Societat

LA CRÒNICA

De Gerunda a Girona en 2.100 anys

Gneu Pompeu Magne és considerat el fundador de la ciutat; els primers veïns venen de Sant Julià

En l’ampli dos­sier 2.100 anys de Girona, publi­cat en l’últim número de la Revista de Girona, els his­to­ri­a­dors de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) Josep Maria Nolla i David Vivó, d’una banda, i el mateix Nolla i Josep Burch, de l’altra, insis­tei­xen en una dada: Girona (ales­ho­res Gerunda) no va néixer del no-res (ex nihilo) sinó que va ser una con­ti­nu­ació d’una rea­li­tat, d’una estruc­tura que ja exis­tia (ex novo): l’oppi­dum de la mun­ta­nya de Sant Julià de Ramis. Gerunda va cons­ti­tuir-se la ter­cera dècada del segle I abans de Crist (aC).

Les inves­ti­ga­ci­ons de les últi­mes dècades a la mun­ta­nya dels Sants Met­ges de Sant Julià han permès deter­mi­nar que el nom de l’antiga ciu­tat ibèrica Kerunta i pre­ce­dent de Gerunda hau­ria nas­cut en els moments ini­ci­als de la cul­tura ibèrica, l’ibèric antic (segles VI-V aC).

Nolla i Burch expo­sen que els romans “hau­rien adap­tat a la llen­gua pròpia els sons que els eren estranys o difícils de pro­nun­ciar, i de Kerunta s’hau­ria pas­sat a Gerunda, que s’hau­ria aca­bat impo­sant del tot en l’època augusta”. Aquest és un frag­ment de l’arti­cle El punt de par­tida: la mun­ta­nya de Sant Julià de Ramis, que sig­nen els dos estu­di­o­sos de la UdG en el número 347 de la revista, que edita la Dipu­tació de Girona.

La capi­tal del Gironès, esta­blerta on és ara, es va fun­dar fa dos mil anys i un segle, pels volts de l’any 76 abans de Crist (aC). Aquesta és la dada que donen com a bona his­to­ri­a­dors, arqueòlegs i estu­di­o­sos de la història antiga i que, al cos­tat de l’Ajun­ta­ment i altres enti­tats, pre­pa­ren un reguit­zell d’actes per com­me­mo­rar l’efemèride.

L’alcalde de Girona, Lluc Sale­llas (Gua­nyem); el segon tinent d’alcalde i regi­dor de Cul­tura, Quim Ayats (ERC); la geògrafa de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) Isa­bel Salamaña, i el mateix arqueòleg i his­to­ri­a­dor Josep Maria Nolla van donar detalls ahir dels actes que com­me­mo­ra­ran l’esta­bli­ment dels romans a la Força Vella (al nucli antic de l’actual Girona) entre l’any 75 i 76 aC. “La data justa i pre­cisa no la sabem”, va adme­tre Nolla en la pre­sen­tació de l’efemèride.

Nolla va deta­llar que, sota el guiatge de l’impe­ra­tor Gneu Pom­peu Magne (Roma, 106 aC - 48 aC), un grup de romans es van esta­blir a Girona des de Sant Julià de Ramis. Pom­peu havia arri­bat a Hispània i es va esta­blir a la costa cata­lana l’any 76 aC, segons deta­lla un arti­cle de Quim Tre­mo­leda, a l’esmen­tat número de la Revista de Girona.

Des d’Empúries i veient que era més fàcil con­tro­lar les con­ne­xi­ons entre la península i Europa (i Roma), Pom­peu, un mili­tar que va fer una car­rera tri­om­fant i san­guinària i que es va casar cinc cops, va fer una anàlisi acu­rada de la situ­ació –con­si­dera Nolla– i va deci­dir tras­lla­dar la població de l’oppi­dum (for­ti­fi­cació situ­ada en un punt estratègic) de Sant Julià a l’actual Girona i con­ver­tir els ales­ho­res “indi­gets en ciu­ta­dans romans”. Tot això a prop del riu Onyar i on poste­ri­or­ment es cons­trui­ria la cate­dral.

Pom­peu és con­si­de­rat, doncs, el fun­da­dor de la ciu­tat de Girona. Ho va fer en el marc d’una guerra civil a Hispània con­tra Quint Sar­tori i es va ins­tal·lar en un espai “octo­go­nal, rec­tan­gu­lar”, situat en un punt estratègic. L’aspi­ració de Pom­peu era “tenir un roc a la faixa, poder-se defen­sar”, va expli­car l’his­to­ri­a­dor i conei­xe­dor de les vicis­si­tuds de Gerunda.

En el seu par­la­ment, el mateix Nolla va asse­nya­lar que els 2.100 anys a cele­brar són “una rifa” i que només ho podrà fer l’alcalde Sale­llas, va comen­tar-li durant l’acte. Les acti­vi­tats s’allar­ga­ran des d’aquest mes, amb una taula rodona a l’Audi­tori el dis­sabte 25 amb els alcal­des Sale­llas, Marta Madre­nas, Car­les Puig­de­mont –de forma telemàtica–, Anna Pagans i Joa­quim Nadal, fins al desem­bre del 2026, quan l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Giro­nins i el Museu d’Història orga­nit­za­ran el congrés del bimil·lenari.

I si es volgués, es podria anar més enrere i cele­brar que, cinc-cents anys abans, ja hi havia els ibers ins­tal·lats a Sant Julià, a Kerunta. Des d’allà es con­tro­lava la Via Augusta, però també la Via d’Hèracles i el camí d’Empúries. Esta­bli­ments indi­gets com ara el puig de Sant Grau (Sant Gre­gori), el puig d’en Car­re­rica (Canet d’Adri) o el puig de Can Cen­dra a Esta­nyol (Bes­canó) van ser aban­do­nats perquè els romans de Gneu Pom­peu Magne van cen­tra­lit­zar-se en la nova Gerunda, recor­den Nolla i Burch a la revista. Però això encara seria recu­lar més de 2.100 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.