Un temporal alliçonador i amb deures encara per fer
La factura milionària del ‘Glòria’, difícil de quantificar, va provocar canvis en la gestió fluvial i litoral
A la costa, les reparacions de passejos adopten estructures de reforç i potencien dunes de sorra
Al voltant de rius i rieres, les urbs busquen solucions per fer el terreny formigonat més permeable
-
Estralls del temporal a la desembocadura de la Tordera QUIM PUIG. -
El pavelló gironí de Fontajau, negat d'aigua MANEL LLADÓ. -
Una invasió d’escuma marina provocada per l'onatge va envair els carrers de Tossa de Mar QUIM PUIG. -
Tasques de neteja de la platja d’Arenys de Mar per part de voluntars, dies després del temporal per retirar brutícia i restes vegetals Q. PUIG. -
El pont del petroli badaloní, partit a causa dels impactes del temporal MARTA MEMBRIVES.
La borrasca Glòria va centrar el seu focus sobre les comarques catalanes avui fa cinc anys. Aquell 20 de gener del 2020 una forta ventada va fer suspendre classes en 15 municipis del Maresme i les nevades van començar a paralitzar la Terra Alta, i altres comarques interiors. Queien els primers arbres i el recompte inicial quantificava en 21 les persones ferides. L’endemà, l’aturada de l’activitat escolar es va fer extensiva a d’altres territoris i també el caos meteorològic, que s’allargaria durant tota una setmana lectiva de pluja, neu i vents sostinguts que van fer embravir l’onatge a tota la costa catalana. Entremig, estralls generalitzats al litoral i prelitoral de tot el país, amb un balanç final de cinc víctimes mortals només al territori català i registres de precipitació de fins a 500 litres durant tot l’episodi a Lliurona, a l’extrem occidental de l’Alt Empordà, i de més de 400 al Montseny i les capçaleres i cursos del Ter i el Fluvià.
Aquests registres de pluja i cabals de rius es van assolir de manera relativament espaiada. Repartits entre diversos dies i amb una mortalitat que sembla irrisòria respecte a la tràgica dana de finals d’octubre de l’any passat sobre el País Valencià –amb un balanç molt més letal en menys de 24 hores–, però van significar un primer gran avís del canvi de paradigma climàtic cap a fenòmens extrems. En el camp científic, hi ha coincidència que va ser el pitjor temporal i el més extens de les darreres dècades a Catalunya. I és que, més enllà de la borrasca, els meteoròlegs van fer notar que els efectes es van agreujar i enquistar per la coincidència d’una bossa d’aire fred que va derivar en una petita dana i el contrapès d’un anticicló excepcional, de 1.050 hPa sobre les illes Britàniques, que va fer disparar la velocitat del vent al golf del Lleó i potenciar l’embat sobre el conjunt del litoral català. Tot plegat, alimentat per una temperatura marina que cinc anys després encara tendeix a l’escalfament.
Per aquests motius, el temporal va fer incloure en l’agenda política de les administracions diverses mesures que experts ambientalistes ja reivindicaven des de feia anys. Sobretot, en la gestió del litoral, però també dins dels cursos fluvials. La crisi mundial per la pandèmia de la covid-19, mesos després, amb els mecanismes d’injecció econòmica derivats dels fons Next Generation europeus, han afavorit algunes mesures en l’agenda de la sostenibilitat. Però, pel socioecòleg Rafael Sardà, “continua pesant-hi més la visió antropocèntrica [dels humans] respecte a una mínima combinació amb l’ecocèntrica”, de l’equilibri de tot el medi.
La costa, amb pedaços més forts
Des d’Alcanar fins a Portbou, el rastre del Glòria va ser especialment palès al litoral. Al delta de l’Ebre i a les platges –moltes de les quals, afeblides o directament desaparegudes– de a Tarragona, el Garraf i Barcelona ciutat. A la costa del Maresme, a més de l’erosió a Montgat, Premià i Vilassar, es van trobar amb greus estralls i l’acumulació de troncs i canyes a Malgrat i Pineda. Però la reposició de sorra dels dragatges recurrents que el Ministeri per a la Transició Ecològica destina a les costes Daurada i Central no acaben de pal·liar els problemes.
L’altra dimensió dels danys costaners va ser als passejos marítims. Alguns, com els de Fenals –a Lloret– i Llafranc, només van tenir esvorancs aïllats. Però a Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro les destrosses van ser més importants i també han fet replantejar actuacions. L’onatge, aquell gener del 2020 a la Costa Brava, va superar els 13 metres a la boia de Begur.
En aquest últim nucli, Costes de l’Estat i el consistori van haver d’actuar amb rapidesa per refer més de mig quilòmetre del passeig litoral, però amb la contrapartida de fer recular fins a set metres la seva secció anterior: dels 20 als 13 metres d’amplada. Per l’alcalde, Maurici Jiménez, el reforç del passeig amb una escullera de roques sota la fràgil llosa de formigó “ha funcionat, tot i tornar a quedar descoberta pel Nelson”, el temporal del març de l’any passat, que els va malmetre un altre tram de costa cap al sud.
En aquesta zona menys urbanitzada, el projecte de passeig que cofinançarà el ministeri ja preveu figures de reconsolidació dunar, que també ha adoptat Palamós, per beneficiar-se dels Next Generation, mentre a Sant Antoni de Calonge el govern espanyol també ha desencallat el projecte de construcció dels espigons de reforç dissenyats fa més d’una dècada. L’acció acumulada de temporals menors els cinc últims anys ha continuat esgarrapant-ne sorra.
