Dos pobles en un municipi
Sant Pere Ribes, un dels sis municipis del Garraf, és singular perquè té dos nuclis diferenciats
Ana Herrera agafa el relleu a l’exalcaldessa socialista Abigail Garrido escollida senadora a Madrid
Des de l’oposició, CUP_Construïm aplaudeix la sentència que frena el projecte per reobrir l’autòdrom
Dos ajuntaments, quatre festes majors, les d’estiu i les d’hivern, instituts, escoles i ambulatoris per partida doble. Sant Pere de Ribes és un dels sis municipis del Garraf que té la peculiaritat de tenir dos nuclis diferenciats, Ribes i Roquetes, que funcionen de manera independent, distanciats a cinc quilòmetres. Tenen l’autopista que els divideix i la carretera amb el carril bici que mira d’apropar els qui viuen a un costat i l’altre. El terme municipal, a mig camí de Sitges i Vilanova i la Geltrú, acull una població de 32.000 habitants que no ha deixat de créixer els últims anys entre els dos nuclis i les nombroses urbanitzacions que s’han construït.
La proximitat amb Barcelona ha atret molts ciutadans cap a aquest poble ben comunicat, a tocar dels túnels del Garraf, un dels peatges de pagament que la Generalitat manté i que la plataforma Penedès Marítim lluita perquè s’alliberi quan s’acaba d’anunciar un increment dels peatges. Des del municipi ho consideren un greuge per molts dels veïns que s’han de desplaçar a la capital catalana per estudiar o treballar. Els dos nuclis tenen un punt de confluència a la Rambla del Garraf, ones concentra una àmplia oferta comercial i de restauració.
Des de fa dos mesos l’exregidora d’Urbanisme, Ana Herrera, és la nova alcaldessa en un relleu inesperat de la cap de llista del PSC, Abigail Garrido, que va ser escollida senadora a Madrid. En el seu discurs d’investidura Herrera destacava l’orgull de ser de Roquetes en un municipi on els dos nuclis “es miren de cara amb un somriure”. L’alcaldessa va entrar en política local com a regidora a l’oposició el 2013 arran de la dimissió de l’exalcalde socialista, Josep Antoni Blanco, i ara obre una nova etapa personal per liderar la majoria absoluta que va ampliar el PSC els darrers comicis amb tretze regidors.
El govern municipal manté la prioritat pel que queda de mandat posar “les persones al centre” amb uns comptes per aquest 2025, de 37 milions d’euros, que incrementen més de 4,3 milions les partides a serveis socials, 671.000 euros per polítiques d’habitatge i 3,7 milions a polítiques d’educació. La nova alcaldessa reconeix que la problemàtica de l’habitatge i el preu dels lloguers continua sent un dels reptes i una de les màximes preocupacions dels veïns i sobretot dels més joves que tenen dificultats per emancipar-se. Fins a final de mandat la prioritat del govern serà ampliar el parc públic tot i que manté que s’han fet els deures posant al mercat més de 200 pisos de lloguer de nova promoció. Complir amb el Pla Local d’Habitatge (2023-2028) és un dels reptes en un municipi considerat dens on es disparen els preus dels lloguers expulsant molts joves que han de marxar a viure a altres llocs. Damunt la taula hi ha projectes de fer noves promocions a Can Jove, que el govern vol tirar endavant tot i els recels que aixeca la construcció a l’entorn del paratge natural de Ribes i a tocar de l’Hospital de Sant Camil.
Un altre dels projectes amb un futur incert és a l’entorn de la instal·lació de l’autòdrom, que un promotor privat està interessat en recuperar com a centre d’esdeveniments eqüestres i del motor. La iniciativa està en suspens després d’una sentència desfavorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la els canvis urbanístics aprovats per donar llum verda a la instal·lació. El tribunal estima el recurs presentat per la CUP i diversos partits locals anticapitalistes, que havien denunciat irregularitats en tot el procés per requalificar sòl protegit en espais PEIN i Xarxa Natura 2000 com a urbanitzables. El govern que estudia recórrer la sentència considera que es tracta d’un tema de procediment en la tramitació i entén que el projecte pot continuar tirant endavant. No tenen el mateix parer des de la CUP, el principal grup de l’oposició, que considera una victòria la resolució que arriba quatre anys després de denunciar els canvis urbanístics. Els anticapitalistes van aconseguir els darrers comicis situar-se com a segona força amb Esther Garrido al capdavant que aconseguia treure 3 regidors, a poca distància de Junts-Via, que aquest cop s’havien presentat per separat obtenint també 3 regidors també. A l’oposició també es reparteixen cadascú un regidor, en Comú Podem i Vox.
L a millora del transport urbà és una de les llargues reivindicacions del veïns que depenen del cotxe privat o dels autobusos per arribar fins a les estacions de Rodalies més properes de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Un servei insuficient i que no compleixen amb els horaris perquè el servei ja va ple en origen i genera queixes perquè no s’atura. L’empresa més gran al municipi és l’Hospital Sant Camil que dona feina a molts veïns i que està pendent de les inversions d’ampliació que hi ha de fer la Generalitat així com la construcció, més a llarg termini, del nou edifici de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. En l’àmbit sanitari el municipi reclama millores als ambulatoris i que es reforcin especialitats de pediatria o radiodiagnòstic. Els sis municipis del Garraf i Cunit, que forma part de l’àrea sanitària, s’han adherit a un manifest en defensa de les inversions sanitàries. “Continuarem demanant el que necessitem allà on calgui”, defensa l’alcaldessa després de les converses amb el nou govern de Salvador Illa.
El 2025 s’implantarà el model de recollida selectiva a tots els municipis de la Mancomunitat Penedès-Garraf. A Sant Pere de Ribes després d’una prova pilot, es combinarà la recollida domèstica amb els contenidors tancats amb identificació i el porta a porta comercial que ampliarà el servei. L’objectiu és millorar les xifres de reciclatge que es freguen el 50% de la brossa que es genera. L’entorn turístic, gastronòmic i paisatgístic són els atractius d’un municipi que manté terreny agrícola i les vinyes on produeixen cinc cellers. “Som el celler de la comarca”, diu orgullosa Herrera.