Medi ambient

medi ambient

Plantegen recuperar els ‘cinturons agrícoles’ per evitar incendis

L’estudi del CREAF apunta que reintroduir 17.000 ha de conreus i pastures a la regió metropolitana de Barcelona disminuiria un 30% la connectivitat del foc

La mesura també tindria un efecte beneficiós per a la biodiversitat

Un estudi del CREAF plan­teja retor­nar a les acti­vi­tats agrícoles del pas­sat per pro­te­gir les ciu­tats davant del foc. És a dir, en recu­pe­rar els ‘cin­tu­rons agrícoles’ de la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona per blin­dar-la davant d’incen­dis. El CREAF cal­cula que cal­dria recu­pe­rar 17.000 ha de con­reus i pas­tu­res dels anys 50 i que s’han aban­do­nat en els dar­rers anys per fer-ho pos­si­ble. Això, jun­ta­ment amb la trans­for­mació de les zones fores­tals pro­pen­ses als grans epi­so­dis de sequera, per­me­tria dis­mi­nuir un 30% de mit­jana la con­nec­ti­vi­tat del foc en cas d’incen­dis, segons dades pre­li­mi­nars de l’estudi. “Els con­reus i pas­tu­res són zones de baixa com­bustió i, per tant, rein­tro­duir-los entre les mas­ses fores­tals a les zones periur­ba­nes és clau”, afirma Rodrigo Bala­guer Romano, inves­ti­ga­dor del CREAF i prin­ci­pal autor d’aquest estudi.

La recerca ofe­reix dades pre­li­mi­nars obtin­gu­des en el marc del pro­jecte Hori­zon Europe WildE i tre­ba­lla amb dades proveïdes pel pro­grama BCN agrària de l’Ofi­cina Tècnica de Pre­venció Muni­ci­pal i Desen­vo­lu­pa­ment Agrari de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que ha iden­ti­fi­cat les zones agrícoles poten­ci­al­ment recu­pe­ra­bles.

Segons Bala­guer, recu­pe­rar els ‘cin­tu­rons agrícoles’ ser­vi­ria tant per allu­nyar el foc de les per­so­nes com per aju­dar en les tas­ques d’extinció si arriba un incendi. I és que per evi­tar que el foc arribi a les zones urba­nes de la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona el punt més impor­tant és man­te­nir espais oberts al seu vol­tant, com si fos­sin cin­tu­rons de pro­tecció.

La pro­posta implica recu­pe­rar les hectàrees de con­reus i pas­tu­res que als anys 50 es van anar aban­do­nant, i apro­fi­tar els espais que estan apa­rei­xent en els bos­cos que han patit una greu sequera o la pati­ran en un futur pròxim, con­si­de­rant els models de canvi climàtic fins 2050.

Obs­ta­cu­lit­zar que el foc avanci

El fac­tor clau que ana­litza aquest estudi és l’ano­me­nada “con­nec­ti­vi­tat” del foc. Un incendi arrasa més hectàrees si el pai­satge té més con­nec­ti­vi­tat, és a dir, si les mas­ses fores­tals estan més con­nec­ta­des entre elles i faci­li­ten que el foc salti de lloc a lloc. Per aquest motiu, tren­car la con­nec­ti­vi­tat del bosc afe­gint espais oberts com els con­reus és “molt neces­sari”.

En aquest sen­tit, els experts del CREAF han estu­diat els usos que es dona als sòls del ter­ri­tori (si és un sòl urbà, bosc o con­reus) i la con­nec­ti­vi­tat del foc en cas d’incendi ara i fins a l’any 2050 tenint en compte l’aug­ment pre­vist d’epi­so­dis de sequera. “Les zones de cul­tiu a prop dels nuclis són les que millor tren­quen la con­nec­ti­vi­tat del foc i actuen com un cin­turó que pro­te­geix millor la zona urbana. Així, si arriba un incendi, cre­marà més a poc a poc”, indica Bala­guer.

A banda de ser un sal­va­vi­des davant d’incen­dis, l’estratègia de fer els cor­re­dors de con­reus, també con­tri­bui­ria al man­te­ni­ment de la rica bio­di­ver­si­tat asso­ci­ada als espais oberts en les zones medi­terrànies, segons els inves­ti­ga­dors. Per exem­ple, una gran vari­e­tat de mamífers com el toixó, ocells d’ambi­ents agrícoles com la tórtora eurasiàtica i pol·linit­za­dors com les papa­llo­nes i les abe­lles són ani­mals afa­vo­rits per la presència de con­reus i altres espais oberts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia