davant d’una adver­si­tat que només es pot adjec­ti­var com a ter­ri­ble. “Serà un exem­plar molt emo­tiu, ja que, a més, enguany fem 40 anys d’un pro­jecte amb espe­rit edu­ca­tiu i fet en català que sabem que és molt valo­rat”, exposa Escrivà.

A par­tir del març, ja sí que volen tor­nar a la rutina ara per­duda, recu­pe­rant el caràcter bimes­tral, tot i que res tor­narà a ser com abans, ja que hi ha un patri­moni des­truït per la bar­ran­cada —com ara ori­gi­nals— que no es podrà res­ti­tuir.

La con­signa, però, és mirar enda­vant, amb un prec en forma de clam per part del seu edi­tor: “Al 2025 només li dema­nem una cosa: tran­quil·litat.” El 2024, com més lluny millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia