SOCIETAT
Commemoraran els 2.100 anys de la fundació de la ciutat de Girona
L’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Gironins, l’Arxiu Històric Municipal i el Museu d’Història preparen actes des d’aquest mes fins al desembre del 2026
Els orígens de Gerunda i “el traç” del futur del municipi, reptes dels organitzadors
La ciutat de Girona, establerta on és ara, es va fundar fa 2.100 anys, pels volts de l’any 76 abans de Crist (aC). Aquesta és la dada que donen com a bona historiadors, arqueòlegs i estudiosos de la història antiga, que, de la mà de l’Ajuntament i altres entitats, preparen un reguitzell d’actes per commemorar. Avui s’han presentat els actes, que ja començaran aquest mes i que s’allargaran fins al desembre del 2026.
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas (Guanyem), el segon tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats (ERC), la geògrafa de la Universitat de Girona (UdG) Isabel Salamaña i l’arqueòleg i historiador Josep Maria Nolla han donat detalls dels actes que commemorar l’establiment dels romans a la força vella (al nucli antic de l’actual Girona) entre l’any 75 i 76 aC. «La data justa i precisa no la sabem», ha reconegut Nolla en la presentació de l’efemèride, aquest migdia a la sala Miquel Diumé de l’Ajuntament.
Gneu Pompeu Magne
Nolla ha detallat que, sota el guiatge de Gneu Pompeu Magne (Roma, 106aC-48aC), un grup de romans es van establir a Girona –Gerunda– des de Sant Julià de Ramis. Pompeu havia arribat a Hispània i es va establir a la costa catalana l’any 76aC, segons detalla un article de Quim Tremoleda, a l’últim número de la revista de Girona, que ha editat un ampli dossier dels 2.100 anys de la fundació de la ciutat.
Des d’Empúries i veient que era més fàcil controlar les connexions entre la península i Europa (i Roma), Nolla ha explicat que Pompeu va decidir traslladar la població de Sant Julià, dalt del congost, a l’actual Girona i convertir els aleshores «indígenes en ciutadans romans». Tot això a prop del riu Onyar i on posteriorment es construiria la catedral.
Al febrer, els dijous 6, 13, 20 i 27 al Saló de Descans del Teatre Municipal, hi haurà el cicle Girona: mirada 2100, que ha coordinat l’exregidora del PSC, Isabel Salamaña. Les taules rodones tractaran sobre la intel·ligència artificial, la cultura, el canvi demogràfic i la crisi ambiental, ha dit Salamaña, honorada de l’encàrrec que li ha fet l’Ajuntament, ha explicat que intentaran resseguir “el traç” del camí cap a l’any 2100.
La commemoració també hi haurà tres conferències, al març i a l’abril, sobre l’arquitecte municipal Ricard Giralt i Casadesús (1884-1970), amb motiu dels 140 anys del seu naixement, organitzat pel personal de l’Arxiu Municipal de Girona.
L’Institut d’Estudis Gironins i el Museu d’Història de Girona també col·laboraran amb els actes i promourà un congrés sobre el bimil·lenari, la tardor del 2026 al centre cultural La Mercè. L’exposició de Fires d’aquest any per Sant Narcís durà el nom de 21 segles/21 objectes.
Taula rodona amb els cinc alcaldes
L’acte inaugural de la commemoració dels 2.100 anys de Girona aplegarà els cinc alcaldes que ha tingut la ciutat des del 1979: Lluc Salellas, Marta Madrenas, Carles Puigdemont, Anna Pagans i Joaquim Nadal. Tots es trobaran en una taula rodona el dissabte 25 d’aquest mes a l’Auditori de Girona. Puigdemont, exiliat a Bèlgica, hi serà per via telemàtica.