La monarquia
Lluís Simon
De F a F i torno a tirar
El govern espanyol ha tingut aquest 2025 la pensada de celebrar durant dotze mesos els 50 anys de la mort de Franco. Però han sorgit, heus aquí, alguns problemes, i el més important també comença per F, com el dictador: Felip VI. Què coi fem amb el rei en aquests actes si tots sabem perfectament, des del comunista més recalcitrant fins a qualsevol supervivent de la Divisón Azul, que és el cap d’estat perquè va ser el dictador qui va passar el testimoni al seu pare. Si es presenta el Borbó en una commemoració d’aquestes tots ens preguntarem, és clar, què hi fa. Celebra que el dictador va escollir el seu pare com a futur monarca? La seva mort en un llit? Els “cuarenta años de paz” durant els quals va governar? La rendició dels republicans mentre Franco negociava amb Joan Carles I deixar-ho tot lligat? La repressió que no va aturar-se ni amb el cadàver del generalísimo ben enterrat?
Vist això, Felip VI ja va decidir saltar-se el primer acte oficial perquè ni ell, com a hereu del feixisme que més va resistir a Europa al segle XX, ni els seus secretaris saben ben bé com posar-s’hi. Encara sort que l’emèrit, que és el que en va treure més profit, viu a milers de quilòmetres i ni tan sols l’han avisat. En aquest cas encara faria més basarda per al govern socialista, que pretén celebrar la democràcia assolida, que l’home que va agafar la torxa franquista fes acte de presència en alguna d’aquestes trobades.
La situació és tan surrealista que el PP, l’altre gran pilar del règim, tampoc vol saber res de celebracions de la mort del dictador. Segons Isabel Díaz Ayuso, Pedro Sánchez ha embogit per la pretensió no només de celebrar la mort d’algú sinó de reobrir les ferides de la guerra i tot plegat, una arenga ja molt gastada. També fa gràcia el discurs del ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que abans del primer acte oficial, el 8 de gener, va deixar anar que ara es pot votar, opinar i associar-se lliurement “sense tenir por d’acabar en un calabós”, posició que topa amb algunes de les pròpies decisions del PSOE aquests últims temps, en què ha hagut de donar indults i amnisties a presos polítics arran de la persecució de l’independentisme abans i després del 2017. Va ser el mateix Felip VI, amb la genètica prou coneguda dels Borbons, el que va donar el tret de sortida a l’empaitada de sobiranistes. De fet és prou coneguda l’anècdota de Joan Carles I i Franco, en la seva última trobada en el llit de mort del dictador, quan aquest li va demanar que sobretot no es trenqués Espanya.
20 de novembre
La celebració més divertida de totes serà la de l’aniversari de la mort de Franco, no pas per un atemptat o per una conspiració, sinó per una malaltia respiratòria. Com demostren les fotografies sense permís que un paparazzi va vendre, ho va passar molt malament. Això va indignar a molts dels seus seguidors, que no van perdonar a nostre senyor que executés aquella tortura després d’haver cristianitzat Espanya un cop més, com ja ho havien fet els Reis Catòlics. Molts bisbes espanyols estaran disposats a fer la missa per celebrar les noces de plata de l’ascens al cel –se suposa– de Franco. L’emèrit i el seu fill faran bé de dissimular i no acostar-s’hi. Ara bé, els simpatitzants de Vox, entre els quals hi ha familiars molt propers al rei, s’hi trobaran segurament com a casa. Rei, pàtria i llibertat. És tot el que volen.
Qui no té res a fer l’Elionor pentina
Diumenge passat TVE va fer un desplegament inusual per l’acte de comiat de la princesa Elionor en el viatge que farà els propers mesos amb el veler militar Juan Sebastián Elcano. Però, en termes d’audiència, la va clavar. Aquesta nova princesa del poble espanyol té una certa tirada mediàtica i va aplegar més d’1,5 milions d’espectadors davant la tele. L’únic que van veure va ser la sortida del vaixell i algunes maniobres dels soldats a la coberta, a banda de tota la parafernàlia del moment. La quota de pantalla va arribar gairebé al 20 per cent. Això sí, la ministra de Defensa, Margarita Robles, es va endur una xiulada monumental dels espectadors que ho van veure en directe, votants sobretot del PP i Vox.
La reina ‘privada’
L’operació de normalització de la presència dels Borbons a Catalunya no s’atura. Amb el PSC al govern, cada vegada els tenim més per casa nostra. Aquesta setmana la reina Letícia ha estat rebuda com una emperadriu a la clínica Dexeus. Es veu que és la presidenta del comitè d’honor de la seva fundació, com si no hi hagués grans personalitats mèdiques que poguessin ocupar aquest càrrec. No ha visitat, és clar, cap hospital públic, suposem, perquè no vol envoltar-se dels pobres plebeus que no poden pagar-se tractaments en establiments d’elit.