La gestió de rius i conques
Rafael Sardà va analitzar els efectes del temporal amb altres experts, en diversos estudis, però per la seva adscripció al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i familiaritat amb la conca de la Tordera, verge d’embassaments, té molt present l’únic fenomen positiu de l’episodi meteorològic, amb un recreixement del delta del riu. Els sediments i la ingent massa de vegetació arrossegada riu avall, reprojectada cap a terra per l’onatge, van afavorir-hi la formació d’una llacuna interna que s’ha acabat dissolent després de cinc anys de sequera a l’interior. “Tot ha tornat a la normalitat anterior”, ironitza l’expert amb un punt de malenconia.
A la comarca de la Selva, hi va haver grans afectacions al llarg de tota la conca de la Tordera, amb un balanç estimat de danys per import de 70 milions d’euros. Els conreus hortícoles del delta de la Tordera van desaparèixer físicament negats per la riuada, que va deixar inutilitzada durant sis mesos la dessalinitzadora de Blanes, pel trencament de les canonades de captació d’aigua marina i desguàs de les salmorres residuals. Sardà alerta que la segona dessalinitzadora prevista aigües amunt de l’existent ampliarà la barrera dels murs de contenció pel costat de la llera gironina, cosa que “pot traslladar encara més pressió cap a Malgrat” i el nord del Maresme, en cas d’un episodi futur semblant.
En el balanç comarcal, però, també hi van pesar els danys en els polígons industrials de Sant Feliu de Buixalleu i Massanes, on va caldre evacuar a més 300 veïns de la urbanització Riuclar, encerclats per les crescudes del riu i de la riera de Santa Coloma. La confluència dels dos cursos al límit va arrasar camins, murs de contenció i connexions d’aigua potable, electricitat i gas. Cinc anys després, la regidora massanenca Tania Moyano recorda que la reconstrucció va ser costosa i han adoptat solucions preventives: “S’ha reforçat un tram de la llera de la riera” i fet “practicable un camí municipal amb formigonat donant una altra sortida a la urbanització Riuclar, en cas d’emergència”, destaca. Però també posa deures: “Demanaríem que l’ACA fos més transigent, àgil, resolutiva, i que hi hagués més coordinació entre les administracions, per treballar en una mateixa direcció”, indica.
Girona, amb el Ter al límit
La ciutat de Girona va ser la capital catalana que més va patir durant el temporal, amb la pitjor inundació a la ciutat des del 1970. Els embassaments de Sau i Susqueda, que partien d’un nivell previ del 70%, haurien arribat al 108% i desbordat si l’ACA no hagués obert comportes. Però aquest cabal addicional a les pluges va fer que el Ter desbordés en diversos punts. Rafael Sardà, que entén que el recurs dels embassaments és un pilar per garantir l’aigua potable, fa notar, però, que “un riu sempre serà un riu i no s’ha de mirar només com un dipòsit d’aigua per beure”. Pel científic, “els nous models de predicció i la intel·ligència artificial poden fer avançar decisions”.
Els danys materials van ser nombrosos a Girona i les imatges més recordades, les del pavelló de Fontajau negat, i també el GEiEG, l’auditori i baixos inundats en diferents barris. Encara avui, el segon nivell subterrani de l’aparcament de la plaça del Pallol continua tancat al públic, i el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, destaca algunes de les mesures adoptades, com ara tancs de tempesta, basses de laminació i paviments més permeables, per facilitar el drenatge cap al subsol. I resta pendent d’executar l’escullera de contenció de l’Onyar a Vila-roja. Cot hi afegeix la política de “netejar lleres fluvials amb tanta freqüència com sigui possible”, però coincideix amb edils d’altres consistoris que “falten mans i diners”.
Ports i altres infraestructures
Tornant al litoral, les infraestructures més danyades es van concentrar al voltant de la desembocadura de la Tordera, on van desaparèixer el pont de la línia R1 i el de la vella carretera GI-6831, entre Malgrat i Blanes. Tots dos passos, però, es van refer en temps rècord, igual que la reparació del dic del port blanenc, on van tornar a recordar la llevantada de Sant Esteve del 2008. Els ports de Sant Feliu de Guíxols i Marina Palamós també van haver de ser reparats i reforçats amb estructures més resistents. Però la incògnita impredictible, sempre i encara més enmig de la crisi climàtica, és si un pròxim temporal encara serà pitjor.
El Pont del Petroli de Badalona, una icona pendent de reparar
El fort onatge del temporal va deixar tocat l’icònic Pont del Petroli de Badalona, un antic pantalà promogut per Campsa als anys seixanta que, després d’anys d’abandonament, a principis d’aquest segle es va acabar preservant arran de la campanya d’un grup de veïns, abanderats pel recordat pastisser Josep Valls. Després de la reforma municipal, la plataforma havia esdevingut un lloc privilegiat per gaudir del litoral. Però la fràgil estructura va cedir en diferents punts i l’accés va quedar restringit fins a la seva reparació. Per definir com calia actuar, el mandat passat el consistori badaloní va promoure un procés participatiu en què es va imposar la proposta que la plataforma mirador de l’extrem sigui circular, però amb una obertura central per facilitar que les onades de futurs temporals tinguin una via de sortida vertical, i s’alliberi així pressió. El projecte, sotmès a validació científica, va ser qüestionat per l’actual alcalde, Xavier Garcia Albiol, que malgrat tot l’ha acabat assumint, amb els problemes afegits que el pressupost de la reconstrucció s’ha encarit ja fins als 3 milions d’euros i la renovació de la concessió per part de Costes de l’Estat s’ha allargat. Segons fonts municipals, retiraran un tram d’escullera, cosa que els han posat com a últim requisit, i el projecte, en exposició pública, s’hauria de posar a subhasta. L’altra dificultat perquè la passarel·la reobri aquest 2025 és que els treballs s’haurien de fer a inicis d’estiu, a tot estirar, i si l’adjudicació s’endarrereix, potser caldrà esperar al 2026.
