35 anys fent de pont entre la fe i la cultura

Antoni Matabosch, Josep Maria (Pipo) Carbonell, David Jou i Jaume Angelats, per aquest ordre, han estat els presidents de la Fundació Joan Maragall (FJM) des que es va fundar el 1989 pel desig del cardenal Jubany. Dilluns al vespre seien a les primeres files envoltats d’autoritats a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, on es va celebrar un acte amb motiu dels 35 anys de la institució. Davant de desenes d’amics interpel·lats des de fa tants anys per aquesta entitat i d’algunes de les primeres autoritats eclesials del país (com ara l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; el bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives; l’abat de Montserrat, Manel Gasch; el recent nomenat bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xavier Gómez, i el rector de l’Ateneu Sant Pacià, Joan Torra, entre d’altres), l’actual president de la FJM, el gironí mossèn Jaume Angelats, va recordar que l’entitat, filla inequívoca dels aires renovadors del Concili Vaticà II, amb el qual l’Església catalana tant es va identificar, “s’ha situat com a referent de reflexió i diàleg entre cristianisme i cultura contemporània, amb atenció a iniciatives anàlogues en l’àmbit d’Europa” i amb “projecció i incidència en tots els territoris de parla catalana”. També va recordar Angelats que la FJM, com pretenia el Vaticà II i ara el papa Francesc, ha estat al costat de la idea que l’“Església té el deure d’escrutar els signes dels temps i d’interpretar-los a la llum de l’Evangeli” i que per això ha estat una porta oberta “a les sensibilitats culturals i socials, polièdriques i creatives proposant i incentivant la complicitat dialògica amb les millors i més genuïnes intuïcions del cristianisme”.

El president va fer èmfasi en la fortalesa i unitat dels patrons i patrones de la fundació, el rovell de l’ou que ha mantingut unida i activa en els millors temps i també en l’adversitat una entitat que ha obert el seu pensament a la societat per enriquir-la i ha fomentat l’esperit crític. Als seminaris, conferències i taules rodones que ha organitzat durant tants anys, s’hi ha d’afegir la històrica revista Qüestions de Vida Cristiana (que va començar a publicar l’Abadia de Montserrat el 1958) i la col·lecció Quaderns. “Volem ser un atri dels gentils”, va dir, i va recordar tres treballs sorgits amb motiu de la pandèmia, textos profunds publicats a Quaderns, als quals es pot recórrer si per un moment ens oblidem del que vam passar: Espiritualitat i pandèmia, El temple buit i La natura desbordada. Jaume Angelats va aprofitar l’acte per homenatjar un dels patrons més antics i fidels de la FJM, Pere Lluís Font, de 90 anys, a qui s’ha dedicat, precisament, el darrer Qüestions de Vida Cristiana, el número 280.

El nucli principal de la celebració del 35è aniversari de la Fundació Joan Maragall va consistir en una taula rodona centrada en la relació i el prestigi del cristianisme en el món cultural i social català, tema complicat en un context en el qual el cristianisme cada cop té menys pes públic i on la religió sovint queda segrestada políticament. En la taula rodona els ponents (el doctor en filosofia Ignasi Boada, el periodista i filòsof Joan Burdeus, la sociòloga Mar Griera i la periodista cultural Anna Punsoda) van constatar que, al contrari del que predicaven al s. XIX, el cristianisme no ha quedat obsolet. Ara bé, Boada va posar el dit a la llaga en assegurar que una de les coses que ha passat en el cristianisme en general “és que ha parlat durant molt de temps un llenguatge allunyat del món modern i contemporani”. “Ens hem perdut en la traducció. Lost in traslation!”, va constatar davant d’un públic que, en general, sembla que li va donar la raó.

La periodista cultural Anna Punsoda va apostar per analitzar el cristianisme a casa nostra a partir de la nostra realitat política i social i del fet innegable que ens condiciona, el de ser una nació sense estat. Va opinar que potser en el nostre país i per fer front a la realitat canviant s’han canviat estructures però s’ha deixat més de banda l’espiritualitat profunda i, en tot cas, va demanar reivindicar i tornar a llegir els nostres clàssics, començant per Joan Maragall i la seva Església cremada (article del 1909 escrit amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica).

L’arquebisbe Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), va posar el colofó a l’acte recordant que “l’acció evangelitzadora de l’Església també depèn de la cultura” i defensant la necessitat d’un cristianisme més creïble i adaptat a les preguntes de sentit de l’home contemporani. Va assegurar que la CET està treballant amb la Generalitat: “Perquè creiem que és necessari oferir una proposta capaç de mitigar l’analfabetisme cultural-religiós dels alumnes de casa nostra, als qui, d’alguna manera, se’ls ha privat d’una part important de la seva herència cultural.” L’arquebisbe va posar sobre la taula, doncs, una realitat incontestable, que és el desconeixement del fet religiós, que, agradi o no, és pilar de la nostra cultura. “Ens cal una societat més oberta, més formada, amb més cultura religiosa en general. I fer un cristianisme més creïble, més del nostre món actual”, va dir.